Entrevista del 2006 a un portaveu de la PMDUP
Entrevista sobre el procés de Bolonya.
Quines diferències de coneixements i experiències penseu que hi haurà entre un alumne que es llicenciï aquest any i un que ho faci havent cursat la carrera amb el nou pla pilot?
Tot sembla indicar que, aprofitant la implantació del procés de Bolonya a l'estat espanyol, es farà un important canvi en l'enfocament de les carreres universitàries, ja que es vol que aquestes facilitin la inserció laboral dels estudiants, encara que això vagi en deteriorament dels seus coneixements teòrics. Així, es potenciaran les tècniques i les eines (llengües, informàtica, pràctiques...) i es devaluarà la formació teòrica.
Aquesta, casualment, ha sigut una reivindicació del sector empresarial des de fa anys, ja que considerava que es malgastaven diners públics en coneixement no-rentable, en lloc de dedicar-se a formar futurs treballadors.
Creieu que la reducció dels estudis de grau pot suscitar un nivell més generalista i degradat que l'actual?
Aquesta és precisament la intenció de la reforma, ningú no se n'amaga. El grau serà més curt i amb molts menys continguts teòrics (parlen d'adaptar la durada real dels estudis a la teòrica), que en principi es deixaran pels màsters. El gran problema és que enlloc es garantitza la igualtat d'oportunitats a l'accés als màsters, ni que no quedi buida cap àrea del coneixement perquè el màster no sigui rentable.
Una major autonomia dels estudiants és realment la solució contra l’ampli fracàs universitari d’avui (el 42% dels alumnes abandona la carrera en els primers anys)?
Aquesta reforma va precisament en contra de l'autonomia dels estudiants, ja que els tracta com si fossin nens petits. Una part important de les classes seran presencials (o això sembla amb moltes proves pilot) i s'hauran de lliurar deures de manera setmanal. Crec que una millor manera per solucionar el fracàs universitari seria becar de manera seriosa els estudiants que necessiten treballar per pagar-se els estudis, de manera que es puguin dedicar més a aquests.
Creieu que Bolonya pot contribuir a consagrar els estudiants a temps complet?
Aquesta és la intenció de la mateixa reforma. El terme full time student s'utilitza en molts documents oficials, i el mateix secretari d'estat d'universitats afirma que aquesta ha de ser una de les prioritats del procés.
En quina mesura creieu que el dia a dia dels estudiant canviarà amb l’EEES?
El dia a dia es notarà en la rigidesa del nou model docent, amb les classes presencials i els treballs de l'avaluació continuada. En concret ho notaran aquells que a part d'estudiar necessiten (o volen) fer alguna cosa amb la seva vida (treballar, cuidar un familiar, participar als òrgans de la universitat...).
Què en penseu del fet que les universitats només puguin decidir un terç del contingut de les seves titulacions i que la resta es decideixi directament des del ministeri?
Això ara mateix no sembla que sigui així. En tot cas, crec que les universitats han de tenir autonomia a l’hora de dissenyar els seus plans d'estudis. Ara bé, els títols que capaciten professionalment (metge, advocat ...) sí que han de tenir uns continguts comuns importants.
Parleu-nos de la relació que hi ha entre la manca de despesa en educació i la implementació de l’empresa privada a la universitat.
Crec que la falta de despesa pública en educació superior fa que les universitats hagin de buscar-se la vida si volen mantenir un nivell acceptable i resistir a la competitivitat a la qual se'ls aboca en repartir el finançament segons els seus rendiments (sovint amb criteris mercantilistes).
I això porta a acceptar convenis amb empreses, omplint les universitats de botigues, sucursals financeres i propaganda de tot tipus (des de l'exèrcit a anuncis que presenten les dones com un objecte de plaer) i a potenciar l’oferta de títols no oficials, a augmentar les taxes dels estudiants.
Creieu que durant aquest procés s’ha tingut en compte la vostra opinió?
Crec que no s'ha tingut en compte l’opinió de les comunitats universitàries. Només els rectors han pogut seguir (que tampoc participar) el procés de relativament a prop, però aquests no han traslladat el debat a la resta de la comunitat universitària.
Hi ha la possibilitat de millorar o modificar el pla des del col·lectiu estudiantil?
Sí, evidentment. Per una banda tenim l'obligació de denunciar els punts més foscos d'aquest procés i proposar alternatives, sobretot ara que una part important del professorat se n'adona que el procés no són les floretes que venia el ministeri.
Per altra banda, en última instància seran els claustres universitaris i les juntes de facultat les que redactaran els reglaments de permanència, els plans d'estudi, els criteris d'avaluació... i aquí els estudiants sí que hi tenim molt a dir.
Com valoreu la mobilització estudiantil durant aquest temps? Creieu que ha impulsat suficients accions? Creieu que els estudiants estan prou informats?
Hi ha hagut un nombre important d'estudiants que s'han volgut informar i debatre una quantitat molt important d'informació i documents, s'ha elaborat un discurs bastant coherent i homogeni entre els diversos col·lectius d'estudiants que defensen la universitat pública. El problema és que és molt difícil arribar a uns estudiants que creuen que aquesta reforma no els afectarà. Això ha fet que sovint s'hagi prioritzat una frase senzilla (i de vegades un pèl demagoga) i no el discurs sòlid de darrera.
Què en penseu dels preus dels màsters?
L'actual preu anual dels màsters és el doble del de la llicenciatura. A sobre cal afegir-hi un fet molt més preocupant. El sistema de beques per al màster (no per al doctorat) és pràcticament inexistent (aquest anys se n'han donat 2000 a tot l'estat) i això agreuja l'elitisme al qual ens està portant el procés de Bolonya, sobretot quan aquest serà imprescindible per aconseguir una feina decent.
A quin paper creieu que Bolonya relega la llengua catalana? Creieu que el català perdrà protagonisme dins de la facultat?
El problema del català és que les universitats es veuen forçades a aconseguir com més estudiants estrangers possibles, per augmentar en prestigi i per sanejar els pressupostos. I això fa que cada cop més s'ofereixin cursos (sobretot màsters) en anglès o castellà per tal de captar més estudiants de fora.
Hi ha, segons la vostra opinió, algun aspecte positiu en aquesta reforma?
Si. Un exemple clar és per exemple l'eliminació (o com a mínim marginalització) dels màsters propis que oferien les universitats públiques a preus desorbitats i que s'havien convertit en xiringuitos dels departaments per tenir ingressos extra.
El problema és que per fer això no calia pas un procés de Bolonya, sinó només una mica de decència i sentit comú.
Comentaris