Article de REMOR (revista del SEPC): Què opinen de l'AEP?
MOVIMENT ESTUDIANTIL: MÉS LLUNY!
3 processos penals oberts, 33 expedients disciplinaris i amenaces d´expulsió, són el resultat de la repressió que està patint el moviment estudiantil de la UAB. La repressió, precedida de criminalització, ha afectat a 31 estudiants, tots ells membres del moviment estudiantil, inclosos els diferents portaveus que ha tingut aquest curs la Assemblea de Lletres, el Sindicat d´Estudiants dels Països Catalans o el Comitè de Vaga. La repressió pretén escarmentar, i està enfocada a eradicar la acció directa i qualsevol agitació basada en la desobediència. Pretén poder tirar endavant els Nous Plans d´Estudi (NPE) sense oposició estudiantil. I, en part, ho ha aconseguit. A la facultat de Lletres de la UAB, on la assemblea ha assolit durant el curs una forta conscienciació i massivitat i on gràcies a la acció directa s´havia pogut endarrerir l’aprovació
dels NPE dues setmanes, han calgut 26 expedientats, fer-ho al juliol i fora de la facultat, perquè aquests s´aprovessin sense oposició. Els NPE, desenvolupats a partir del Reial Decret i la LOU, recordem, substitueixen les actuals llicenciatures i diplomatures, suposen una degradació de les titulacions a la baixa, definits com estudis introductoris i generalistes, acompanyats d’una falsa
avaluació contínua que impossibilita la conciliació de la vida laboral amb l´ acadèmica i una flagrant absència de programes de beques públiques concretes. L’especialització es deixa a postgraus amb un contingut no gaire diferent al dels actuals segons cicles, això si, amb uns preus desorbitats.
Els NPE són un pas més del Procés de Bolonya, la finalitat del qual és liberalitzar el mercat de serveis educatius superiors, abaratir els costos d’investigació de les empreses privades i abaratir el preu de la mà d’obra qualificada. Els NPE s´aproven en Juntes de Facultat o Juntes Permanents i després als Consells de Govern de cada universitat. Són òrgans estamentals i antidemocràtics on, els estudiants, que suposen un 85% de la comunitat universitària, no arriben al 33% de vots. A més, tals òrgans no reconeixen les experiències de participació directa. Els referèndums que s´han produït aquest curs a la Universitat de Lleida, a la Facultat de Polítiques de la UAB i a la facultat de la UB-Raval, tots ells amb una participació superior a la constitució dels òrgans institucionals, i tots ells amb un resultat de més del 95% a favor de congelar els NPE, no han vinculat en res les polítiques dels equips directius, rectorats i deganats, que pretenen tirar endavant amb els NPE sense escoltar la veu dels estudiants.
És en aquest context que la lluita, la acció directa, el bloqueig de les juntes i consells és l´únic camí per aturar els NPE. Així s´ha vist a Lletres-UAB i a la UB-Raval. I és per això que els equips directius reaccionen amb repressió, per evitar que es repeteixin mesures efi caces que puguin frenar els NPE. Estem, per tant, en front d’interessos irreconciliables amb els deganats i rectorats. Cal mantenir la oposició frontal i combatre les postures conciliadores que, o bé defensen un “sí crític” amb els NPE, o bé condemnen l´augment de la combativitat. Especialment escandalós és el posicionament de l´AEP (Associació d´Estudiants Progressistes, el sindicat estudiantil d´Iniciativa i EUiA) que, a part de la ambigüetat discursiva sobre els NPE, consideren els bloquejos com a “mètode d´agressió i d´intimidació física”, ajudant a la criminalització del moviment estudiantil i la posterior repressió. Cal mantenir la unitat del moviment estudiantil en l´oposició frontal als NPE, seguint amb la conscienciació per tal d’arribar a la majoria passiva dels estudiants.
Cal mostrar la legitimitat que tenim, no només en l´àmbit ideològic, sinó també en el representatiu. Els referèndums són una bona eina tant per augmentar el moviment, com per concienciar i legitimar. I cal mantenir la combativitat, bloquejar les aprovacions dels NPE, i desenvolupar altres accions pròpies del moviment estudiantil, com les tancades i les vagues. Hem de ser molts més, tenir representativitat i legitimitat. Però sobretot hem d´arribar més lluny, combatre la ideologia que limita el moviment a “allò políticament correcte” i assumir políticament els salts qualitatius de lluita, així com cal assumir la repressió, inherent a l´augment de la combativitat, imprescindible en l´objectiu d´aturar els NPE.
