Canvio el text del perfil d'entrada al bloc
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
La revolta dels estudiants (reflexió personal)
Això no és el Maig del 68; és cert. Però comença a ser un exemple de revolta en condicions. Els estudiants veient com l'últim any per aplicar el Pla de Bolonya se'ls ve a sobre, ocupen les aules. Algunes facultats de forma més lliure, democràtica i pacífica que en d'altres; però amb una capacitat d'acció col·lectiva de crear contrapoders d'informació i debat important. El sindicat CEA i la resta d'estudiants de Salamanca rebran a la ministra Garmendia amb més protestes. Mentrestant les assemblees i organitzacions estudiantils de Sevilla i de Catalunya a la UB ocupen els Rectorats, lo qual recolzo de bon grat. A València es desallotja la ocupació del Rectorat sense que el Rector hagi fet cas a cap de les reivindicacions. Això què vol dir? Que, com he dit sempre, per "participar" molt bé. Però per decidir, influir i tenir cert poder d'influència i de vot, no els interessem. Però el que no saben és que això creix. Les Assemblees de Comunicació, Psicologia, Filosofia, de Lletres, etc.; estan creixent de número de membres a un ritme frenètic i això és molt positiu.
La gent agafa consciència. I tot i que a vegades les coses es fan malament i jo en sóc el més crític, s'ha d'aprofitar la ocasió amb la major diplomàcia i amb la voluntat de sumar. Hi ha facultats on la ocupació es fa de forma immillorable. Ja que sempre tindràs algú/na que no hi estigui d'acord, sigui professor o estudiant. La millor notícia del dia és que l'ACUP (la unió dels rectors catalans) ha fet un manifest exposant que no ens faran cas. Això és molt positiu. Ens tenen en compte. Durant aquest temps ens deien que pensaven com nosaltres, però només ens volien per la fotografia i de cara la galeria. És l'hora que la gent es posicioni. Tots i totes sabem que el Pla de Bolonya està comportant i comportarà molts més greuges sinó demostrem la nostra força amb consciència i en conseqüència. Hem de dir la nostra. Les ocupacions aquí i allí seran millors o pitjors. El que cal doncs, és diplomàcia i actituds pacífiques. I intentar que l'estudiantat s'hi sumi de bon grat. I el professorat també. I el PAS també. I la societat en general. Perquè? Perquè seran els seus fills i les noves generacions d'estudiants les que patiran aquesta contra reforma educativa. Ara no valen posicions ambigües. Ara val dir la nostra, respectant qui digui el contrari, però amb voluntat d'entesa i amb la mateixa fermesa que ells i elles, demostrar que en som conscients que aquesta contra reforma no és un bon pla i que els estudiants no la volem. Una passejada per les Rambles no soluciona la problemàtica. Una reunió amb el Rector i el degà tampoc. Unes protestes, siguin les que siguin -que cadascú s'hi sumi com vulgui- per formar als estudiants de la problemàtica i fer-los conscients.
Ni empreses al Consell Social!
No volem el 80% de màsters a la UAB privats perquè les empreses hi facin negoci!
No volem gerència ni externalització de serveis!
Sobretot, no volem precarietat laboral, volem condicions dignes pels nostres professors precaris! Volem que cap estament universitari tingui més del 50% dels vots al Claustre i a la Junta de Facultat!
No volem participar, volem decidir!
Unim-nos al moviment que s'està creant!
Sumem esforços, portem la nostra visió i la nostra implicació!
Lluitem ara que podem!
No a la confrontació, ni al sectarisme: Sumem!
Volem, volem, volem... Universitat Pública i de Qualitat!
La gent agafa consciència. I tot i que a vegades les coses es fan malament i jo en sóc el més crític, s'ha d'aprofitar la ocasió amb la major diplomàcia i amb la voluntat de sumar. Hi ha facultats on la ocupació es fa de forma immillorable. Ja que sempre tindràs algú/na que no hi estigui d'acord, sigui professor o estudiant. La millor notícia del dia és que l'ACUP (la unió dels rectors catalans) ha fet un manifest exposant que no ens faran cas. Això és molt positiu. Ens tenen en compte. Durant aquest temps ens deien que pensaven com nosaltres, però només ens volien per la fotografia i de cara la galeria. És l'hora que la gent es posicioni. Tots i totes sabem que el Pla de Bolonya està comportant i comportarà molts més greuges sinó demostrem la nostra força amb consciència i en conseqüència. Hem de dir la nostra. Les ocupacions aquí i allí seran millors o pitjors. El que cal doncs, és diplomàcia i actituds pacífiques. I intentar que l'estudiantat s'hi sumi de bon grat. I el professorat també. I el PAS també. I la societat en general. Perquè? Perquè seran els seus fills i les noves generacions d'estudiants les que patiran aquesta contra reforma educativa. Ara no valen posicions ambigües. Ara val dir la nostra, respectant qui digui el contrari, però amb voluntat d'entesa i amb la mateixa fermesa que ells i elles, demostrar que en som conscients que aquesta contra reforma no és un bon pla i que els estudiants no la volem. Una passejada per les Rambles no soluciona la problemàtica. Una reunió amb el Rector i el degà tampoc. Unes protestes, siguin les que siguin -que cadascú s'hi sumi com vulgui- per formar als estudiants de la problemàtica i fer-los conscients.
Ni empreses al Consell Social!
No volem el 80% de màsters a la UAB privats perquè les empreses hi facin negoci!
No volem gerència ni externalització de serveis!
Sobretot, no volem precarietat laboral, volem condicions dignes pels nostres professors precaris! Volem que cap estament universitari tingui més del 50% dels vots al Claustre i a la Junta de Facultat!
No volem participar, volem decidir!
Unim-nos al moviment que s'està creant!
Sumem esforços, portem la nostra visió i la nostra implicació!
Lluitem ara que podem!
No a la confrontació, ni al sectarisme: Sumem!
Volem, volem, volem... Universitat Pública i de Qualitat!
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Comentaris