Un nou producte, o una trola més?
La publicitat no és quelcom intrínsecament dolent (com la majoria de coses). És l'ús majoritari que se'n fa, allò que la corromp. La publicitat actual es tracta de vendre'ns fum. Com la política. Vendre's coses que no existeixen, fer-nos entendre aspectes d'allò que són falsos, que no tenen res a veure o que no estan en les seves mans. És la subtilesa i l'ús de l'element sexual o la persuasió, l'engany del segle XXI.
Fixem-nos amb qualsevol nou producte. Què ha canviat, quina utilitat nova té? El canvi substancial, és que l'estètica és diferent, l'etiqueta ha canviat. Què més? Que ha millorat la empresa? Usen millors primeres matèries? És més saludable? No.
Tot va per modes. Ara tot és "ecològic", i tot i que en part, no ens poden enganyar del tot i per tant, tenen part de raó; la cosa no és tan així com ens pinten. Els cotxes per exemple, continuen funcionant amb gasolina. Altra cosa és que per fi es millori la combustió, i per tant, amb menys gasolina corri més, això vol dir, que gasta menys (millor per la butxaca). Això és bo perquè com més gasta per un mateix trajecte, menys CO2 expulsa. Bo pel medi ambient.
Ara anem amb compte, que abans tot era "light" (baix en greixos, etc).
Sabeu que us dic? Que el pa de forn, el pa "de debò" està desapareixent. Que els yogurts sans i saborosos, amb llet de la bona ja no existeixen. Que hi ha productes nous que no són útils, són beneficiosos pel consum, per la renda del empresari, i per res més. I que, la lògica capitalista (com més beneficis millor, tot i que encara millor si ho fem de forma ètica, legítima, legal, etc.) està acabant amb la qualitat. Volen quantitat, com més excedent, més diners. I si n'hi ha massa, es cremen els camps dels agricultors espanyols per ordre europea (mentrestant al Sud es moren de fam i se'ls podia fer aquesta part de menjar). Es baixa la oferta, es puja el preu (això es fàcil, com que són quatre monopolis els que controlen la majoria de les vendes) fins al màxim. Els grans magnats ja menjaran pa del bo, a la seva mansió. Els altres, com (si som de classe mitjana) ja "vivim bé", no ens queixéssim pas del que passa. A veure si per reivindicar que no mori gent treballadora perquè l'empresari no vol gastar quatre rals en seguretat podríem perdre el treball. La por al treball, si senyor. Un gran invent. No és notícia, però és ben cert. I existeix. I segur que tu has tingut por... Potser no t'he n'adones, però segurament si. Entre reivindicar o mantenir el lloc de treball que escolliries? Doncs, aquí tens la solució.
Fixem-nos amb qualsevol nou producte. Què ha canviat, quina utilitat nova té? El canvi substancial, és que l'estètica és diferent, l'etiqueta ha canviat. Què més? Que ha millorat la empresa? Usen millors primeres matèries? És més saludable? No.
Tot va per modes. Ara tot és "ecològic", i tot i que en part, no ens poden enganyar del tot i per tant, tenen part de raó; la cosa no és tan així com ens pinten. Els cotxes per exemple, continuen funcionant amb gasolina. Altra cosa és que per fi es millori la combustió, i per tant, amb menys gasolina corri més, això vol dir, que gasta menys (millor per la butxaca). Això és bo perquè com més gasta per un mateix trajecte, menys CO2 expulsa. Bo pel medi ambient.
Ara anem amb compte, que abans tot era "light" (baix en greixos, etc).
Sabeu que us dic? Que el pa de forn, el pa "de debò" està desapareixent. Que els yogurts sans i saborosos, amb llet de la bona ja no existeixen. Que hi ha productes nous que no són útils, són beneficiosos pel consum, per la renda del empresari, i per res més. I que, la lògica capitalista (com més beneficis millor, tot i que encara millor si ho fem de forma ètica, legítima, legal, etc.) està acabant amb la qualitat. Volen quantitat, com més excedent, més diners. I si n'hi ha massa, es cremen els camps dels agricultors espanyols per ordre europea (mentrestant al Sud es moren de fam i se'ls podia fer aquesta part de menjar). Es baixa la oferta, es puja el preu (això es fàcil, com que són quatre monopolis els que controlen la majoria de les vendes) fins al màxim. Els grans magnats ja menjaran pa del bo, a la seva mansió. Els altres, com (si som de classe mitjana) ja "vivim bé", no ens queixéssim pas del que passa. A veure si per reivindicar que no mori gent treballadora perquè l'empresari no vol gastar quatre rals en seguretat podríem perdre el treball. La por al treball, si senyor. Un gran invent. No és notícia, però és ben cert. I existeix. I segur que tu has tingut por... Potser no t'he n'adones, però segurament si. Entre reivindicar o mantenir el lloc de treball que escolliries? Doncs, aquí tens la solució.
Comentaris