Carles Suarez, Barcelona
------------------------------------------------------------------------------------------------
Tothom té dret a opinar, també sobre el company de lluites o sobre l'adversari ideològic. Certament és així. I m'està bé que el SEPC doni la seva opinió sobre el nostre sindicat (l'AEP). Ara, tampoc em quedaré tan tranquil després de veure el comentari de Carles Suárez del SEPC.
Ara, al discurs que ha creat exclusivament (quasi) contra els Graus, concretant el discurs més enllà dels grans titulars, el nostre sindicat li diuen "ambigüitat discursiva". Jo al seu discurs li podria dir, perfectament, "dogmatisme infantil d'esquerres". O "nosaltres sempre tenim la raó fins i tot quan ens equivoquem". Ho sigui, som repressors perquè som (segons ells) un sindicat "titella" dels interessos d'ICV (que és el que m'han dit a la cara algun dia), i com ICV té Saura a Interior i els Mossos reprimeixen, jo sóc un repressor. Molt bé, tu, tots dolents menys els seus. Jo ja estic etiquetat. Bé, doncs ara, per criticar l'actitud violenta, si, violenta, parlem clar, d'alguns i algunes estudiants del SEPC (possem ja nom a les coses), se'ns diu que criminalitzem el moviment estudiantil, com si ells fossin TOT el moviment estudiantil. No et fot. Perseguir una degana que carai és per ells? A part d'una acte "revolucionari" (XD)? És intimidació o no? Jo diria que si. Xiular en un bloqueig serà desobediència civil o resistència pacífica, però començar a agredir, diria que és violència. Al cap i a la fi, això tampoc ajuda a ningú. Només ens separa dels professors d'esquerres, d'aquells que voten No als graus, dels que en alguns aspectes podem arribar a un acord. Com sempre dic, AEP té estratègia, és coherent i és pacifista (majoritàriament), i el SEPC no.
3 processos penals oberts, 33 expedients disciplinaris i amenaces d´expulsió, són el resultat de la repressió que està patint el moviment estudiantil de la UAB. La repressió, precedida de criminalització, ha afectat a 31 estudiants, tots ells membres del moviment estudiantil, inclosos els diferents portaveus que ha tingut aquest curs la Assemblea de Lletres, el Sindicat d´Estudiants dels Països Catalans o el Comitè de Vaga. La repressió pretén escarmentar, i està enfocada a eradicar la acció directa i qualsevol agitació basada en la desobediència. Pretén poder tirar endavant els Nous Plans d´Estudi (NPE) sense oposició estudiantil. I, en part, ho ha aconseguit. A la facultat de Lletres de la UAB, on la assemblea ha assolit durant el curs una forta conscienciació i massivitat i on gràcies a la acció directa s´havia pogut endarrerir l’aprovació
dels NPE dues setmanes, han calgut 26 expedientats, fer-ho al juliol i fora de la facultat, perquè aquests s´aprovessin sense oposició. Els NPE, desenvolupats a partir del Reial Decret i la LOU, recordem, substitueixen les actuals llicenciatures i diplomatures, suposen una degradació de les titulacions a la baixa, definits com estudis introductoris i generalistes, acompanyats d’una falsa
avaluació contínua que impossibilita la conciliació de la vida laboral amb l´ acadèmica i una flagrant absència de programes de beques públiques concretes. L’especialització es deixa a postgraus amb un contingut no gaire diferent al dels actuals segons cicles, això si, amb uns preus desorbitats.
