Nivell de democràcia i llibertat d'expressió

De tipus de democràcies n'hi ha moltes, la ideal és la de Dahl. Robert Dahl en un dels seus millors llibres explica la "Poliarquia": la democràcia per excel·lència.

Tot i que Europa, i Occident en general, ens mirem molt el melic; hi ha democràcies per donar i vendre: socialistes, liberals pro socialistes (les de la República espanyola, el tipus ideal que a mi m'agrada), liberals capitalistes extremes, liberals keynesianes o d'Estat del Benestar, populars (tot i que les repúbliques populars tenien poc de democràcia).

Què vol dir democràcia i que comporta?

Vol dir govern del poble, i comporta que si aquest és plural (teoria pluralista) el debat polític ha de ser un continu, la llibertat d'expressió i de premsa, les eleccions lliures directes i secretes (democràtiques) legislatives són un element essencial, hi ha d'haver oposició (per molt debilitada o per molt que siguin "quatre gats" perquè el govern ho fa molt bé, com passa en alguns estats nòrdics on hi ha hegemonia de partit).

El partit únic és democràcia?

No és el tipus ideal. Si el partit únic representa tot el poble (qüestió improbable) i hi ha corrents plurals continua sent útil. Però cal que en les eleccions el Govern deixi presentar a altres partits polítics, i això acaba trencant amb el partit únic per moltes corrents que tingui acaba sent antidemocràtic. Sense oposició no hi ha lluita electoral, no hi ha democràcia.

La democràcia és el millor sistema polític?

Si. És un sistema de convivència entre la dreta i la esquerra. Aquesta última ha tingut de cedir molt en el tema econòmic (ha acceptat molts postulats del capitalisme). I em pregunto jo, una democràcia d'economia planificada és democràcia?

Si. La concentració de poders, l'estatalisme, i la intervenció en economia no tenen res a veure amb el sistema polític (la concentració de poders si, però tot i no ser liberal, és democràtic si el poble ha votat una Constitució o reforma constitucional que així ho dicta).

Quin nivell de llibertat d'expressió tenim?

Els comunistes són tractats com uns fracassats però mentrestant no siguin violents, o facin apologia del terrorisme (sigui mafiós, d'estat, de guerrilles o de bandes paramilitars); tenen dret a expressar la seva veu. Però on? En els mitjans de comunicació estatals controlats pel Govern demòcrata liberal? O pels mitjans de comunicació pagats per mafiosos (com passa amb Berlusconoi i Tele 5), grans magnats del Capital i per tant enemics del comunisme, etc.?

Pot haver democràcia repressiva i terrorisme d'estat?

Si. Però en el tema nacional català més que repressió que en democràcia no està ben vist, hi ha opressió. Les coses ("feta la llei feta la trampa" i "mentrestant no se'n donin compte vaig tirant") es fan més subtils.

És necessària una Constitució? I un Estat de Dret?

Això últim per mi és clau, si algú s'escapa del sistema educatiu, de les institucions, de la llei, etc.; i no pot ser sancionat, és una dictadura. En les dictadures hi ha un Estat amb Dret, però no pas de Dret. I una Constitució (que és la voluntat constituent del poble), és una llei suprema, i per tant, posa un marc de convivència i democràcia; és la base de com funcionen els sistemes polítics actuals. I té la funció de regular el marc legal. Si surts de la llei, surts del que es permès en democràcia. Tot i que hi ha partits com ERC que són democràtics i no pas són constitucionals, entren dins el sistema de partits espanyol (estan en contra del terrorisme i el Terror), però volen un altre marc legal. La Constitució però es pot reformar i per tant, és més democràtica que un text que no pot variar segons el context social i polític. I els reptes de la societat, etc.

Sistema econòmic i polític fan variar la cosa?

Si. El diner acaba corrompent el sistema polític a través de la corrupció i especulació dels partits polítics. El diner acaba controlant els mitjans de comunicació i per tant, no hi ha debat obert, lliure i plural. Els periodistes són un gremi, i per tant, qui pot criticar els periodistes actuals?

Ningú, sinó et montes a través de la xarxa d'Internet lliure, un diari o fòrum (no inútil sinó, amb repercussió) contra el pensament únic, o controlat pels interessos econòmics. Han de ser els mitjans públics pagats per tots, els plurals.

Partits espanyols?

PSOE i PP tenen més representació de la que els tocaria per pes poblacional, però el rotllo de ssitema electoral els beneficia, acabant amb IU.

Tenen poques diferències en les lleis econòmiques que han votat conjuntament, menys la Llei de lleis, la de pressupostos, on el PP no està d'acord en fer despesa social.

Solbes i Rato són liberals en economia. Rato és neo liberal, i Solbes degut a que no ha nacionalitzat les empreses ex-estatals privatitzades per Aznar també. És semblant a la Tercera Via de Blair. Tatcherisme en estat pur. Dretanitzar la Esquerra europea.

És un sistema democràtic liberal social, no ideal.

El TC és un òrgan de govern per tant, la separació de poders liberal és falsa.

No és un Estat plurinacional on totes les Nacions se sentin a gust, i tinguin el dret a decidir.

L'Audiència Nacional està polititzada.

La majoria de lleis venen dels projectes llei del Govern.

La majoria absoluta d'Aznar, convertia el Parlament en un pur tràmit parlamentari i legal. No servia per res. Els decrets-llei eren la tònica de cada dia. Autoritarisme.

L'alternança en el Govern del PP i el PSOE amb poca competència per part de IU fa que pensem que això és una III Restauració Borbònica però en comptes de "caciquisme" o "tupinades", hi ha "el vot útil" i un "sistema electoral erroni" (en relació amb 1 vot 1 persona un % escons per a tots. En canvi. un vot de Lleida val més que un de BCNA.
El Rei és borbó, i és un error democràtic, República és el sistema democràtic per excel·lència. Monarquia per molt parlamentaria i constitucional que sigui, està basada no en les eleccions democràtiques, i per tant no té raó de ser en una democràcia.

Els partits són clubs?

Qui hauria de pagar els partits és l'Estat i els afiliats sinó els poders econòmics els controlen. Falta transparència en el sistema de finançament de partits espanyol.
Falta també, en Balances fiscals i despesa en Reialesa espanyola.

S'han convertit en clubs perquè tots volen aconseguir la majoria dels vots, i perden ideologia i interessos contraposats per tal d'avarcar a tothom. Són els "catch all".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Gràcies per ser el meu amic