Opinió-Valoració-Interpretació (no meva, però interessant, que no estic 100% d'acord) sobre l'informe de Graduats que va sortir a la REPOSOC

ON ES GESTA LA MENTIDA ?

Anàlisis de l’informe de l’Observatori de Graduats de la UAB

Aquest anàlisi respon a l’informe elaborat per part de l’Oficina de Programació i Qualitat de la UAB, vinculat al Vicerectorat d’Estudiants i de Cultura i també al Consell Social de la UAB.

Aquestes dues institucions de la UAB són les qui apadrinen aquesta Oficina i les qui encarreguen aquest informe que, com podrem veure, s’encarrega de justificar l’aplicació de l’EEES (Pla Bolonya).

No es pot amagar que aquest informe i la Oficina en sí mateixa estan creats per justificar l’aplicació del Pla Bolonya. Només tenint en compte qui regeix el Vicerectorat (el Sr. Carbonell, conegut per ser la persona que va “aguantar el xàfec” el dia que 3.000 estudiants van entrar en manifestació al Rectorat) ja ens podem fer a la idea per quin serà el discurs de l’informe. D’altra banda, apadrina l’Oficina i l’informe el Consell Social, format per “agents de la societat”, eufemisme que significa el vertader significat d’aquest Consell: un òrgan de representació de les empreses i entitats financeres a la UAB per així aconseguir certs privilegis a canvi de finançament (provocat per una manca d’inversió a la universitat pública).

Aquesta crítica pretén entendre una mica més de què va això de l’EEES, quines conseqüències tindrà a la UAB, quina és la idea general que motiva la seva aplicació, qui mou aquesta aplicació i, sobretot, aquesta crítica pretén dota d’eines discursives el conjunt de moviments contra Bolonya. Moltes vegades ens trobem en què no tenim prou discurs per fer entendre a la resta de la comunitat universitària que el Pla Bolonya ens perjudica a totes. Aquí hi ha algunes claus de què serà i com s’aplicarà.

Cal tenir també en compte que aquest informe s’havia d’aprovar durant el Consell de Govern que s’ha suspès 2 vegades gràcies a l’acció dels estudiants, la qual cosa ens hauria d’animar a seguir en una lluita que obté fruits.

Passem al tema. El nom real de l’informe és el de “Observatori de Graduats de la UAB. Recull de dades i comentaris sobre la situació laboral dels titulats de la UAB.” Es tracta d’un seguit d’enquestes realitzades per telèfon a persones que havien estudiat a la UAB (graduats, els qui no van acabar mai la carrera no).

LA PRÈVIA A L’ANÀLISI DE LES ESTADÍSTIQUES: QUINA ÉS LA IDEOLOGIA QUE VA DARRERE DEL PLA BOLONYA ?

La història de la lluita en contra el Pla Bolonya està plena de cites que podrien passar a la història. El Sr. Ferrer o el Sr Grassa n’han deixat anar algunes de grosses. Per escrit sembla més difícil, però a la UAB és possible.

L’informe comença amb unes cartes de presentació de la Sra. Rosa Maria Cullell (Presidenta del Consell Social). Aquesta persona es va destacar al Consell de Govern per dir que l’actuació dels mossos havia estat “exemplar” així com la iniciativa del rector de trucar-los.

A la presentació hi afegeix cites que reflecteixen la tendència de connectar estudis i empresa per tots els mitjans:

“La inserció laboral és, sens dubte, un indicador bàsic per mesurar el grau d’acoblament dels plans d’estudis a les demandes professionals i socials”

Aquí es redueix la qualitat de la universitat en la inserció laboral posterior. Aquesta reducció o mala interpretació de què significa qualitat educativa serà una constant en tot l’informe.

“El Consell Social (...) té una important responsabilitat en aquest procés. (...) en haver impulsat, juntament amb la UAB, la creació de l’Observatori de Graduats. Des d’aleshores, ha donat suport al projecte mitjançant convenis de col·laboració econòmica i amb l’organització i la participació en les trobades entre universitat i societat que s’han realitzat durant molts anys per definir plans d’estudis més adaptats a les demandes professionals”

Com veiem, el paper del Consell Social és molt important en l’elaboració dels plans d’estudi. A canvi de què? Doncs de convenis de col·laboració econòmica.

