A la UPF es consenteix el "mobbing"?

La UPF s'enfronta a un judici per 'mobbing'

1. • La universitat afirma que ha actuat sempre legalment
   

La Universitat Pompeu Fabra s'asseurà al banc dels acusats dimecres que ve. Un jutge decidirà si el centre és culpable, o no, d'un cas de mobbing i acomiadament nul a una de les seves professores. Els demandats són, a més de la mateixa universitat, el vicerector de professorat, Jaume Casals Pons; el doctor Gosta Esping-Andersen, professor i cap de l'àrea de Sociologia del departament de Ciències Polítiques i Socials, i Sebastián Sarasa, professor d'aquest mateix departament. També ha estat citat al judici el rector Josep Joan Moreso en qualitat de representant de la UPF.
Fa 17 anys que Maria Dolors Obiols, doctora en Filosofia i magíster en Sociologia, va entrar a donar classes a la UPF com a professora adjunta. Llavors el departament estava dirigit per Salvador Giner. Segons Obiols, l'assetjament moral va començar el 1995, quan Sarasa va substituir Giner i va intentar que la demandant canviés la seva orientació docent de la sociologia teòrica a l'empírica, una pressió que va seguir rebent quan Esping-Andersen va ser nomenat cap del departament el 1999. En aquell moment, la demandant era professora titular interina d'escola universitària.

SENSE ORDINADOR
Obiols explica que després de treballar dos anys sense ordinador al seu despatx, va decidir obtenir una acreditació de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) per demostrar a la UPF la seva validesa universitària. La professora va aconseguir aquest mèrit el 2006, però assegura que no l'hi van reconèixer. Aquell mateix any van intentar que firmés un contracte com a professora visitant. "No vaig voler acceptar-ho perquè no es corresponia amb la figura laboral per a la qual estava acreditada", diu Obiols.
El setembre del 2006 va rebre una carta de cessament firmada per Casals. La sociòloga explica que el seu assessor laboral va avisar el vicerector que el cas seria denunciat a la Inspecció de Treball i uns dies més tard la UPF li va oferir un contracte de professora col.laboradora per un any. El maig del 2007, la plaça que ocupava Obiols va sortir a concurs. S'hi va presentar per estabilitzar el seu lloc de treball, però la comissió que havia de jutjar els seus mèrits, en la qual hi havia dos dels demandats, va declarar deserta la plaça.
El juliol d'aquell mateix any, li van comunicar que seria contractada com a professora associada a temps parcial, amb la qual cosa li seria retirada una de les matèries que impartia, una proposta a la qual es va negar. Llavors Obiols ja havia estat derivada per la seva metge de capçalera a la Unitat de Salut Laboral per possible assetjament laboral. Al setembre se li va comunicar l'extinció del seu contracte, encara que un mes més tard, després de rebre la UPF l'informe mèdic, va ser convocada per arribar a un acord. Segons la sociòloga, el vicerector la va coaccionar perquè firmés un contracte d'un any, renovable fins a un màxim de tres a canvi de no denunciar la situació a la Inspecció de Treball. Obiols no ho va acceptar i ho va denunciar, encara que ha seguit a la UPF l'últim curs sense donar classes. Al juny va tornar a ser acomiadada.

LA RESPOSTA
Fonts de la UPF afirmen que la demanda va venir arran de la plaça fixa que la comissió de catedràtics va decidir no atorgar-li "per unanimitat". No obstant, la demandant ha seguit cobrant de la mateixa universitat aquest últim curs en el qual, al no ser-li adjudicades les seves classes, s'ha dedicat a la investigació. "La UPF ha actuat escrupolosament d'acord amb la legalitat vigent", conclou en el seu comunicat oficial la universitat. L'advocat Miquel Nadal serà l'encarregat de defensar Obiols, que considera nul l'acomiadament i demana que se li reconeguin els seus mèrits.