La lluita dels estudiants el 2001 (anti-LOU) per desgràcia no va servir de res, tot i que tenien raó

Ni una sóla de las consignas del movimiento anti-LOU se materializó en una conquista. Esta es la verdad, y cualquier otra cosa que pueda decirse al respecto no será sino humo y luces de colores.

ENTREVISTA // EDUARDO CARRETERO, MIEMBRO DE ESTUDIANTES EN MOVIMIENTO (EM) “El Informe Bricall se ha hecho realidad”

Cal esmentar que el nostre sindicat forma part d'Estudiantes en Movimiento.

Comentaris

Anònim ha dit…
com goses posar un link del SEPC!!!!!!!!!!!!!! Després d'insultar-los???

Jo que volia ingressar a AEP... aixó demostra quin tipus de persona ets, Albert i Jorge, teniu raó... a Joan Gil Oliveras ("alias, cybermilitant d'AEP") és un farsant.

Pere Tomàs i Dencullosa
25 de setembre del 2008, a les 7:06
Joan G. ha dit…
D'entrada m'agradaria saber a quin enllaç et refereixes, perquè tots els enllaços estan al costat dret a "BLOCS EDUCACIÓ" i hi ha AJEC, Enric Canela, SEPC, etc. Hi ha tothom. Això no vol dir res.

Insultar-los? Perdó? Quan els he insultat jo? He exposat la meva visió sobre aquest sindicat. I punt. Mai sense perdre'ls el respecte. Ells si que ho fan amb nosaltres.

Ingressar a AEP? Si, home, després d'insultar-me. Vine i explicam-ho a la cara i llavors et creure.

Cybermilitant? Qui s'ha passat per totes les comissions representant la Assemblea tot aquest estiu? Jo.
25 de setembre del 2008, a les 8:39
Anònim ha dit…
aep = subnormals
29 de setembre del 2008, a les 6:57
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras L'ésser humà és un ésser social, i això vol dir polític -que molts ho obliden i d'altres volen que ho oblidem. Però també és un ser únic amb consciència pròpia i personal. Tant quan patim dolor físic, espiritual, com mental/emocional, ho fem com a éssers individuals i alhora com a pertanyents a diferents col·lectius, entre els quals, la humanitat. És conegut per tothom que compartir aquest dolor sana, alleuja la càrrega, el pes que tots portem a sobre. I per qui ho escolta i acompanya, també el fa relativitzar els seus propis problemes; tot i que a cops, i portat a l'extrem, pot conduir al Síndrome de Desgast per Empatia. En tot cas, voler transitar aquest dolor i respondre-hi com cal necessita una reacció personal, no només d'un acompanyament col·lectiu, tant sigui professional com no. La típica frase “si ell no vol canviar, ningú el pot ajudar”, pot ser u
Més informació

Gràcies per ser el meu amic

Aquest és un escrit que no voldria haver escrit mai. Però necessito escriure'l. Donar-te les gràcies per ser el meu amic. T'ho dec. I em recorda que potser poc sovint ens diem els uns als altres els que ens apreciem, sobretot en vida, que és quan més fa falta. Mal fet que fem. Sembla que en algunes coses, només aprenem a cops. I és que no m'hagués imaginat mai que marxaries tant aviat. Sabíem que tenies una malaltia neurodegenerativa -que fins fa molt poc, vam posar-li nom. Però mai pensàvem que te n'aniries als 35. (Als 35! Amb tot el que tenies per viure). Com és una malaltia d'aquelles que anomenen "rares", rep pocs fons per a la investigació, tot i la honrosa tasca de la  Fundación Noelia . Just, ara que hi he tornat a entrar, m'he adonat que col·laboraves en la part del grafisme. I ara és quan a un li dona ràbia saber-ho ara, no haver col·laborat més amb la fundació (més enllà del que alguns mal anomenen SPAM), no haver fet alguna cosa més en cont
Més informació