Comentari sobre l'últim article del País de Cristina Garmendia
La senyora Ministra Garmendia ha parlat.
D'entrada assenyalar els punts positius: la ministra opina molt sovint en els MMCC [això si, el debat de tota la comunitat educativa és inexistent], les beques seran mòbils [altre cop no entenc la prioritat de que la gent se mogui per Europa amb els costos que això comporta, ja he dit més d'un cop que la mobilitat europea només crea identitat europea (com l'euro) però que ens perjudica més que ens beneficia (després dels fons europeus, Espanya està en Europa per relacions comercials (turisme), però no pas per beneficis econòmics), a part, amb les poques beques que tenim sortim en desigualtat amb Europa - com passa sempre].
I ara si, criticar com estan acabant amb:
1. L'autonomia universitària. A la UAB, és anterior a Bolonya, és basa en donar un càrrec a la Generalitat de Catalunya a cada Rector i ja està. Així es fa cas de tot el que diu el Govern. Ara amb la entrada de les empreses (pel seu propi interès, abans no veien tant negoci com ara amb la universitat), els Rectors i el seu Equip ja tenen ofertes del món privat i per això, poden obviar acords entre Universitats i Generalitat sobre una victòria dels estudiants (demanar el nivell C de català a tot professor titular). Primer (des de fa molt temps en la història moderna) el poder polític volia controlar la universitat (control social, control ideològic). Ara el poder econòmic també, necessita mà d'obra barata i no tantes persones qualificades. I vol adaptar la universitat a les demandes del mercat amb lògiques privades que estan comportant precarietat laboral (falsos associats, becaris postdoctorals, becaris de col·laboració, augment del PDI laboral en depriment del PDI funcionari, contractes paralaborals, etc.), la implantació de la Nova Gestió Pública anglosaxona.
2. La contenció dels objectius universitaris (crear persones cultes i formades, com també professionals) davant la pressió dels agents privats. Aquesta s'ha trencat, abans del Pla de Bolonya tenien poder les universitats per no caure en els interessos privats, però falten diners. Aquests agents privats, a més, ja han entrat - de forma directa - a través del Consell de Govern, del Consell Social, de la ANECA i la AQU. Evidentment, les grans empreses volen fer negoci de la educació, no "regalen els diners". A través de convenis amb la universitat amb les pràctiques professionals disposen de mà d'obra gratuïta. A través de finançar la recerca, controlen aquesta i dirigeixen els objectius de la investigació destruïnt la independència i la amplitud de punts de vista que tota recerca ha de tenir per ser objectiva i fiable.
Abans de comentar el que exposa la ministra, comentaré com ho tracta el diari El País (afí al PSOE): exposa que "Només <<>> ". El fet de que posi "només" vol dir que el diari es posiciona a favor de que augmenti el número de diners del finançament privat, i per tant, la ingerència privada en un espai que ha de ser públic i plural. Tampoc m'estranya, estem parlant dels MMCC de tota Espanya, que creen opinió i són motors de manipulació constant. També exposa que degut a la crisis econòmica (al mercat) hem de canviar de societat postmoderna, de la economia de la construcció (i el turisme de borratxera tot i que no ho exposi) a la economia del coneixement (TIC, I+D, etc.). Certament, pot sembla bo, però la lògica que intenta proposar el diari és perillosa. Així que ha de ser el mercat qui marqui quin tipus de societat i de món volem? Bé, Marx ja ho va dir, són les condicions materials (el Capital) el que estructura socialment les classes socials. No obstant, la lògica del darrere és no del tot, però si en certa mesura: "el mercat ho demanda"; ho sigui, que no és perquè tinguem un interès especial en la Recerca i en crear una societat culte, sinó que ha de ser el món econòmic qui dicti això. Ho sigui, no és una lògica de benefici social (crear cultura, saviesa, desenvolupar recerca) el que vol el canvi; i el que l'impulsa, sinó les demandes del mercat i la situació econòmica actual, com si la universitat tingués res a veure amb la especulació dels grans accionistes que ens han dut en aquest moment de crisis econòmica. Després exposa que vol escalar punts en rànquings universitaris. Realment n'hi ha forces que tenen uns criteris per puntuar que no valen ni la pena. El millor rànquing és la opinió del professorat docent i investigador i els resultats dels alumnes així com la seva opinió sobre el coneixement que estan rebent. Tampoc cal anar massa ràpid, cal avançar clar, i evidentment en la excel·lència, però a costa de què? Després es compren tota la lògica que hi ha al darrere.
Diu que no hi ha diners suficients i que per tant, la ministra aprova més finançament privat, i per tant, més control privat d'un dret bàsic com la educació sota criteris empresarials. La recerca al servei de la gran empresa. No diu que s'usen malament els recursos, o que els impostos no són prou progressius i Espanya és un país on hi ha una llarga llista de privilegiats i corruptes.
