CONTESTACIÓ A LA RESPOSTA SOBRE MERCANTILITZACIÓ DEL VDOA
Xavier Rambla (30 juliol 2008)
Sobre la majoria de les crítiques als graus plana la sospita, més o menys directa, que convertiran els estudis universitaris en un mercat. Tal com he fet abans amb la suposada degradació inevitable de la seva qualitat, aquí intentaré identificar i qüestionar els principals arguments d’aquest altre retret.
- Els objectius dels graus s’expressen en competències alhora que les empreses aprofiten les competències per fragmentar la contractació, aplicar una formació continuada selectiva, i fabricar excuses per a les promocions i acomiadaments.
Jo no sé fins a quin punt avui en dia ha arrelat la gestió per competències a les empreses; a
Tot i així, permeteu-me que assenyali dos matisos importants. En primer lloc, si mireu convenis col·lectius de les darreres dècades, em temo que no trobareu un tractament massa igualitari dels treballadors/es diplomats/es i llicenciats/es. En segon lloc, aquestes injustícies s’han produït des de fa temps, abans que existissin els graus universitaris.
Pel que fa a la docència universitària, el problema sembla ser la seva orientació professionalitzadora, si ho he entès bé. Jo suposo que tothom té clar que qui exerceixi la medicina ha de saber diagnosticar malalties, per posar un exemple, o qui exerceixi la sociologia ha de ser capaç de fer recerques socials. Per tant, em pregunto si hem de contrarestar les desigualtats laborals i econòmiques excloent o relativitzant aquests objectius de la docència universitària. Sincerament, no entenc que això fos cap solució.
- Els graus seran avaluats per l’ ANECA amb criteris de mercat.
L’ ANECA avaluarà la coherència entre els objectius generals i els de cada projecte de grau, així com l’estructura articulada al voltant de les matèries (= grups d’assignatures). Tindrem ocasió de veure aquests informes d’aquí a uns mesos, i si és el cas, replicar al biaix mercantil que els pressuposa aquesta crítica.
El Decret dels Graus també estableix que cada titulació ha de comprometre’s a millorar en una bateria d’indicadors sobre abandonament, graduació en els anys previstos, i crèdits superats sobre els matriculats. Moltes objeccions temen que aquests criteris duguin les universitats a regalar les notes. Al setembre podrem pensar-hi amb detall veient els objectius numèrics fixats per als graus de la nostra Facultat. Si són massa laxes, encara som a temps d’ endurir-los; si tenim por a una subhasta massiva d’aprovats, podem autocontrolar-nos amb uns mecanismes molt rigorosos de garantia de qualitat.
A parer meu, tanmateix, si ens quedem tan sols en la validesa i el valor d’aquests indicadors, passem per alt la qüestió de fons. A hores d’ara el sistema universitari espanyol matricula una proporció molt elevada d’estudiants que no acaben mai els seus estudis. És un despropòsit que ens demanin de fer front a aquest problema? Potser alguns indicadors no són els millors, i sens dubte una facultat singular no pot abordar el rerefons de la qüestió, però també és veritat que el problema ens afecta i que seria una mica frívol passar-ne de llarg adduint que ens ha estat imposat.
Fa unes setmanes una interessant aportació al fòrum recordava que l’origen social esbiaixa la probabilitat d’ acabar/ no- acabar una carrera. Això és cert, ho sap perfectament tothom que hagi estudiant sociologia de l’educació. Per tant, la desproporció anterior entre les matrícules i les graduacions a la universitat espanyola encara agreuja més aquesta desigualtat. És tan inapropiat, doncs, que uns indicadors ens obliguin a tenir en compte aquesta realitat? A mi em fa l’efecte que més aviat la majoria de les reivindicacions estudiantils dels darrers anys van en el mateix sentit dels indicadors de l’ ANECA: no podem passar de llarg com si això fos una qüestió extra- acadèmica.
- Els graus dificultaran l’accés als estudis dels estudiants que hagin de treballar i estudiar simultàniament.
