El català a la educació en perill
Mentrestant el PP voldria un apartheid escolar entre catalanoparlants i castellanoparlants com passa al País Basc, On la IU basca és l'únic partit que intenta unir les dues societats dividides ja des de les escoles entre qui va a escoles en castellà i qui va a escoles basques. Mentrestant passa això, i algun pare (un o dos) demanen que Catalunya passi el mateix en pro dels drets lingüístics. No sé de quins? Quan vingui un àrab i digui el mateix que farem? Una cosa és la llibertat per parlar i dirigir-te amb la llengua que tu vulguis. Altre cosa és imposar la teva llengua a tota una cultura pròpia, i a una Majoria catalanoparlant (almenys de moment) basada en un idioma característic. Aquest idioma ha de ser protegit i també promogut per tothom: Govern, societat civil, Rectors, etc. Jo sóc col·laborador de Plataforma per la Llengua de forma legal, però encara no els he ajudat quasi en res degut a que el dia té 24 hores. Doncs, aquesta plataforma també critica la societat (ja era hora, no tota la culpa la tenen els polítics!) per canviar de llengua davant un immigrant. I que fan els Rectors, davant el mercat educatiu creat amb el Procés de Bolonya? "Sudar" dels "impediments" (el català) per atraure "clients" (antics estudiants).
Parlant d'apartheids escolars (perdó pel nom), les EbE (nom xulu que li possa el Govern per dir "escola gueto"), les Escoles de Benvinguda, també les critica el meu sindicat. Conec la reivindicació de les mares dels superdotats. Sabeu que diuen? Que no volen que els seus fills siguin educats en escoles a part dels altres nens perquè serien marginats socialment. Classes de reforç o per millorar les seves capacitats. Si. I tant. Doncs el mateix pels immigrants. Classes de reforç a part per adaptar-se a la llengua i entendre la nostra cultura. Si. No entrar des del primer dia a formar part de la societat. No. Crea una diferència perillosa.
L'altre dia estava en quatre paradetes de la UAB a la benvinguda als ERASMUS. Tothom sap que això del cosmopolitisme, que no de la multiculturalitat em sembla una forma de desvirtuar els aspectes diferencials de cada cultura (que no vol dir superiors o inferiors, sinó diferents). Aquesta riquesa cultural es veu perillar amb tant discurs radical cosmopolita. No vull que Londres, Barcelona i Madrid siguin Catalunya. Se m'enten la idea oi? Defenso els immigrants com el que més però jo sé que on han de viure és amb la seva gent, al seu país. No entenc d'ètnies, però si de cultures. I la barreja de cultures en excès pot comportar dissolució de cultures. Això es va dur a terme en processos colonials i a Galícia. Allà a la UAB una noia d'ERAMUS em va preguntar sobre si hi havia classes, grups o professors en castellà. Va ser tant insistent que li vaig dir de forma educada que li digués al degà (ja que la meva explicació no la entenia) que ja farien alguna cosa ja que comprenc que no l'apendra en un any (ara quatre paraules de respecte no estarien malament, com Adéu siau, o alguna cosa així). Després però li vaig dir que clar, si una majoria la vol en català, la democràcia defensaria fer-la en català. Ben fet, vaig pensar. Una cosa és acollir els estrangers. L'altre és que vinguin imposant unes condicions desfavorables per la nostra evolució com a país. No ens deixem prendre el pèl. Simpatia i amabilitat. Si. Ximples. No.
Cal anar amb compte amb tot aquest discurs "xaxi piruli". Jo vaig anar a la carpa del PSUC per celebrar la Festa d'Abril i no em sembla malament. Estic molt content. Ara, això és cultura andalusa, no catalana. I el dia que sigui catalana tot s'haurà difuminat. Això no vol dir que per ser català no puguis ballar flamenc. Ans al contrari, no penso ser un dictador de la meva pròpia llibertat i ganes de ballar i aprendre flamenc. Sóc tradicionalista obert. No pas racista tancat. Però d'un extrem a l'altre hi ha matisos.
Bé, jo crec que la mobilitat europea està bé. Ara fins un límit. És com tot. Això de la fuga de cervells que vols que t'hi digui. La riquesa per un altre país. Sóc internacionalista però la solidaritat, l'esforç i el sentit comú han d'anar lligats. Que es mogui el professorat enriqueix la seva visió, al igual que els alumnes de Sòcrates i ERASMUS. Hi ha gent que fa servir aquestes beques per auto realitzar-se, obrir-se mentalment i enriquir-se culturalment. I que treballen per pagar-se un pis compartit amb d'altres estudiants nadius. Això em sembla perfecte. Però hi ha cada alumne que va per perdre el temps, que amb tots els respectes, em sento insultat per ell. Li estem pagant un any sabàtic? Unes vacances a l'estranger? Si home!