Els NPE són un pas més del Procés de Bolonya, la finalitat del qual és liberalitzar el mercat de serveis educatius superiors, abaratir els costos d’investigació de les empreses privades i abaratir el preu de la mà d’obra qualificada. Els NPE s´aproven en Juntes de Facultat o Juntes Permanents i després als Consells de Govern de cada universitat. Són òrgans estamentals i antidemocràtics on, els estudiants, que suposen un 85% de la comunitat universitària, no arriben al 33% de vots. A més, tals òrgans no reconeixen les experiències de participació directa. Els referèndums que s´han produït aquest curs a la Universitat de Lleida, a la Facultat de Polítiques de la UAB i a la facultat de la UB-Raval, tots ells amb una participació superior a la constitució dels òrgans institucionals, i tots ells amb un resultat de més del 95% a favor de congelar els NPE, no han vinculat en res les polítiques dels equips directius, rectorats i deganats, que pretenen tirar endavant amb els NPE sense escoltar la veu dels estudiants.
És en aquest context que la lluita, la acció directa, el bloqueig de les juntes i consells és l´únic camí per aturar els NPE. Així s´ha vist a Lletres-UAB i a la UB-Raval. I és per això que els equips directius reaccionen amb repressió, per evitar que es repeteixin mesures efi caces que puguin frenar els NPE. Estem, per tant, en front d’interessos irreconciliables amb els deganats i rectorats. Cal mantenir la oposició frontal i combatre les postures conciliadores que, o bé defensen un “sí crític” amb els NPE, o bé condemnen l´augment de la combativitat. Especialment escandalós és el posicionament de l´AEP (Associació d´Estudiants Progressistes, el sindicat estudiantil d´Iniciativa i EUiA) que, a part de la ambigüetat discursiva sobre els NPE, consideren els bloquejos com a “mètode d´agressió i d´intimidació física”, ajudant a la criminalització del moviment estudiantil i la posterior repressió. Cal mantenir la unitat del moviment estudiantil en l´oposició frontal als NPE, seguint amb la conscienciació per tal d’arribar a la majoria passiva dels estudiants.
Cal mostrar la legitimitat que tenim, no només en l´àmbit ideològic, sinó també en el representatiu. Els referèndums són una bona eina tant per augmentar el moviment, com per concienciar i legitimar. I cal mantenir la combativitat, bloquejar les aprovacions dels NPE, i desenvolupar altres accions pròpies del moviment estudiantil, com les tancades i les vagues. Hem de ser molts més, tenir representativitat i legitimitat. Però sobretot hem d´arribar més lluny, combatre la ideologia que limita el moviment a “allò políticament correcte” i assumir políticament els salts qualitatius de lluita, així com cal assumir la repressió, inherent a l´augment de la combativitat, imprescindible en l´objectiu d´aturar els NPE.
Carles Suarez, Barcelona
------------------------------------------------------------------------------------------------
Tothom té dret a opinar, també sobre el company de lluites o sobre l'adversari ideològic. Certament és així. I m'està bé que el SEPC doni la seva opinió sobre el nostre sindicat (l'AEP). Ara, tampoc em quedaré tan tranquil després de veure el comentari de Carles Suárez del SEPC.
Ara, al discurs que ha creat exclusivament (quasi) contra els Graus, concretant el discurs més enllà dels grans titulars, el nostre sindicat li diuen "ambigüitat discursiva". Jo al seu discurs li podria dir, perfectament, "dogmatisme infantil d'esquerres". O "nosaltres sempre tenim la raó fins i tot quan ens equivoquem". Ho sigui, som repressors perquè som (segons ells) un sindicat "titella" dels interessos d'ICV (que és el que m'han dit a la cara algun dia), i com ICV té Saura a Interior i els Mossos reprimeixen, jo sóc un repressor. Molt bé, tu, tots dolents menys els seus. Jo ja estic etiquetat. Bé, doncs ara, per criticar l'actitud violenta, si, violenta, parlem clar, d'alguns i algunes estudiants del SEPC (possem ja nom a les coses), se'ns diu que criminalitzem el moviment estudiantil, com si ells fossin TOT el moviment estudiantil. No et fot. Perseguir una degana que carai és per ells? A part d'una acte "revolucionari" (XD)? És intimidació o no? Jo diria que si. Xiular en un bloqueig serà desobediència civil o resistència pacífica, però començar a agredir, diria que és violència. Al cap i a la fi, això tampoc ajuda a ningú. Només ens separa dels professors d'esquerres, d'aquells que voten No als graus, dels que en alguns aspectes podem arribar a un acord. Com sempre dic, AEP té estratègia, és coherent i és pacifista (majoritàriament), i el SEPC no.
Comentaris