Reflexions sobre la dimissió del Rector de la UAB i el comunicat del SEPC

Primer de tot, dir que la dimissió ja la va insinuar en un Consell de Govern i que per això ja feia un mes que van penjar la notícia a Kaos en la Red i jo al meu bloc.

Evidentment té problemes de salut i personals. No obstant, seria enganyar-nos a nosaltres mateixos sinó ens fixem en els elements contextuals i ambientals en els que ha viscut la seva segona rectoria. La tensió entre el professorat i els estudiants (primera raó) contraris a la reforma han passat els límits de la vergonya per una i altra banda, com sempre, no voldria generalitzar, hi ha sindicats com el SEPC que els agrada aquesta tensió perquè creuen que tot professor és "enemic" per naturalesa (per privilegi del vot ponderat a la junta). No recorda però com si recorda el meu sindicat que professors precaris (PDI laboral) i alguns professors crítics eren, ja no, degut a la tensió creada, uns aliats a tenir en compte en certes ocasions, i que tal i com va exposar l'AEP en un comunicat, del qual quan el varem debatre abans de que l'escrivissim vaig estar molt content, amb la violència (per part de la institució amb Mossos i per part dels estudiants - alguns/es - violents) no es va enlloc. Aquesta tensió no li agrada a ningú, però tampoc siguem tan ingenus com el SEPC i diguem mentides. No hem estat nosaltres, els estudiants crítics del SEPC, l'AEP i les assembles, crítics amb Bolonya, amb la seva aplicació a la UAB, i amb el Rector, qui hem aconseguit que dimitís. Si no ens ha fet cas mai! I en canvi, ara, per dimitir si no? Dimitir, que és una cosa molt però com forta. Per això si que hem tingut força. Mira com vaig dir en una assemblea del meu sindicat jo no apostava com el SEPC a continuar donant tanta bolada a la demanda de dimissió de l'Equip de Rectorat tot i que el meu sindicat la recolzava. Per què? Perquè no serveix de res. I perquè distrau el debat a altres temes, que de ben segur no han de quedar en la impunitat (Mossos d'Esquadra el dia 4 de Març) però que no són el tema central del debat acadèmic i universitari actual. Ens juguem massa com per usar masses esforços en la dimissió d'un rector que en aquell moment vaig dir que era impossible perquè seria un acte de submissió del Rector a unes demandes que mai havia escoltat de forma rotunda i seriosa. No obstant, ha dimitit, tal i com vaig anunciar fa ara un mes, més o menys. I perquè? Doncs tal i com vaig exposar llavors, per la crítica del professorat (segona raó) que és qui el va votar (els estudiants votem el Rector però tenim un pes de broma en l'elecció), en el document de Seguiment de la EEES, on es va criticar la imposició des del Rectorat de la reforma sense consens amb el professorat que és qui imparteix i també pateix els canvis.

No sé si mai el veurem a la Generalitat, ho dic perquè tots els Rectors que han passat per la UAB han acabat tenint un càrrec a la Generalitat, m'imagino que "pels serveis prestats", ho sigui, per passar de la autonomia universitària i fer cas del Govern català. No sé si aquest és un més de la llista i com ja té la plaça assegurada ja no li importa res el que faci la UAB, ja veurem.