Debats sobre Bolonya
Evidentment del que no es tractava era de parlar dels incidents - allò que TVC ensenya, alguns i algunes porten a l'extrem, a altres els interessa que surti - i si de les qüestions de fons, que preocupen a la comunitat educativa en general, d'un tema molt important com és la aplicació del Procés de Bolonya al nostre país.
De debò, no entenc la dèria de moltes persones per criticar al moviment assembleari ja que l'Assemblea és oberta a tothom. Bé; és cert, de la teoria a la pràctica va un raig, però això és com tot, hi ha de tot i també n'hi ha de molt positiu. Hi ha assembles que funcionen millor que d'altres; això està clar, però el model en si, és el menys criticable. Entenc però que hi hagi gent que no vulgui sistemes oberts basats en acord col·lectiu. Les accions d'alguns brètols només fa que danyar la pròpia Assemblea (o Assembles) i en canvi, en comptes de ser objectius i dir que són un grupuscul (i sobretot quan hi ha molta tensió, també provocada per la pròpia institució que no té moltes vies de canalització i participació "reals", vull dir vinculants). Al cap i a la fi és el que surt pels mitjans - com sempre generalitzant i no fent una versió completa i complexe del tema pel tema de l'Economia del temps - i és el que expliquen els anti-assemblea. Però "tothom" es creu la versió del Deganat, del Rectorat i ja està? Es creuen que perquè siguin membres de la universitat amb cert prestigi no menteixen? Els donen carta blanca? No intenten averiguar si n'hi ha algun que tergiversa els fets? De quines fonts disposa per exemple alguns mass media si sempre que hi ha qüestions importants pels estudiants no hi són presents? On són els crítics amb el model assembleari quan ens manifestem?
Perquè tants debats sobre incidents (a vegades creats per certes actituds de cert sindicat que busca certa "visibilitat" del conflicte) i cap sobre el tema de Bolonya, perquè alguns estudiants no assemblearis es preocupen pels estudiants i fan un programa electoral pel Claustre; ho sigui, per pur interès electoralista)? Amb això no vull generalitzar, per exemple, el sindicat AJEC amb el tema de la LEC ha estat al capdavant de les reinvindicacions. Vull criticar algunes persones que són així.
El que és realment el debat televisiu i radiofònic sobre Bolonya és propaganda contra el que és l'única via de participació real dels i les estudiants. Jo sóc juntari, però realment, on es treballa i es debat lliurement i de forma col·lectiva, és a la Assemblea, a totes les assembles de facultat. Allà hi ha llibertat, no hi ha jerarquia, es respecta a tothom, etc. Almenys allà on la Assemblea està composada per gent que creu en el projecte assembleari universitari. Jo sóc responsable del que es decideix a la Assemblea, per tant, del que tu o el teu o teva companya opini allà, i decideixi col·lectivament. Grups alternatius exposen que sempre hi ha qui té la veu cantant, i qui treballa o pringa més, o dirigisme de cert sindicat. Si, això passarà tota la vida.
El que li fa ràbia als anti-assemblea és que siguem tant actius i aconseguim petites victòries com la del nivell C de català. La Assemblea també té tot el dret a defensar-se de tants atacs sense sentit i amb intencionalitat poc vinculada amb el que són l'interès general dels i les estudiantes.
Perquè la gent no "baixa" a les Assembles? Doncs, com moltes persones dretanes o organitzacions amb poca militància, perquè saben que no controlaran la Assemblea, que no la dirigiran mai.
De debò, no entenc la dèria de moltes persones per criticar al moviment assembleari ja que l'Assemblea és oberta a tothom. Bé; és cert, de la teoria a la pràctica va un raig, però això és com tot, hi ha de tot i també n'hi ha de molt positiu. Hi ha assembles que funcionen millor que d'altres; això està clar, però el model en si, és el menys criticable. Entenc però que hi hagi gent que no vulgui sistemes oberts basats en acord col·lectiu. Les accions d'alguns brètols només fa que danyar la pròpia Assemblea (o Assembles) i en canvi, en comptes de ser objectius i dir que són un grupuscul (i sobretot quan hi ha molta tensió, també provocada per la pròpia institució que no té moltes vies de canalització i participació "reals", vull dir vinculants). Al cap i a la fi és el que surt pels mitjans - com sempre generalitzant i no fent una versió completa i complexe del tema pel tema de l'Economia del temps - i és el que expliquen els anti-assemblea. Però "tothom" es creu la versió del Deganat, del Rectorat i ja està? Es creuen que perquè siguin membres de la universitat amb cert prestigi no menteixen? Els donen carta blanca? No intenten averiguar si n'hi ha algun que tergiversa els fets? De quines fonts disposa per exemple alguns mass media si sempre que hi ha qüestions importants pels estudiants no hi són presents? On són els crítics amb el model assembleari quan ens manifestem?
Perquè tants debats sobre incidents (a vegades creats per certes actituds de cert sindicat que busca certa "visibilitat" del conflicte) i cap sobre el tema de Bolonya, perquè alguns estudiants no assemblearis es preocupen pels estudiants i fan un programa electoral pel Claustre; ho sigui, per pur interès electoralista)? Amb això no vull generalitzar, per exemple, el sindicat AJEC amb el tema de la LEC ha estat al capdavant de les reinvindicacions. Vull criticar algunes persones que són així.
El que és realment el debat televisiu i radiofònic sobre Bolonya és propaganda contra el que és l'única via de participació real dels i les estudiants. Jo sóc juntari, però realment, on es treballa i es debat lliurement i de forma col·lectiva, és a la Assemblea, a totes les assembles de facultat. Allà hi ha llibertat, no hi ha jerarquia, es respecta a tothom, etc. Almenys allà on la Assemblea està composada per gent que creu en el projecte assembleari universitari. Jo sóc responsable del que es decideix a la Assemblea, per tant, del que tu o el teu o teva companya opini allà, i decideixi col·lectivament. Grups alternatius exposen que sempre hi ha qui té la veu cantant, i qui treballa o pringa més, o dirigisme de cert sindicat. Si, això passarà tota la vida.
El que li fa ràbia als anti-assemblea és que siguem tant actius i aconseguim petites victòries com la del nivell C de català. La Assemblea també té tot el dret a defensar-se de tants atacs sense sentit i amb intencionalitat poc vinculada amb el que són l'interès general dels i les estudiantes.
Perquè la gent no "baixa" a les Assembles? Doncs, com moltes persones dretanes o organitzacions amb poca militància, perquè saben que no controlaran la Assemblea, que no la dirigiran mai.
Comentaris