Dimecres la nostra facultat es torna a ocupar

La Assemblea d'estudiants de la facultat de Polítiques i Sociologia que es va fer dijous per decidir la ocupació, va rebre crítiques força dures d'algunes de les assistents, alguna reflexió crítica però constructiva, i molt de recolzament estudiantil. Érem unes 80 estudiants de la facultat. La majoria varen votar que Si a la ocupació. Les votacions van anar així:
  • 71 vots que Si
  • 4 vots en contra
  • 9 abstencions (una la meva)
Aquesta començarà dimecres, segurament amb caràcter indefinit. Les reivindicacions seran les mateixes que fa dues setmanes quan la facultat, va iniciar aquest moviment de revoltes estudiantils a través d'ocupar les aules. Aquest nou estil de protesta, molt millor que els anteriors; però, ha rebut molta crítica per part dels estudiants de la facultat. No obstant, penso que el que cal ara és consens, i unitat entre els estudiants, i que tothom pugui fer "seva" la ocupació, ja que com acabi sent, dependrà de totes i tots.

Assamblea general a la facultat de Ciències
Assemblea de Ciències


Assemblea de Polítiques i Sociologia (durant la ocupació: "ordinàries")


La primera Assemblea General a la facultat de Polítiques i Sociologia (més de 150 estudiants -inclosa la PEF- presents debatent sobre la ocupació i el moviment estudiantil en general i a la facultat)


Activitat de pensament crític a la facultat de Polítiques i Sociologia (i debat posterior)


Joan Carbonell (Vice Rector d'estudiants i Cultura) exposa que no pot donar resposta a les tres reivindicacions estudiantils davant el Xavier Rambla (VDOA) i el professor Argelaguet

Video thumbnail. Click to play
Els estudiants que ocuparen Comunicació dimecres passat

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras L'ésser humà és un ésser social, i això vol dir polític -que molts ho obliden i d'altres volen que ho oblidem. Però també és un ser únic amb consciència pròpia i personal. Tant quan patim dolor físic, espiritual, com mental/emocional, ho fem com a éssers individuals i alhora com a pertanyents a diferents col·lectius, entre els quals, la humanitat. És conegut per tothom que compartir aquest dolor sana, alleuja la càrrega, el pes que tots portem a sobre. I per qui ho escolta i acompanya, també el fa relativitzar els seus propis problemes; tot i que a cops, i portat a l'extrem, pot conduir al Síndrome de Desgast per Empatia. En tot cas, voler transitar aquest dolor i respondre-hi com cal necessita una reacció personal, no només d'un acompanyament col·lectiu, tant sigui professional com no. La típica frase “si ell no vol canviar, ningú el pot ajudar”, pot ser u
Més informació

Gràcies per ser el meu amic

Aquest és un escrit que no voldria haver escrit mai. Però necessito escriure'l. Donar-te les gràcies per ser el meu amic. T'ho dec. I em recorda que potser poc sovint ens diem els uns als altres els que ens apreciem, sobretot en vida, que és quan més fa falta. Mal fet que fem. Sembla que en algunes coses, només aprenem a cops. I és que no m'hagués imaginat mai que marxaries tant aviat. Sabíem que tenies una malaltia neurodegenerativa -que fins fa molt poc, vam posar-li nom. Però mai pensàvem que te n'aniries als 35. (Als 35! Amb tot el que tenies per viure). Com és una malaltia d'aquelles que anomenen "rares", rep pocs fons per a la investigació, tot i la honrosa tasca de la  Fundación Noelia . Just, ara que hi he tornat a entrar, m'he adonat que col·laboraves en la part del grafisme. I ara és quan a un li dona ràbia saber-ho ara, no haver col·laborat més amb la fundació (més enllà del que alguns mal anomenen SPAM), no haver fet alguna cosa més en cont
Més informació