Cooperació si, competència no
Competència entre universitats no, des de sempre hi ha hagut universitats de primera i de segona, i el que farà això és empitjorar el tema, perquè la Nova Gestió Pública junt amb el Pla de Bolonya farà que - i ja està passant - es redueixin costos i s'optimitzin recursose (oh! això és perfecte, a mi també m'agrada la eficàcia!). Això comporta lògiques en el sector públic perjudicials: carrega de treball al PAS, als precaris, etc. (per això fan tantes vagues, últimament la fa el PAS-F). Les universitats s'especialitzaran en les carreres més demandades i més rendibles i que demanda el mercat laboral. Però que és això?! La universitat no a de dependre de la oferta del mercat laboral ni a de ser un curs (pràctiques en empreses que et costen un ou gratis per les empreses) preparatori per adaptar-ti; i mà d'obra barata gratis (Xina fa la competència, darrere el Pla de Bolonya i els retrocessos socials com les 65 hores "la culpa" és dels NPI que volen consumir i competir com el Primer Món).
Males notícies:
--------------------------------------------------------------------
16/6/2008 
PROPUESTA DE REFORMA DE LA EDUCACIÓN SUPERIOR
Los rectores catalanes respaldan futuras fusiones de universidades
- • La Associació d'Universitats Públiques cree que falta "visión de conjunto" para competir en la UE
- • Los responsables universitarios quieren que un tercio del alumnado salga al extranjero en el 2015
- Si desea ver el gráfico en PDF haga click en la imagen.
BARCELONA
Los rectores de las ocho universidades públicas catalanas, que cuentan con cerca de 250.000 estudiantes, siguen con atención lo que ocurre en Francia, donde proliferan los proyectos interuniversitarios destinados a ganar peso internacional y, de paso, hacer más eficiente la gestión de los recursos económicos. Paris Universitas, por ejemplo, agrupa seis universidades y el número de publicaciones científicas y premios Nobel resultante de esa asociación le ha procurado un puesto envidiable en la lista anual que publica la Universidad Jiao Tong de Shangai, el número 10. La única universidad del Estado español que aparece entre las 200 primeras en esa clasificación es la Universitat de Barcelona (UB) y lo hace a partir del puesto 151.
El Llibre blanc reconoce sin ambages que las ocho universidades públicas apenas están interrelacionadas y que la elección de las titulaciones que imparten y los grupos de investigación de que disponen no obedece a un criterio en el que prime la visión de conjunto, sino más bien "la estrechez de miras" de los responsables de coordinar el sistema. Se impone, pues, una política de cooperación, hasta ahora muy tímida, que, de paso, cree mecanismos "que promuevan la movilidad de estudiantes y del personal docente e investigador" dentro del sistema universitario catalán e incentive "la creación de titulaciones y proyectos compartidos".
PLATAFORMA INTERNACIONAL
En esta misma línea, la Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) se propone acometer "una política común en materia de relaciones internacionales" que se traducirá en la configuración de una plataforma internacional para atraer estudiantes de posgrado que pretende ser competitiva a escala europea e incluso mundial.
En paralelo, los rectores son conscientes de que es preciso que el porcentaje de estudiantes catalanes que participan en programas de movilidad en el extranjero crezca. Y plantean dos objetivos inmediatos aparentemente de máximos: "Ofrecer estudios compartidos y dobles titulaciones con otras universidades europeas" y que "en el año 2015 uno de cada tres graduados catalanes haya realizado un periodo de estudio en una universidad extranjera"
-----------------------------------------------------------------------------------------
13/6/2008 
ELS ESTUDIS SUPERIORS|LES RECEPTES PER AL FUTUR
Els rectors catalans proposen augmentar les taxes universitàries
- • El 'Llibre blanc de la Universitat de Catalunya' vol doblar les beques per als estudiants el 2010
- • El text sosté que la subvenció generalitzada dels preus incrementa els baixos rendiments
- Estudiants en ple examen de selectivitat, dimecres, a la UAB. Foto: ANNA MAS
- Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge.
BARCELONA
En diferents passatges de la publicació --que es va presentar ahir en un acte celebrat al paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla, i la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia--, els responsables de les universitats raonen la conveniència d'encarir el cost de les carreres per als usuaris.
"Els estudiants, les famílies i la societat en general no són conscients dels costos reals que suposen els estudis, possiblement per falta de prou informació i transparència", diuen. I a continuació afegeixen: "Cal tenir en compte que les taxes de la matrícula cobreixen només entre el 15% i el 18% dels costos reals de l'ensenyament i tenen molt poc en compte el rendiment dels estudiants i els anys de permanència a la universitat".
