Contestació a un comentari sobre el post
En el post Una bona reflexió, tot i que no hi estic 100% d'acord es mostrava un article d'un anònim replantejant-se la lluita contra Bolonya que tot i que no hi estava del 100% d'acord em semblava donar pluralitat al moviment estudiantil que al cap i a la fi és el que busco amb els meus post, polèmica per donar opinió i pluralitat al debat i així intentar fer autocrítica.
Jo vaig comentar de forma breu algunes de les meves discrepàncies amb l'article:
<< Els mitjans o són ètics o deixem-ho estar. Tot queda desacreditat si usem la violència o alguns mecanismes poc amables.No tots els mitjans de comunicació estan controlats per les 20 empreses editorials d'aquest planeta. Tampoc cal que els donem imatges que volen ensenyar al públic per influir en la opinió pública com embolics amb la policia com fa el SEPC. Siguem més llestos que els MM.CC. i que no ens desacreditin. No els hi ho fem fàcil. >>
És la opinió que dono molt cops, per tant no és estranya en mi: mètodes no violents, estratègia, organització, pluralitat, i intentar que no ens desacreditin pels nostres "infantilismes", com vaig recriminar als meus companys de la meva Assemblea d'estudiants de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia per treure els cartells (a títol personal) d'una altra candidatura d'estudiants (PEF) que es presentava a les eleccions a la Junta de Facultat.
Això és el que opina el nostre company anònim al meu bloc. És digne d'estar en un post perquè està molt ben escrit, et felicito:
Els meus comentaris en [Joan Gil Oliveras]:
<<>[Té tota la raó, les meves discrepàncies també anaven en aquest sentit tot i que no les exposes]
En referència als mitjans. Em sorprèn això de "l'ètica" dels mitjans i que fer servir "la violència" desacredita tot. [A mi no. He estat present en forces manifestacions contra la EEES i el que sempre dic és que això - com per exemple, pressionar els Mossos a base d'empentes - no torni a passar. Alguns busquen la fotografia repressiva. I jo busco la foto de moltes persones manifestant-se. És qüestió de prioritzar lluites. És qüestió d'estratègia. D'usar bé els MM.CC.]
En primer lloc, quina definició d'"ètic" fas servir? i de violencia? Crec que votar plans d'estudi al juliol molt ètic no és, és a dir, no és gens democràtic. [Estàvem parlant dels estudiants i de què hem de fer, si mirés la resta de la comunitat educativa per excusar-te dels teus actes, t'equivoques.] Tanmateix, els mecanismes de representació tampoc són ètics, és a dir, són antidemocràtics. Si tu creus que veritablement les teves argumentacions al Coordinador de titulació seran tingudes en compte pel que tu vols (aturar la reforma) estas equivocat, només seran escoltades per prevenir els atacs discursius i en el cas més probable per tenir cura per no dir segons què davant teu o mirar de comprar-te en un futur com a expert en "polítiques educatives", res a veure amb l'objectiu polític inicial. [Ho he comprovat personalment.]
Això vol dir que no s'ha de discutir amb ells? que s'han d'abandonar els llocs de representació institucional? No. [Correcte. Estàs amb mi.] Ni molt menys, vol dir que aquests mitjans tenen un límit objectiu i una potencialitat limitada, tot i que, s'han d'aprofitar al màxim per enfortir les argumentacions, crear contradiccions dins dels pro-bolonya i obligar-los a pensar-se dos cops fer les coses irregularment. Es una eina per a tenir un espai per fer pedagogia al conjunt de la gent - si hi ha transparència informativa- i una legitimitat simbòlica.
Tanmateix, com que aquestes vies tenen limitacions, s'han de barrejar amb d'altres. I aqui entra la polèmica. La violència institucional és infinitament més poderosa que la dels moviments socials i, en aquest cas, estudiantil. D'altra banda, el nivell de combativitat sempre ha d'estar lligat al nivell de consciència i de pedagogia que l'acompanyi. És a dir, no per més brutal més efectiu. [Correcte. I no perquè ells siguin violents, nosaltres també ho hem de ser.] Si una assemblea decideix boicotejar el funcionament d'una institució antidemocràtica i ilegítima és legítim, aixó si, acompanyat de les eines que li donin sentit a l'acció i tenint en compte per prendre la decisió quin és el clima que envolta aquesta acció.
Els mecanismes poc amables troben la seva legitimitat en el caràcter col·lectiu de la seva decisió i el caràcter massiu de la seva execució no en principis ètics kantians i abstractes. [Perdona'm però aquí no. Ni el suport popular ni els mitjans poden ser excusats per fer quelcom violent. Tinc aquesta forma de creure en les coses que no canviarà. Completament en desacord; això és essencial per mi, són principis. Per tant, estem molt allunyats ideològicament perquè no comprens que els mitjans violents acaben tacant les causes justes.]
Molts dels que ara s'espanten de que els estudiants vulguin demanar amb tots els mitjans que tenen al seu abast responsabilitats polítiques pel 4 març a la UAB, van aplaudir amb les orelles les plujes d'adoquins al maig del 68 i fins i tot la crema del Col·legi Espanyol a París (allà hi eren l'Arrabal i el Sànchez Dragó, p.e.). [Torno al mateix: si mirés la resta de la comunitat educativa per excusar-te dels teus actes, t'equivoques.]
Finalment, el tema dels mitjans. És necessari que els moviments tinguin estratègies comunicatives i no s'ha de renunciar de primeres a guanyar la batalla de l'opinió pública. Tanmateix, els conductors de TMB mai van tenir a la premsa del seu costat i tanmateix, van guanyar la campanya de desprestigi. No és necessari ni impresncinble comptar amb els mass media. [Cert, però no està malament intentar que els mitjans locals no ens vegin tan malament.] >>
Gràcies pel teu comentari company/a.