En el tema del català, el professor Enric Canela i jo hi estem molt d'acord. Prou de fer el paperina. No és qüestió d'extremismes. És qüestió de que amb un discurs "xaxi piruli" ens prenen el pèl als qui defensem que no desapareguin més cultures arreu del món. Als qui com jo llegim Eduardo Galeano i ens adonem que un poble, també un poble socialista, mereix ser digne culturalment, mereix tenir veu pròpia, i defensar la llibertat de ser diferent. Això no vol dir lluitar contra qui és diferent del teu poble, però si defensar que la teva diferència no es dilueixi en la acceptació de tota diferència. A més, el multiculturalisme no ha de ser "un relativisme cultural" modern. Hi ha cultures, aspectes d'algunes cultures, que no es poden acceptar ni moralment ni èticament.
Bé, com sempre me'n vaig per les branques.
Parlant d'apartheids escolars (perdó pel nom), les EbE (nom xulu que li possa el Govern per dir "escola gueto"), les Escoles de Benvinguda, també les critica el meu sindicat. Conec la reivindicació de les mares dels superdotats. Sabeu que diuen? Que no volen que els seus fills siguin educats en escoles a part dels altres nens perquè serien marginats socialment. Classes de reforç o per millorar les seves capacitats. Si. I tant. Doncs el mateix pels immigrants. Classes de reforç a part per adaptar-se a la llengua i entendre la nostra cultura. Si. No entrar des del primer dia a formar part de la societat. No. Crea una diferència perillosa.
L'altre dia estava en quatre paradetes de la UAB a la benvinguda als ERASMUS. Tothom sap que això del cosmopolitisme, que no de la multiculturalitat em sembla una forma de desvirtuar els aspectes diferencials de cada cultura (que no vol dir superiors o inferiors, sinó diferents). Aquesta riquesa cultural es veu perillar amb tant discurs radical cosmopolita. No vull que Londres, Barcelona i Madrid siguin Catalunya. Se m'enten la idea oi? Defenso els immigrants com el que més però jo sé que on han de viure és amb la seva gent, al seu país. No entenc d'ètnies, però si de cultures. I la barreja de cultures en excès pot comportar dissolució de cultures. Això es va dur a terme en processos colonials i a Galícia. Allà a la UAB una noia d'ERAMUS em va preguntar sobre si hi havia classes, grups o professors en castellà. Va ser tant insistent que li vaig dir de forma educada que li digués al degà (ja que la meva explicació no la entenia) que ja farien alguna cosa ja que comprenc que no l'apendra en un any (ara quatre paraules de respecte no estarien malament, com Adéu siau, o alguna cosa així). Després però li vaig dir que clar, si una majoria la vol en català, la democràcia defensaria fer-la en català. Ben fet, vaig pensar. Una cosa és acollir els estrangers. L'altre és que vinguin imposant unes condicions desfavorables per la nostra evolució com a país. No ens deixem prendre el pèl. Simpatia i amabilitat. Si. Ximples. No.
Cal anar amb compte amb tot aquest discurs "xaxi piruli". Jo vaig anar a la carpa del PSUC per celebrar la Festa d'Abril i no em sembla malament. Estic molt content. Ara, això és cultura andalusa, no catalana. I el dia que sigui catalana tot s'haurà difuminat. Això no vol dir que per ser català no puguis ballar flamenc. Ans al contrari, no penso ser un dictador de la meva pròpia llibertat i ganes de ballar i aprendre flamenc. Sóc tradicionalista obert. No pas racista tancat. Però d'un extrem a l'altre hi ha matisos.
Bé, jo crec que la mobilitat europea està bé. Ara fins un límit. És com tot. Això de la fuga de cervells que vols que t'hi digui. La riquesa per un altre país. Sóc internacionalista però la solidaritat, l'esforç i el sentit comú han d'anar lligats. Que es mogui el professorat enriqueix la seva visió, al igual que els alumnes de Sòcrates i ERASMUS. Hi ha gent que fa servir aquestes beques per auto realitzar-se, obrir-se mentalment i enriquir-se culturalment. I que treballen per pagar-se un pis compartit amb d'altres estudiants nadius. Això em sembla perfecte. Però hi ha cada alumne que va per perdre el temps, que amb tots els respectes, em sento insultat per ell. Li estem pagant un any sabàtic? Unes vacances a l'estranger? Si home!
En el tema del català, el professor Enric Canela i jo hi estem molt d'acord. Prou de fer el paperina. No és qüestió d'extremismes. És qüestió de que amb un discurs "xaxi piruli" ens prenen el pèl als qui defensem que no desapareguin més cultures arreu del món. Als qui com jo llegim Eduardo Galeano i ens adonem que un poble, també un poble socialista, mereix ser digne culturalment, mereix tenir veu pròpia, i defensar la llibertat de ser diferent. Això no vol dir lluitar contra qui és diferent del teu poble, però si defensar que la teva diferència no es dilueixi en la acceptació de tota diferència. A més, el multiculturalisme no ha de ser "un relativisme cultural" modern. Hi ha cultures, aspectes d'algunes cultures, que no es poden acceptar ni moralment ni èticament.
Bé, com sempre me'n vaig per les branques.
Comentaris