En la mateixa línia s'afirma que "el model espanyol de subvenció generalitzada a la matrícula, independentment de la situació econòmica de l'estudiant i, a la vegada, la feble estructura de beques, ajudes i préstecs, són clarament regressius i no garanteixen l'equitat ni la igualtat d'oportunitats".
Aquest model fa aigües i "genera altres disfuncions, com un rendiment inferior al desitjat o una baixa mobilitat estudiantil, derivats del fet que un percentatge elevat dels estudiants han de treballar per poder pagar-se els estudis". I encara diu més: vaticina que la progressiva adaptació a l'espai europeu d'educació superior, que comptabilitza les hores que l'alumne es dedica a estudiar i busca augmentar l'intercanvi d'estudiants entre universitats, "encara farà més evidents aquestes disfuncions".
SALARIS I PRÉSTECS
Resulta doncs urgent aixecar una política de beques que tregui Espanya i Catalunya de la cua d'Europa pel que fa a aquest capítol. Les ajudes, argumenten els rectors, no s'han de dirigir a subvencionar la matrícula, sinó que s'han de convertir en "una inversió directa en l'estudiant" i la continuïtat del suport financer s'ha de supeditar "al progrés" acadèmic de l'alumne. Al mateix temps, és necessari introduir de forma progressiva les beques salari que fomentin les dedicacions plenes a l'estudi i aixecar un sistema de préstecs digne de tal nom.
En el capítol dedicat al finançament universitari, el llibre torna a posar en evidència la magra aportació dels usuaris del servei. D'acord amb els pressupostos liquidats per les universitats públiques catalanes l'any 2006, el 64% dels recursos procedeixen de l'erari enfront d'un 13% de les matrícules. La resta dels diners s'obtenen a partir de les activitats d'investigació i d'altres fonts de finançament.
De forma simultània a un eventual increment del preu de les matrícules, cal potenciar "amb imaginació i valentia" les col.laboracions amb "institucions i empreses", promovent la cultura de les donacions, una pràctica que, segons els rectors, s'estimula amb la concessió de beneficis fiscals.
-----------------------------------------------------------------------------------
LA FINESTRA OBERTAProcés de Bolonya
JAEL Pozo
Veterinària.
Això comporta un increment dels costos personals i familiars. Si això li sumem el nou sistema de crèdits, que implica la dedicació de l'alumne a temps complert impossibilitant així la compaginació dels estudis amb la participació al mercat laboral, aquest model esdevé un factor d'exclusió de molts alumnes al món universitari o bé la hipoteca consolidada del sistema de préstecs. L'intent d'escurçar la durada dels títols comportarà que aquells graduats amb menys anys d'estudis universitaris tinguin una pitjor preparació i previsiblement una pitjor retribució, institucionalitzant així la precarietat laboral [ja existent com he esmentat]. Ara bé, l'establiment d'aquest sistema és més rentable per als estats, ja que es deixarà de finançar tants anys de carrera.
La mobilitat estarà només a l'abast d'aquells que disposaran de recursos econòmics, ja que no està previst incrementar el nombre i cost de les beques. Alhora es promou el concepte de mobilitat de l'EuropaFortalesa [és cert, davant la crisis i la Xina competitiva jo sempre dic que Més fronteres, menys immigrants i més Europa és la solució europea que volen dur-nos actualment], que mentre afebleix les fronteres internes, construeix murs externs. També s'homogeneïtzarà l'ensenyament de les universitats en detriment de les particularitats locals. Aquest punt és especialment important, atenent la situació de la nostra llengua cada vegada més amenaçada en l'espai universitari. Per això és important conèixer aquest procés i fer propostes alternatives en un espai obert i participatiu. Només així es pot vetllar per la qualitat del model educatiu, evitant els efectes perversos de la mercantilització i privatització de l'educació. Menys salsa i més educació.
redaccio@andorra.elperiodico.com
--------------------------------------------------------------------------------------------
La voluntat de tirar endavant la gran estafa que és l’EEES para el conjunt de la societat, i especialment estudiantil, fa que de vegades fins i tots els mateixos popes de la reforma no vulguin recordar o mencionar informació clau.
Un grau equival a una llicenciatura?
Abans de l’aprobació de la LOU (2001) la llei d’universitats i el reial decret que va regular els estudis universitaris definia els estudis universitaris en els següents termes:
art.3.ap.2 El primer ciclo de las enseñanzas universitarias comprendera enseñanzas básicas y de formación general, asi como, en su caso, enseñanzas orientadas a la preparación para el ejercicio de actividades profesionales.