La introducció surt de la ploma del genial Sr. Joan Carbonell (Vicerector d’Estudiants i Cultura), que explica qui ha de dissenya els plans d’estudis:

“És hora de donar el pes apropiat a l’opinió dels agents externs sobre cadascun dels estudis: els agents socials, els col·legis professionals i els empresaris i els ocupadors del sector”.

Així com agraeix als amics els favors:

“(...) no vull passar per alt la importància que té per a l’Observatori de Graduats de la UAB el suport moral i econòmic que ha rebut sempre del Consell Social a l’hora de dur a terme aquests tipus d’estudis, que constitueixen precisament un dels punts més clars de confluència entre la universitat pública i la societat que la finança”

És a dir, que l’informe el paga el Consell Social. Per tant, el conjunt d’empreses i entitats financeres que controlen el Consell Social paga a una gent per fer un estudia que... oh, sorpresa!, diu que cal donar més poder a les empreses a l’hora d’elaborar els plans d’estudi.

Endinsant-nos en el contingut de l’informe llegim frases com aquesta que segueix, deixant sempre clar el binomi qualitat = càrrec a l’empresa:

“(...) i arreu es reconeix que la qualitat de les universitats també es mesura, socialment, per la qualitat dels llocs de treball que obtenen els seus titulats i també pels càrrecs de responsabilitat en tots els àmbits que ocupen”

Aquest paràgraf que segueix resumeix a la perfecció l’aplicació de la ideologia neoliberal del Pla Bolonya, assimilant sense vergonya que societat és igual a empresa i que cal satisfer la patronal com a objectiu prioritari:

“En certa manera és un peix que es mossega la cua: si la docència és bona i proporciona la conseqüències i els coneixements que requereix un titulat per treballar en la professió que ha escollit, aquest estarà content i l’ocupador també. La satisfacció mútua repercutirà positivament en la societat, ja que les empreses sabran, d’entrada, que es pot confiar en la formació rebuda pels estudiants de la UAB.”

Més avall es reconeixen els contactes, mai amagats, entre universitat i patronal (“ocupadors”):

“l’Observatori de Graduats també ha engegat contactes entre l’estament acadèmic i els agents externs del món laboral: ocupadors, professionals sèniors, col·legis professionals, etc.”

L’ESTUDI. COM ES MANIPULEN ELS RESULTATS D’UNA ENQUESTA ?

Com dèiem, l’estudi consta d’unes enquestes telefòniques. Per donar una visió més “real” de què han fet aquestes persones, s’entrevista a les que fa almenys 3 anys que han acabat una carrera a la UAB. Així, s’asseguren de no trobar (en la seva major part) un conjunt de gent que acabada la carrera està a l’atur o treballant en feines molt precàries i/o poc relacionades amb la seva carrera.

Aquesta és, per tant, una crítica de base a aquestes enquestes. L’excusa oficial és que “el fet de realitzar l’enquesta al cap de tres anys d’haver-se graduat ens permet copsar la seva opinió al marge de l’experiència que dóna el fet d’haver treballat en una mateixa empresa, o el fet d’haver canviat de feina i d’empresa (...)”

Cal afegir, a més, que el 35,12% dels alumnes que es van graduar no han estat localitzats i que el 0,51% no van voler respondre a les preguntes de l’Observatori, la qual cosa genera que l’estudi tingui una validesa molt parcial.

A banda, sols s’entrevista als graduats, no als qui mai van acabar la carrera (per motius econòmics, familiars, etc.), la qual cosa ja suposa una desviació intencionada important.

Anem al gra. En una de les preguntes que es fan, es pregunta sobre si mentre van realitzar els estudis també treballaven. La resposta va ser de 58,3% que només estudiaven mentre que la resta 41,7% estudiaven i treballaven alhora. Cal afegir, a més, que les estudiants que realitzaven classes particulars, cangurs, etc es comptabilitzen com a estudiants a temps complet (sols compten feines remunerades i amb un temps fix), la qual cosa distorsiona encara més la resposta.

Les conclusions són que el 41,7 % de la població entrevistada treballava mentre estudiava. Cosa que ens hauria de fer pensar que donaran més beques per evitar treballar i estudiar alhora o que s’adaptaran els estudis a les necessitats de les treballadores. Però no és així.