Jo vaig comentar de forma breu algunes de les meves discrepàncies amb l'article:
<< Els mitjans o són ètics o deixem-ho estar. Tot queda desacreditat si usem la violència o alguns mecanismes poc amables.No tots els mitjans de comunicació estan controlats per les 20 empreses editorials d'aquest planeta. Tampoc cal que els donem imatges que volen ensenyar al públic per influir en la opinió pública com embolics amb la policia com fa el SEPC. Siguem més llestos que els MM.CC. i que no ens desacreditin. No els hi ho fem fàcil. >>
És la opinió que dono molt cops, per tant no és estranya en mi: mètodes no violents, estratègia, organització, pluralitat, i intentar que no ens desacreditin pels nostres "infantilismes", com vaig recriminar als meus companys de la meva Assemblea d'estudiants de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia per treure els cartells (a títol personal) d'una altra candidatura d'estudiants (PEF) que es presentava a les eleccions a la Junta de Facultat.
Això és el que opina el nostre company anònim al meu bloc. És digne d'estar en un post perquè està molt ben escrit, et felicito:
Els meus comentaris en [Joan Gil Oliveras]:
<<>[Té tota la raó, les meves discrepàncies també anaven en aquest sentit tot i que no les exposes]
En referència als mitjans. Em sorprèn això de "l'ètica" dels mitjans i que fer servir "la violència" desacredita tot. [A mi no. He estat present en forces manifestacions contra la EEES i el que sempre dic és que això - com per exemple, pressionar els Mossos a base d'empentes - no torni a passar. Alguns busquen la fotografia repressiva. I jo busco la foto de moltes persones manifestant-se. És qüestió de prioritzar lluites. És qüestió d'estratègia. D'usar bé els MM.CC.]
En primer lloc, quina definició d'"ètic" fas servir? i de violencia? Crec que votar plans d'estudi al juliol molt ètic no és, és a dir, no és gens democràtic. [Estàvem parlant dels estudiants i de què hem de fer, si mirés la resta de la comunitat educativa per excusar-te dels teus actes, t'equivoques.] Tanmateix, els mecanismes de representació tampoc són ètics, és a dir, són antidemocràtics. Si tu creus que veritablement les teves argumentacions al Coordinador de titulació seran tingudes en compte pel que tu vols (aturar la reforma) estas equivocat, només seran escoltades per prevenir els atacs discursius i en el cas més probable per tenir cura per no dir segons què davant teu o mirar de comprar-te en un futur com a expert en "polítiques educatives", res a veure amb l'objectiu polític inicial. [Ho he comprovat personalment.]
Això vol dir que no s'ha de discutir amb ells? que s'han d'abandonar els llocs de representació institucional? No. [Correcte. Estàs amb mi.] Ni molt menys, vol dir que aquests mitjans tenen un límit objectiu i una potencialitat limitada, tot i que, s'han d'aprofitar al màxim per enfortir les argumentacions, crear contradiccions dins dels pro-bolonya i obligar-los a pensar-se dos cops fer les coses irregularment. Es una eina per a tenir un espai per fer pedagogia al conjunt de la gent - si hi ha transparència informativa- i una legitimitat simbòlica.
Tanmateix, com que aquestes vies tenen limitacions, s'han de barrejar amb d'altres. I aqui entra la polèmica. La violència institucional és infinitament més poderosa que la dels moviments socials i, en aquest cas, estudiantil. D'altra banda, el nivell de combativitat sempre ha d'estar lligat al nivell de consciència i de pedagogia que l'acompanyi. És a dir, no per més brutal més efectiu. [Correcte. I no perquè ells siguin violents, nosaltres també ho hem de ser.] Si una assemblea decideix boicotejar el funcionament d'una institució antidemocràtica i ilegítima és legítim, aixó si, acompanyat de les eines que li donin sentit a l'acció i tenint en compte per prendre la decisió quin és el clima que envolta aquesta acció.
Els mecanismes poc amables troben la seva legitimitat en el caràcter col·lectiu de la seva decisió i el caràcter massiu de la seva execució no en principis ètics kantians i abstractes. [Perdona'm però aquí no. Ni el suport popular ni els mitjans poden ser excusats per fer quelcom violent. Tinc aquesta forma de creure en les coses que no canviarà. Completament en desacord; això és essencial per mi, són principis. Per tant, estem molt allunyats ideològicament perquè no comprens que els mitjans violents acaben tacant les causes justes.]
Molts dels que ara s'espanten de que els estudiants vulguin demanar amb tots els mitjans que tenen al seu abast responsabilitats polítiques pel 4 març a la UAB, van aplaudir amb les orelles les plujes d'adoquins al maig del 68 i fins i tot la crema del Col·legi Espanyol a París (allà hi eren l'Arrabal i el Sànchez Dragó, p.e.). [Torno al mateix: si mirés la resta de la comunitat educativa per excusar-te dels teus actes, t'equivoques.]
Finalment, el tema dels mitjans. És necessari que els moviments tinguin estratègies comunicatives i no s'ha de renunciar de primeres a guanyar la batalla de l'opinió pública. Tanmateix, els conductors de TMB mai van tenir a la premsa del seu costat i tanmateix, van guanyar la campanya de desprestigi. No és necessari ni impresncinble comptar amb els mass media. [Cert, però no està malament intentar que els mitjans locals no ens vegin tan malament.] >>
Gràcies pel teu comentari company/a.
Comentaris