El segundo ciclo estará dedicado a la profundización y especialización en las correspondientes enseñanzas, asi como a la preparación para el ejercicio de actividades profesionales.
És interessant tenir en ment la definició de primer cicle i segon cicle. Al 2005, com a desenvolupament de la LOU es va aprovar un altre Reial Decret que va derogar aquest. Ara la cosa era:
Artículo 7. Enseñanzas de Grado.
El primer ciclo de los estudios universitarios comprenderá enseñanzas básicas y de formación general, junto a otras orientadas a la preparación para el ejercicio de actividades de carácter profesional. La superación del ciclo dará derecho a la obtención del correspondiente título, con la denominación que, en cada caso, acuerde el Gobierno.
Artículo 8. Enseñanzas de Posgrado.
1. El segundo ciclo de los estudios universitarios estará dedicado a la formación avanzada, de carácter especializada o multidisciplinar, dirigida a una especialización académica o profesional o bien a promover la iniciación en tareas investigadoras. La superación del ciclo dará derecho a la obtención del título de Máster.
Finalment, el darrer Reial Decret ratificava la transformació de les llicenciatures i diplomatures en graus+postgraus:
Artículo 9. Enseñanzas de Grado.
1. Las enseñanzas de Grado tienen como finalidad la obtención por parte del estudiante de una formación general, en una o varias disciplinas, orientada a la preparación para el ejercicio de actividades de carácter profesional.
Artículo 10. Enseñanzas de Máster.
1. Las enseñanzas de Máster tienen como finalidad la adquisición por el estudiante de una formación avanzada, de carácter especializado o multidisciplinar, orientada a la especialización académica o profesional, o bien a promover la iniciación en tareas investigadoras.
LLAVORS: UN GRAU= PRIMER CICLE.= Estafa
La “millora” anunciada era l’equiparació europea. Tanmateix, si a la resta d’Europa s’han implementat Graus de 3 anys, aqui es farà de 4 anys.
Abans un primer cicle =2 ó 3 anys…
El que és interessant és que per obtenir el mateix (una llicenciatura) no només no ens garanteixen l’accès malgrat haver fet el primer cicle (és a dir, el grau) sinò que l’escala de preus que s’aplica és la que abans es feia servir per als postgraus (és a dir, doctorats), que en el millor dels casos triplica el preu d’un curs de llicenciatura i pels quals no hi ha beques per nivell de renda, sino per criteris d’excel·lència acadèmica (molt escases) i prèstecs. Llavors, a on està la millora? a la butxaca de les entitats financeres (Banc Santander preferentment per al mòn hispà) que d’una banda treu beneficis donant prèstecs, d’altra banda tot el teixit empresarial rebaixa el cost de la mà d’obra dels antics llicenciats i d’altra es prepara tot un exèrcit d’estudiants que han de fer pràctiques en empresa si o si per obtenir un títol de primer cicle (és a dir, grau).
Malgrat que és indefensable l’equivalència entre grau i llicenciatura, hi ha trampetes per enganyar estèticament al personal:
- el grau dura 4 anys. El que deiem abans. El model és 4 +1= llicenciatura. Amb la petita diferència de preu i de selectitivat dels perfils, manca de beques per al “segon cicle” que abans si es donaven.
- Com que a Europa els que han aprovat plans d’estudi de graus, són de tres anys, a diverses universitats fan creure que hi ha una efectiva equiparació mitjantçant l’emisió de títols propis (minors, itinerari, …) als tres anys.
Un títol propi, com diu el RD del 2005 (no derogat en su totalitat) defineix així els titols propis:
art.2.b) Título propio: el expedido por las universidades, acreditativo de la superación de otras enseñanzas impartidas en uso de su autonomía, carente de los efectos que las disposiciones legales otorguen a los títulos oficiales.
-El preu del crèdit dels màsters és més barat que els dels antics doctorats. De moment és cert (malgrat que l’article 81.b de la LOU estableix que s’ha d’acostar el preu al seu cost real de mercat i així també és recollit a l’art.7 del Reial Decret de Graus ). Però un màster té molts més crédits que un doctorat…
En conclusió:
Si prefereixes:
- Estudiar 4 anys per obtenir el que abans tenies en 2-3
- Pagar tres vegades més per llicenciarte (l’any de Màster, si t’admeten) sense beca segons el teu nivell de renda.
- No tenir cap garantia d’equiparació del teu títol més enllà del Regne d’Espanya.
Llavors, no et ratllis! VISCA BOLONYA!!
Comentaris