Una altra pregunta fa referència a la situació “actual” de feina. El 92,5 % de les estudiants tenen feina, el 5,5 % es troben a l’atur.

Hi ha altres preguntes relacionades amb el sector on treballen, a compte de qui, etc.

EL PROJECTE TUNING

“Segons el Projecte Tuning, les competències representen una combinació dinàmica d’atributs que descriuen els resultats dels aprenentatges d’un programa determinat, o com seran capaços els estudiants de desenvolupar-se al final del procés formatiu. El Projecte Tuning distingeix entre competències específiques de les àrees (característiques de cada camp d’estudi) i les competències genèriques (comunes a qualsevol camp)”

Es defineix el Projecte Tuning i es reitera la necessitat de connectar els “requeriments de les realitats laborals i professionals amb la finalitat d’incorporar als seus programes alguns senyals que arriben d’aquestes realitats”.

Es fa un anàlisi de quines podrien ser les necessitats de les empreses (formació teòrica, formació pràctica, idiomes, comunicació escrita, oral, documentació, tecnologies de la informació, planificació, treball en grup, direcció, multidisciplinàries).

Es pregunta el nivell adquirit als estudis i el nivell requerit a la feina (de 0 a 10). Algunes dades rellevants són:

Idiomes: adquirit (2,16), requerit (4,88), diferència (-2,72)

Formació teòrica: 6,89 / 5,4 / 1,49

Formació pràctica: 5,44 / 6,36 / -0,91

Tecnologies de la informació: 4,86 / 7,56 / -2,70

De la qual cosa es podria deduir que es potenciarà l’aprenentatge d’idiomes o les noves tecnologies, però no és així.

A partir d’aquí s’analitzen altres preguntes i després es fa un anàlisi titulació per titulació (Economia, ADE, Sociologia ...).

CONCLUSIONS ESBIAIXADES

Les seves conclusions són:

La baixa taxa d’atur (5,5%) indica la bona acceptació dels graduats en el mercat laboral. Per tant, des del seu punt de vista (i que no compartim), perquè canviar el sistema? Sembla que aquest no és el motor principal de la reforma.

També s’extreuen conclusions segons una pregunta “lliure” en què podies expressar el que creies que t’hauria estat útil durant la carrera. Les respostes s’agrupen en categories com “orientació cap al món laboral” en què s’hi agrupen respostes com: “orientació a la realitat social”, “estar més a l’exterior”, “la realitat i la carrera són diferents”, ...

I la consegüent conclusió: “l’apropament al món laboral és una demanda amb una càrrega important de suggeriment que ens obliga a reflexionar”, la qual és una manipulació brutal de les respostes dels graduats.

A més, sorprèn que els qui menys troben a faltar aquesta connexió són els graduats en Humanitats i Ciències Polítiques.

Un altre grup d’expressions és el de “cal fer pràctiques reals”. Sota aquesta etiqueta s’hi agrupen expressions com: “es fan pràctiques de llibre”, “cal millorar les pràctiques”, “solucionar casos reals”...

La conclusió en aquest cas no està exempta de manipulació: “El que demanen els graduats és una implicació més forta de la Universitat a desenvolupar programes de pràctiques externes en empreses i institucions, es valora la necessitat d’un apropament més gran dels programes formatius a les realitats pràctiques dissenyant instruments de relació amb les empreses”.

El 5 % expressa necessitat de “canvis metodològics” com ara: “canvis en el model d’avaluació”, “evitar la repetició de continguts”, “els exàmens tipus test no et deixen pensar”... de la qual cosa es conclou que “en aquestes expressions trobem referències explícites a temes que tenen a veure amb els canvis previstos pel procés d’adaptació a l’EEES”.

Com veiem, d’unes dades manipulades se’n poden extreure unes conclusions encara més manipulades. Així és com justifiquen l’EEES. No vull extendrem més ni en el perquè d’aquesta manipulació perquè em sembla un tema molt parlat ja. Que cadascú tregui les conclusions que vulgui.

Espero que aquest breu i poc elaborat document serveixi com a eina per construir una oposició a Bolonya amb un discurs més elaborat, tasca en la que totes estem treballant. Tot i així, cal no oblidar que la feina més important és a les aules, a les facultats i al campus en general, de manera que hem de traslladar aquesta capacitat discursiva a fora per mobilitzar a les estudiants i treballadores precàries.