Enric I. Canela: El fracàs universitari
El fracàs universitari
Enric I. CanelaAvui El Mundo fa un article que titula L’universitari espanyol té baix nivell, desinterès i escassa vocació. L’article és llarg i amb una argumentació. Diu que la matriculació baixa cada any un 2%, l’abandó supera el 30% i les taxes de rendiment demostren que els alumnes necessiten el doble del temps previst per titular. Es pregunta si Bolonya serà la salvació o no.
Sense a entrar a discutir el que diu El Mundo, cal considerar alguns factors:
Mala preparació prèvia dels estudiants. Els coneixements específics han disminuït i els transversals també.
Molts estudiants compatibilitzen estudis i treball, la qual cosa o fa que es matriculin de menys assignatures o bé que suspenguin més. El resultat és un allargament de les carreres.
Molts estudiants fan carreres sense saber ben bé quin és l’objectiu formatiu. A vegades un màrqueting equivocat fa que després es desinteressin.
En molts casos un ús excessiu de les presentacions en pantalla per molts professors, cosa que fa que s’aboqui molt material a molta velocitat i poca reflexió a classe.
La baixada d’estudiants també té a veure amb la demografia.
Bo seria que baixessin si és per fer algun cicle formatiu.
Només són unes ràpides reflexions.
Sense haver tingut temps de llegir-me l’article (ho intentaré fer aquest vespre), la meva experiència aquests anys per la universitat em demostra que en efecte l’abandó, l’allargament de les carreres i la baixada de matriculació és un fet.
Un altre fet preocupant és l’absentisme a classe (clar que és voluntari assistir o no a classe). Un professor ens va comentar una vegada que li sorprenia que molts estudiants no tinguessin cap problema en anar repetint assignatures (amb el cost addicional que això suposa) i es preguntava si realment aquests alumnes estaven matriculats realment per vocació i interès amb els estudis o perquè els seus pares els obligaven a tenir un “títol”, fos el que fos.
El tema és molt complex i amb molts matisos, cada cas personal és un món, des de l’alumne que combina feina i estudis i per això ha d’allargar la seva estància a la universitat, a alumnes “mantes” que es passen més temps al bar que no a classe i que van repetint any rere any les mateixes assignatures.
Quina solució té tot plegat? No ho sé.
Comentari per Elliot — 30 Octubre 2008 @
Elliot,
Les coses han conviat moltg. Ara molts estudiants treballen; parlo dels que no són “mantes”. La cosa és més complicada. Jo crec que més exigència i beques donaria molt bon resultat.
Quan jo estudiava tenes quetre convocatòries. Poca gent ho deixava després de passar primer curs que era selectiu. Primer era dur, però tampoc era un drama. I les beques eren una desgràcia. En això no ha canviat res. Consti que jo treballava com podia.
Comentari per enriccanela