Crítiques al Procés de Bolonya
La aplicació del Procés de Bolonya no deixa res de dubte: els interessos privats volen augmentar la seva presència a la universitat, lo qual ja està passant gràcies a la LOU del 2007, les grans empreses entren a dirigir la universitat a través de les càtedres empresa, els Consells Socials, el Consell de Govern, etc.
Aquests agents socials han usat la creació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) amb una lògica neoliberal, però és que les pròpies directrius dels qui ens estan governant les universitats (Rectors: CRUE), dels qui debaten i tenen poder sobre el procés (empresaris i rectors europeus: Conferències EUA); així com la lògica del propi procés, és de caire neoliberal. La LOU, amb la creació de figures paralaborals (que cada universitat usa les que vol i com vol) és la exemple figura de la precarització laboral a la universitat. Cada dia tenim més "falsos associats", i si no fos per les lluites de l'Assemblea en Contra la Precarietat (uabprecarietat.net), la Assemblea de Becàris i Becàcries de Col·laboració pressionant per un bon reglament, el SID'S en lluita, el PAS funcionari en Vaga, el PAS laboral i els seus comunicats de protesta, etc. La UAB seria un bon exemple de retrocés social. I ja ho és.
Tota la paperassa per entendre el procés és degut a que ja podem debatre sobre la declaració de Sorbona i la declaració de Bolonya (1991), que no té cap mena d'importància, és una declaració de principis. El que cal és debatre la seva aplicació real.
Us passo uns articles i manifestos molt interessants sobre els crítics amb el mal anomenat procés de Bolonya:
L'últim manifest del moviment estudiantil actiu (PMDUP: assembles i sindicats SEPC i AEP): http://www.universitatpublica.org/?page_id=33
Destaco aquesta part perquè considero que l'evolució i la maduració del moviment estudiantil és tal que n'hem d'estar orgullosos. Els nostres esforços són molt importants per tal d'ara si, aturar el Procés de Bolonya:
"El procés de Bolonya limitarà enormement l’accés a la universitat. Per aquest motiu l’ensenyament secundari ha de patir també una important transformació, que es basa en la implantació d’Itineraris destinats a crear mà d’obra barata i que exclouen la possibilitat d’accedir a la universitat. La Llei Orgànica d’Educació (LOE) i la Llei Catalana d’Educació (LEC) augmenta els privilegis i les subvencions a la privada, en perjudici de la pública, i equipara davant la llei als centres públics i concertats, permetent que a l’hora d’implantar els itineraris cada institut pugui escollir la ruta que prefereixi."
Crec que el moviment ha passat d'estar a favor dels punts de la declaració de Bolonya, a veure la seva aplicació, formar un discurs crític, intentar obrir un procés de debat i democràtic, a posicionar-se totalment en contra degut a les seves conseqüències, i actualment a unir tota la comunitat educativa en la mateixa lluita alhora que es crea una argumentació sincera i detallada de la crítica al que anomenem "Bolonya", que és LOU, reglaments universitaris, Butlletins de la ANECA, Llibre blanc de les Universitats catalanes (ACUP), RD, LEC, etc.
Així la lluita del PAS és la nostra lluita. Així el professorat torna com al 2001 a criticar una LOU que els perjudica. Tornar al 2001 és difícil, però és necessari. Ja sé que hi havia molts interessos polítics (PSOE volia guanyar les eleccions), i que el Sindicato d'Estudiantes va desaparèixer just després d'acabar de guanyar les eleccions el PSOE. Però el nostre company Josep Ferrer ens ha tornat a donar una alegria posant les coses al seu lloc:
Un manifest del professorat i de l'ex-rector de la Pompeu Fabra: http://repositori.wordpress.com/
Destaco una part on separa molt bé que cal una reforma educativa però no aquesta:
"La universitat pública és una institució molt millorable, una part de les crítiques formulades recolzen sobre defectes reals, i tenim el convenciment que cal reformar-ne aspectes importants. Però això no justifica la pretensió de mercantilitzar-la, és a dir, de posar-la al servei dels interessos a curt termini de les empreses i d’apujar-ne els preus a nivells insostenibles per a moltes persones" (...) "I la solució no rau en facilitar crèdits [es refereix a les beques-préstec tan aplaudides per ERC ja que el Conseller d'universitats és el manresà Huguet] amb què una bona part del jovent es veuria obligat a iniciar la seva vida professional amb un fort endeutament"
Article del rector de la UCM després de que el moviment estudiantil es plantés en contra de Bolonya a Madrid: http://www.elpais.com/articulo/educacion/Bolonia/elpepuedu/20080609elpepiedu_2/Tes
Destaco: "Entonces, ¿por qué dicen lo que dicen sus detractores? ¿se han inventado un enemigo irreal? Creo que no, que los peligros que señalan son reales, pero también creo que no deben ser imputables a Bolonia, sino que son el resultado de las actuales tendencias sociales y de la creciente globalización dominada por el mercado, que afectan negativamente a la universidad. Por eso, bienvenidos sean el debate y la controversia, hay que alabar que estos estudiantes expresen sus inquietudes y que reivindiquen participar activamente en el proceso."