Després diu que <<>> Vaja, que controli la recerca una empresa privada és el mateix que la empresa contracti un grup privat d'investigació en aquest camp (que ella li interessa per treure beneficis econòmics a la llarga) en base als seus objectius. Evidentment això és privatització endògena i exògena de la universitat. La propietat és pública, ni això, passa a ser a mans privades en el mecenatge. Diu que ha donat tants bons resultats! Si volem podem parlar d'exemples com Universia i el Banc Santander i la "xapussa" que es va fer amb FECSA-ENDESA a la UPC! (això va ser conveni de col·laboració i no mecentatge però pel cas és el mateix).
Després parla de demanar crèdits, buscar patrocinadors, etc. Ho sigui, que la universitat ha de dedicar esforços a buscar finançament privat. Molt bé, i això no és dependre del món privat? Això no és privatització? Això que és doncs. Després posa com a exemple a EEUU en inversió privada! Increible! Els EUA com a exemple!
Llavors el diari exposa que << style="font-weight: bold;">El presidente de los rectores, Ángel Gabilondo, sostiene que la inversión privada es muy escasa, pero advierte de los peligros: "Sería un error investigar sólo lo que requiera el mercado", ha afirmado. Garmendia se defiende. "Lo importante es que dentro de la ecuación total la financiación privada sume: si es la parte de investigación aplicada, pues estupendo; la financiación pública se destinará entonces a la investigación más básica y a disciplinas que no tengan una aplicación tan inmediata".>>. Amb aquesta demagògia no explica res, i evidentment, es contradiu molt. Si diu que no hi ha diners, que diu que pensa finançar. Si diu que la empresa no ha de controlar la recerca perquè després diu que l'important no és això sinó que la empresa privada financii allò que vulgui (coneixement aplicat); per tant, se'n va per les branques i no contesta sobre els perills que Gabilondo exposa.
Llavors diu <<>> Ho sigui, el que anem dient: universitats de primera, i menys de les que hi ha ara. A més les que no tinguin finançament privat perquè no en troben (les empreses no les volen) com finançaran el "coneixement aplicat"? Res. Cada cop a pitjor. Perquè no parlen clar i dien que no interessa que hi hagi tanta gent a la universitat i que això s'ho volen carregar i punt?
I torna a dir que <<>> Per tant, competitivitat entre universitats, lluita sense sentit, universitats encara més desiguals (ara ja passa), etc.
Penjat a Kaos en la Red
D'entrada assenyalar els punts positius: la ministra opina molt sovint en els MMCC [això si, el debat de tota la comunitat educativa és inexistent], les beques seran mòbils [altre cop no entenc la prioritat de que la gent se mogui per Europa amb els costos que això comporta, ja he dit més d'un cop que la mobilitat europea només crea identitat europea (com l'euro) però que ens perjudica més que ens beneficia (després dels fons europeus, Espanya està en Europa per relacions comercials (turisme), però no pas per beneficis econòmics), a part, amb les poques beques que tenim sortim en desigualtat amb Europa - com passa sempre].
I ara si, criticar com estan acabant amb:
1. L'autonomia universitària. A la UAB, és anterior a Bolonya, és basa en donar un càrrec a la Generalitat de Catalunya a cada Rector i ja està. Així es fa cas de tot el que diu el Govern. Ara amb la entrada de les empreses (pel seu propi interès, abans no veien tant negoci com ara amb la universitat), els Rectors i el seu Equip ja tenen ofertes del món privat i per això, poden obviar acords entre Universitats i Generalitat sobre una victòria dels estudiants (demanar el nivell C de català a tot professor titular). Primer (des de fa molt temps en la història moderna) el poder polític volia controlar la universitat (control social, control ideològic). Ara el poder econòmic també, necessita mà d'obra barata i no tantes persones qualificades. I vol adaptar la universitat a les demandes del mercat amb lògiques privades que estan comportant precarietat laboral (falsos associats, becaris postdoctorals, becaris de col·laboració, augment del PDI laboral en depriment del PDI funcionari, contractes paralaborals, etc.), la implantació de la Nova Gestió Pública anglosaxona.
2. La contenció dels objectius universitaris (crear persones cultes i formades, com també professionals) davant la pressió dels agents privats. Aquesta s'ha trencat, abans del Pla de Bolonya tenien poder les universitats per no caure en els interessos privats, però falten diners. Aquests agents privats, a més, ja han entrat - de forma directa - a través del Consell de Govern, del Consell Social, de la ANECA i la AQU. Evidentment, les grans empreses volen fer negoci de la educació, no "regalen els diners". A través de convenis amb la universitat amb les pràctiques professionals disposen de mà d'obra gratuïta. A través de finançar la recerca, controlen aquesta i dirigeixen els objectius de la investigació destruïnt la independència i la amplitud de punts de vista que tota recerca ha de tenir per ser objectiva i fiable.