El problema de fons en aquest cas és la manca de beques universitàries. Com hem discutit sovint amb molta gent durant aquests mesos, a mi em preocupa que les reivindicacions genèriques i les declaracions de principis no hagin relegat a un segon pla aquesta reivindicació universal i molt consensuada entre molts sectors. Segurament seria molt més profitós deixar de banda la poesia i concentrar molts més esforços reivindicatius en aquesta prosaica necessitat.
La prova pilot ha tingut aquest efecte elitista? Tindrem ocasió d’analitzar-ho, amb molts indicadors i estudis, a
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
CONTESTACIÓ A LA RESPOSTA SOBRE MERCANTILITZACIÓ DEL VDOA
Joan Gil (25 d'octubre, 2008)
Els diplomats i llicenciats tenen diferents atribucions professionals, qui té una llicenciatura pot treballar segons unes categories laborals més elevades que un diplomat. És normal. T'has passat més anys estudiant una carrera. I es necessita gent que tingui categories laborals diferents. El problema no és aquest, sinó la jerarquia en el món laboral. on un enginyer tècnic és inferior (en sou i condicions laborals) que un enginyer superior. El que farà el grau és acabar amb aquesta diferència? No. La traslladarà al Postgrau (antics màsters privats que s'han introduït a la estructura oficial d'estudis).
El tema de la "professionalització" ja el vaig exposar en una Junta de Facultat. Durant anys la facultat ha introduït un reguitzell d'assignatures professionalitzadores que de ben cert, algunes són necessàries per exercir professionalment, però que d'altres semblen més bé la formació i la experiència que s'aprèn en una empresa introduïda en un pla d'estudis. Això ha comportat una reducció d'altres assignatures (les teòriques) que es va fer a través de la reducció de la carrera de 300 a 240 crèdits. Gràcies a això i a la reducció de classes teòriques per a les assignatures teòriques (on se'ns demanen un munt de treballs quan són assignatures teòriques i no pràctiques i per tant ens repetim en el mateix!) a través de la mala anomenada avaluació continuada (a més de mal aplicada). Aquestes classes teòriques però, es donaran a terme en el Postgrau on es pot comprovar les mateixes assignatures teòriques del grau.
Abans i després del pla pilot s'ha apostat per assignatures sobre habilitats i professionalització (que és i no és el mateix que demandes mercantils). Les pràctiques externes comporten explotació obrera, perquè és treball (laboral, com a "assalariat") sense ser retribuït. Tot i que ja li hem expressat que ha de ser retribuït li sembla una bestiesa. A mi no m'ho sembla. A part considero que això és substituir el temps d'adaptació a la empresa o a la institució pública quan comences a treballar-hi, per una part de la carrera de forma que la facultat forma als estudiants en allò que no caldria. A més del munt de treballs que fem la ANECA en el seu model de grau ens imposa el Treball Final de Grau, però si d'aquests en fem un per cada assignatura! Les competències d'oratòria, exposició, powerpoint i etcètera ja les tenim cobertes. No cal devaluar el grau amb assignatures com aquestes. De treballs de recerca i tesines a la llicenciatura - ara grau - no pas.Un altre problema per la gent de tardes que treballa al matí és que els exàmens es fan al matí. Tot i la flexiblitat i bondat d'alguns professors comporta problemes de compaginació d'estudis i feina.
La avaluació continuada (no jugar-te-la a un únic examen) em sembla, de forma personal, una qüestió impecable. Ara, això no vol dir treballs en carreres bàsicament teòriques i reflexives, tot i que no passa res per fer-ne un durant mig any, si és prou interessant i aprens força a desenvolupar-ho. Ara la càrrega lectiva i de treballs és exagerada i comporta que a la tarda - si som gent de matí - no hi hagi temps ni per la feina, ni per l'estudi personal, ni pel voluntariat, ni pel sindicalisme. Una solució que donen alguns professors és carregar-se hores de classe teòrica perquè tinguem temps de fer els treballs. Malament rai.
Comentaris