Aquests agents socials han usat la creació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) amb una lògica neoliberal, però és que les pròpies directrius dels qui ens estan governant les universitats (Rectors: CRUE), dels qui debaten i tenen poder sobre el procés (empresaris i rectors europeus: Conferències EUA); així com la lògica del propi procés, és de caire neoliberal. La LOU, amb la creació de figures paralaborals (que cada universitat usa les que vol i com vol) és la exemple figura de la precarització laboral a la universitat. Cada dia tenim més "falsos associats", i si no fos per les lluites de l'Assemblea en Contra la Precarietat (uabprecarietat.net), la Assemblea de Becàris i Becàcries de Col·laboració pressionant per un bon reglament, el SID'S en lluita, el PAS funcionari en Vaga, el PAS laboral i els seus comunicats de protesta, etc. La UAB seria un bon exemple de retrocés social. I ja ho és.
Tota la paperassa per entendre el procés és degut a que ja podem debatre sobre la declaració de Sorbona i la declaració de Bolonya (1991), que no té cap mena d'importància, és una declaració de principis. El que cal és debatre la seva aplicació real.
Us passo uns articles i manifestos molt interessants sobre els crítics amb el mal anomenat procés de Bolonya:
L'últim manifest del moviment estudiantil actiu (PMDUP: assembles i sindicats SEPC i AEP): http://www.universitatpublica.org/?page_id=33
Destaco aquesta part perquè considero que l'evolució i la maduració del moviment estudiantil és tal que n'hem d'estar orgullosos. Els nostres esforços són molt importants per tal d'ara si, aturar el Procés de Bolonya:
"El procés de Bolonya limitarà enormement l’accés a la universitat. Per aquest motiu l’ensenyament secundari ha de patir també una important transformació, que es basa en la implantació d’Itineraris destinats a crear mà d’obra barata i que exclouen la possibilitat d’accedir a la universitat. La Llei Orgànica d’Educació (LOE) i la Llei Catalana d’Educació (LEC) augmenta els privilegis i les subvencions a la privada, en perjudici de la pública, i equipara davant la llei als centres públics i concertats, permetent que a l’hora d’implantar els itineraris cada institut pugui escollir la ruta que prefereixi."
Crec que el moviment ha passat d'estar a favor dels punts de la declaració de Bolonya, a veure la seva aplicació, formar un discurs crític, intentar obrir un procés de debat i democràtic, a posicionar-se totalment en contra degut a les seves conseqüències, i actualment a unir tota la comunitat educativa en la mateixa lluita alhora que es crea una argumentació sincera i detallada de la crítica al que anomenem "Bolonya", que és LOU, reglaments universitaris, Butlletins de la ANECA, Llibre blanc de les Universitats catalanes (ACUP), RD, LEC, etc.
Així la lluita del PAS és la nostra lluita. Així el professorat torna com al 2001 a criticar una LOU que els perjudica. Tornar al 2001 és difícil, però és necessari. Ja sé que hi havia molts interessos polítics (PSOE volia guanyar les eleccions), i que el Sindicato d'Estudiantes va desaparèixer just després d'acabar de guanyar les eleccions el PSOE. Però el nostre company Josep Ferrer ens ha tornat a donar una alegria posant les coses al seu lloc:
Un manifest del professorat i de l'ex-rector de la Pompeu Fabra: http://repositori.wordpress.com/
Destaco una part on separa molt bé que cal una reforma educativa però no aquesta:
"La universitat pública és una institució molt millorable, una part de les crítiques formulades recolzen sobre defectes reals, i tenim el convenciment que cal reformar-ne aspectes importants. Però això no justifica la pretensió de mercantilitzar-la, és a dir, de posar-la al servei dels interessos a curt termini de les empreses i d’apujar-ne els preus a nivells insostenibles per a moltes persones" (...) "I la solució no rau en facilitar crèdits [es refereix a les beques-préstec tan aplaudides per ERC ja que el Conseller d'universitats és el manresà Huguet] amb què una bona part del jovent es veuria obligat a iniciar la seva vida professional amb un fort endeutament"
Article del rector de la UCM després de que el moviment estudiantil es plantés en contra de Bolonya a Madrid: http://www.elpais.com/articulo/educacion/Bolonia/elpepuedu/20080609elpepiedu_2/Tes
Destaco: "Entonces, ¿por qué dicen lo que dicen sus detractores? ¿se han inventado un enemigo irreal? Creo que no, que los peligros que señalan son reales, pero también creo que no deben ser imputables a Bolonia, sino que son el resultado de las actuales tendencias sociales y de la creciente globalización dominada por el mercado, que afectan negativamente a la universidad. Por eso, bienvenidos sean el debate y la controversia, hay que alabar que estos estudiantes expresen sus inquietudes y que reivindiquen participar activamente en el proceso."
Comentaris