La educació en funció de les demandes del mercat

Enric Canela I informa sobre un article que proposa que la educació vagi encaminada a la innovació i la creativitat (clar, Europa amb les 65 hores també podria competir amb la mà d'obra barata xinesa, però de moment no hem arribat a aquest límit) que és amb el que podríem ser forts globalment. Com ja vaig dir en un debat sobre Bolonya, Bolonya existeix, perquè Xina i Índia són capitalistes i sistemes autoritaris. Una noia ex-assembleària, molt crítica amb la Assemblea en aquests moments, se'm va bufar a la cara per relacionar dos coses tan disparts. El que no va entendre ella és que en aquest món global tot està interrelacionat i que el que diguin els MMCC i els polítics és cortina de fum, d'una realitat més severa i crua i d'uns estira i arronsa de diversos grups d'accionistes i especuladors, que són els que realment manen en aquest món on el poder econòmic mana sobre el polític i sobre el conjunt de la societat, perquè té el veritable poder: el diner.
Doncs el document exposa que com estem en crisis econòmica, i bla bla bla bla (recordem que la crisis és culpa de que alguns capitalistes han volgut maximitzar els seus beneficis fins al màxim amb subprymes - entre d'altres coses - ho sigui, de que s'han comportat com autèntics capitalistes); i que per tant, la educació ha de canviar. He, evidentment de criticar això, perquè és una lògica molt perillosa. La educació ha de dependre de la situació econòmica, ha de ser mercantilitzada, ha de respondre a les demandes de mercat, s'ha d'acabar doncs amb anys d'humanisme i coneixement plural? No pas. Doncs ja està, aquí va la meva crítica humil.