El Periódico i com dona les notícies

El rector de la UAB dimitirà aquest any i avançarà les eleccions

  1. Lluís Ferrer propicia el seu relleu per l'aplicació del polèmic pla de Bolonya
El rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Lluís Ferrer, avançarà les eleccions previstes per al novembre del 2009. El màxim responsable del centre ha decidit abandonar el càrrec a finals d'any al.ludint a circumstàncies personals i professionals. Està previst que Ferrer anunciï el calendari electoral durant el pròxim Consell de Govern, que se celebrarà a finals de setembre, i que els comicis tinguin lloc entre els mesos de novembre i desembre d'aquest any per poder investir el nou rector a principis del 2009.
Després de sis anys en un càrrec per al qual va ser reelegit amb una còmoda victòria a les urnes [el diari obvia que va ser votat pel 3% dels estudiants a favor], Ferrer, de 49 anys, considera oportú que sigui un altre rector l'encarregat d'emprendre l'aplicació del futur pla d'estudis que afectarà les carreres que s'imparteixen en aquest centre universitari.
Llicenciat en Veterinària per la Universitat de Saragossa, Lluís Ferrer vol fer un gir en la seva carrera professional per centrar-se en la investigació, molt probablement en una institució de l'estranger, segons apunten fonts oficials de la UAB. Els problemes de salut que ha tingut en el transcurs dels últims anys han jugat un paper important en la decisió, encara que no han estat determinants, segons asseguren les mateixes fonts. Els metges li van recomanar descans i evitar situacions de tensió després de tenir fa quatre anys un vessament de retina com a conseqüència d'un estrès visual.
Però el motiu principal que ha propiciat la convocatòria anticipada d'eleccions --una decisió que el rector va avançar en l'últim Consell de Govern celebrat al juliol-- ha estat el desig d'un relleu generacional. El pròxim mandat tindrà com a eix principal l'aplicació del nou pla d'estudis europeu, el denominat Pla Bolonya, un projecte controvertit que requereix energies renovades i molt esforç. L'enduriment de les posicions d'alguns sectors al campus de Bellaterra crítics amb l'orientació que s'estava prenent amb l'aplicació del pla [entre professors si, però la majoria d'estudiants no és que no ens agradi la aplicació sinó que d'entrada no ens agrada la lògica que incorpora] sembla que és un altre dels factors que han intervingut en la decisió del rector.

CÀRREGA POLICIAL
El passat mes de març una cinquantena d'alumnes es van tancar i encadenar a l'interior de la Facultat de Filosofia i Lletres després de desallotjar estudiants, professors i fins i tot la degana. Un altre grup d'unes 100 persones van recolzar l'acció i van protagonitzar una seguda pacífica [aquí és encertat el diari. Al cap i a la fi, és el més objectiu de tots els que llegeixo] a l'exterior de l'edifici fins que una càrrega dels Mossos d'Esquadra va permetre accedir al recinte.
Des de l'Assemblea contra la Precarietat es va destacar el fet que hagués estat el mateix rector qui demanés la intervenció del cos auto- nòmic i, per tant, el responsable de la càrrega policial que va provocar diverses ferides i contusions a alguns dels joves concentrats. La universitat ho va atribuir a la necessitat d'accedir a la Facultat i de poder reprendre la normalitat en aquella zona del campus. Posteriorment, els joves van assaltar per una finestra el despatx de Ferrer

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Gràcies per ser el meu amic