Abans de comentar el que exposa la ministra, comentaré com ho tracta el diari El País (afí al PSOE): exposa que "Només <<>> ". El fet de que posi "només" vol dir que el diari es posiciona a favor de que augmenti el número de diners del finançament privat, i per tant, la ingerència privada en un espai que ha de ser públic i plural. Tampoc m'estranya, estem parlant dels MMCC de tota Espanya, que creen opinió i són motors de manipulació constant. També exposa que degut a la crisis econòmica (al mercat) hem de canviar de societat postmoderna, de la economia de la construcció (i el turisme de borratxera tot i que no ho exposi) a la economia del coneixement (TIC, I+D, etc.). Certament, pot sembla bo, però la lògica que intenta proposar el diari és perillosa. Així que ha de ser el mercat qui marqui quin tipus de societat i de món volem? Bé, Marx ja ho va dir, són les condicions materials (el Capital) el que estructura socialment les classes socials. No obstant, la lògica del darrere és no del tot, però si en certa mesura: "el mercat ho demanda"; ho sigui, que no és perquè tinguem un interès especial en la Recerca i en crear una societat culte, sinó que ha de ser el món econòmic qui dicti això. Ho sigui, no és una lògica de benefici social (crear cultura, saviesa, desenvolupar recerca) el que vol el canvi; i el que l'impulsa, sinó les demandes del mercat i la situació econòmica actual, com si la universitat tingués res a veure amb la especulació dels grans accionistes que ens han dut en aquest moment de crisis econòmica. Després exposa que vol escalar punts en rànquings universitaris. Realment n'hi ha forces que tenen uns criteris per puntuar que no valen ni la pena. El millor rànquing és la opinió del professorat docent i investigador i els resultats dels alumnes així com la seva opinió sobre el coneixement que estan rebent. Tampoc cal anar massa ràpid, cal avançar clar, i evidentment en la excel·lència, però a costa de què? Després es compren tota la lògica que hi ha al darrere.
Diu que no hi ha diners suficients i que per tant, la ministra aprova més finançament privat, i per tant, més control privat d'un dret bàsic com la educació sota criteris empresarials. La recerca al servei de la gran empresa. No diu que s'usen malament els recursos, o que els impostos no són prou progressius i Espanya és un país on hi ha una llarga llista de privilegiats i corruptes.
Després diu que <<>> Vaja, que controli la recerca una empresa privada és el mateix que la empresa contracti un grup privat d'investigació en aquest camp (que ella li interessa per treure beneficis econòmics a la llarga) en base als seus objectius. Evidentment això és privatització endògena i exògena de la universitat. La propietat és pública, ni això, passa a ser a mans privades en el mecenatge. Diu que ha donat tants bons resultats! Si volem podem parlar d'exemples com Universia i el Banc Santander i la "xapussa" que es va fer amb FECSA-ENDESA a la UPC! (això va ser conveni de col·laboració i no mecentatge però pel cas és el mateix).
Després parla de demanar crèdits, buscar patrocinadors, etc. Ho sigui, que la universitat ha de dedicar esforços a buscar finançament privat. Molt bé, i això no és dependre del món privat? Això no és privatització? Això que és doncs. Després posa com a exemple a EEUU en inversió privada! Increible! Els EUA com a exemple!
Llavors el diari exposa que << style="font-weight: bold;">El presidente de los rectores, Ángel Gabilondo, sostiene que la inversión privada es muy escasa, pero advierte de los peligros: "Sería un error investigar sólo lo que requiera el mercado", ha afirmado. Garmendia se defiende. "Lo importante es que dentro de la ecuación total la financiación privada sume: si es la parte de investigación aplicada, pues estupendo; la financiación pública se destinará entonces a la investigación más básica y a disciplinas que no tengan una aplicación tan inmediata".>>. Amb aquesta demagògia no explica res, i evidentment, es contradiu molt. Si diu que no hi ha diners, que diu que pensa finançar. Si diu que la empresa no ha de controlar la recerca perquè després diu que l'important no és això sinó que la empresa privada financii allò que vulgui (coneixement aplicat); per tant, se'n va per les branques i no contesta sobre els perills que Gabilondo exposa.
Llavors diu <<>> Ho sigui, el que anem dient: universitats de primera, i menys de les que hi ha ara. A més les que no tinguin finançament privat perquè no en troben (les empreses no les volen) com finançaran el "coneixement aplicat"? Res. Cada cop a pitjor. Perquè no parlen clar i dien que no interessa que hi hagi tanta gent a la universitat i que això s'ho volen carregar i punt?
I torna a dir que <<>> Per tant, competitivitat entre universitats, lluita sense sentit, universitats encara més desiguals (ara ja passa), etc.
Penjat a Kaos en la Red
Comentaris