Article d'Enric Canela comentat
Els anti-bolonya aspiren a homologar la universitat espanyola a la mexicana
Enric I. Canela
He llegit un article de Kaosenlared que titula Bolonia: Pasos hacia la definitiva globalización de la Universidad. És d’uns estudiants de la Unversitat de La Laguna.
Una de les idees que proposen és: La Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) es pública i autònoma, sense inversió privada. I a sobre està per sobre de qualsevol universitat espanyola a l’actual rànquing de Xangai. Per què no aspirar a la UNAM?
Aquesta universitat està situada en el mateix grup que la UB en el rànquing de Xangai. Potser una mica millor puntuada, és una bona universitat. Suposo que els que han escrit això no consideren la UB com una universitat espanyola, un detall, però malauradament es regeix per les mateixes lleis. Jo, particularment, no aspiro a què la UB sigui com la UNAM.
3 comentaris »
Primer de tot, estimat Enric Canela, això que acabés d'escriure és intentar confondre el personal, primer per l'autoria i després pel sarcasme de l'article.
D'entrada l'article critica la universitat mexicana:
<< style="font-style: italic;">entro del argot del politiqueo universitario a esto se lo redefine (o se lo eufemiza) como "internacionalización". Hace ya un tiempo, Ramón de la Fuente, antiguo rector de la UNAM (Universidad Nacional Autónoma de México), visitó "excelentemente" la universidad de Las Palmas. Vino a decir que las empresas privadas son mano de santo única para las universidades. Este "cristianismo empresarial" no sólo atañe a la salvación de las universidades y de las sociedades en que éstas se asientan, sino también atañe a la santa moral que ellas han de abanderar. Dice "el profeta san Ramón" [Evidentment Enric Canela, em dirigeixo a vosté, per dir-li que això, era sarcasme]: las empresas deben «financiar más a las universidades, siempre que se haga con buena voluntad y sin ánimo de lucro». Amén, pues, hermano Ramón. Eso sí, nadie da un duro por peseta, que dice mi santo padre >>
Després no obstant, exposa que si, que és pública i autònoma lo qual també ho era la UB quan no hi havia tanta ingerència política i empresarial. Però això no vol dir que els anti-Bolonya volguem aquesta universitat com a ideal?
Primer de tot perquè el que ha escrit l'article no representa a tots i totes les anti-Bolonya. Són la Assemblea de Tenerife.
Després perquè tot i que exposa que té coses molt positives, usa de tant en tant el sarcasme, ja que com bé sabem Mèxic no és precissament un Estat de Benestar.
He llegit el document de Kaosenlared i conjuntament amb altres informacions d’altres fonts continuo sense entendre que volen els AntiBolonya.
Per mi la idea principal de Bolonya és perfecta, altre cosa és l’adaptació que el Gobierno de España® ha fet i que afecta les universitats catalanes. Els graus de quatre anys més un màster d’un any, quan a la majoria de països europeus s’han decantant per tres anys més dos de màster, crec que és un immens error (diuen que això ha estat una exigència del lobby de rectors i catedràtics). Podríem parlar també si els programes son els més adients.
Un altre cosa és el cost total dels estudis. No tinc prou informació per opinar però crec que un bon sistema de beques que incentives els alumnes més brillants seria la solució. Si un alumne ha demostrat que no val per estudiar, o no vol, dons que pagui. Això no és elitisme, és justícia. Em nego a pagar amb els meus impostos una colla de gent que només va a la Universitat a molestar; que hi van per que els pares volen que el nen tingui una carrera; que hi van per que no volen treballar.
Ep! Igual que m’estic pagant jo en aquests moments una llicenciatura i un màster oficial. Sense beques ni ajuts de cap tipus. És just.
Comentari per Enric Giner — 21 Agost 2008 @ 10:51
he treballat de manera força directa en el procés d’adaptació a l’eees d’una universitat pública catalana i com a estudiant a la uoc, universitat que està aplicant des dels seus inicis un sistema d’ensenyament molt similar a les directrius de bolonya, no entenc perquè hi ha tanta animadversió envers aquest canvi educatiu. se m’acuden dues respostes que sé per endavant que no agradaran. una, en la línia del que diu l’enric giner: el mal estudiant no vol tenir més feina, no vol compromisos, no vol implicar-se en la seva formació. i la segona, hi ha molt de docent que tem que bolonya comporti molta més feina i hagi de deixar de banda la seva recerca particular, a la qual ara, amb el sistema de classes magistrals que es repeteixen, quant a continguts, curs rere curs, pot dedicar moltes de les hores que l’estat li paga i que hauria de dedicar en millor la formació dels seus estudiants.
Comentari per Mar — 21 Agost 2008 @ 4:35
Enric i Marta,
Ja sabeu que estic en aquesta línia. La majoria dels que es queixen, no tots, formen part dels que no estudien. creuen que la universitat és per a què passin els anys obtenint una formació integral més enllà de les carerres en un entorn… Bé, una utopia que ni existeix no ha existit mai. No saben que diuen.
Bolonya està bé, el problema és el govern espanyol, però aquesta és una altra batalla que ells no han plantejat mai.
Malauradament en aquestes coses té més visió el PP que no pas el PSOE tot i que va ser el PP el que es va adormir. El PSOE té una idea de l’homogeneïtat, tots iguals en tot i, és clar, això és impossible. Jo encara que hagués volgut no hagué spogut emular al gervasi Defer, el que salta, perquè em fa por saltar, tinc vertigen, etc. Em sembla que tampoc al Nureiev.
S’han de donar moltes beques i suficients, però exigir rendiment. No tothom pot fer el que vulgui, com ara. Bé un canvi que mai no farà aquest govern, que és el de la subvenció insuficient.
Comentari per enriccanela