I si això de la Cooperació internacional per al desenvolupament no existís?
La cooperació entre estats, sobretot la que fan els estats poderosos i rics amb els països pobres o en vies de desenvolupament és una ajuda internacional, i per tant, un acte solidari.
Jo crec que no. És un acte de dignitat. És un acte de justícia. Els problemes que tenen són per culpa de la colonització. Alguns s'atreviran a dir que és un discurs molt retrograda (igual passa amb el discurs independentista o de 300 anys d'ocupació), però és que quan les coses no se solucionen de soca arrel, passa el que passa.
Europa va colonitzar el Sud, va extraure els recursos d'allí, va fer grans genocidis a les tribus africanes, va violar les seves dones (costum molt practicada pels exèrcits, no tot soldat però ha de caure en aquesta generalització que jo faig per resumir la complexa realitat). I fins i tot, alhora de descolonitzar, deixar de robar-los els recursos (els recursos són poder, genera influència), etc. Europa la va cagar. I no sé si expressament. Van voler crear estats allí on hi havien tribus nòmades (actualment sedentàries però dividides entre estats). El concepte més coherent d'estat és el plurinacional o l'estat-nació, almenys per coherència interna. Però el que acaba sent més eficaç i menys desigualitari (almenys a nivell intern) és un estat independent per a cada nació o comunitat d'iguals.
Per estabilitat i convivència cal unir Estat i Nació, o fer un estat plurinacional on tothom hi càpiga, se senti lliure, representat i escoltat per la resta. Però les nacions poderoses s'acaben apropiant d'allò que deia Hobbes "l'home és el llop per l'home". Igual passa amb l'estat, aquella comunitat majoritària vol aconseguir més poder i control per part de la resta; i així tenir més recursos, influència, aliats ("imposats", o conjunturals), etc.
Bé. El cas és que van deixar per exemple zones de l'Àfrica desfetes totalment i els van dir "apa! espavileu-vos!" Centenars d'anys sent esclaus d'Occident i en quatre dies tenien de posar-se d'acord, formar projectes comuns, construir un Estat (delimitat per unes fronteres imposades per Occident que són els eixos del mapamundi, i que trenquen amb l'esquema una nació=un estat o una tribu=un territori). En quatre dies, els esclaus no van poder sortir-se'n. No sabien liderar el seu propi futur, no sabien ni com es construïa el desenvolupament econòmic, era feina dels colonitzadors, de la metròpoli.
I aquesta es va aprofitar de la situació dels estats africans independents descolonitzats i pobres. Va jugar al mercat. Un mercat monopolitzat per Occident. On les borses de Down Street a Londres, la de Madrid, a Nova York, etc.; controlen els grans moviments econòmics mundials. Occident tenia avantatge. Sabia de números. La economia de mercat era un invent seu. El Sud no sap jugar-hi, eren analfabets (i encara n'hi ha molts). Els havien construït uns estats a semblança d'Europa quan pot ser això no era el que necessitàvem. Necessitaven ajuda per saber per ells mateixos (cosa que s'oblida sovint) a desenvolupar-se i a crear vincles entre estats africans.
Les multinacionals occidentals controlen el mercat, que no és lliure, i que es decideix en els Bancs Centrals occidentals. El Sud té dependència del Nord ja que tota la tecnologia, coneixement, etc.; ve d'allà. Ells a canvi, ens venen les primeres matèries (la base del desenvolupament) però, que per coses de la economia, té un preu molt barat. I en canvi, el preu de les tecnologies, la manufactura, etc.; es cada cop més car.
Llavors la cooperació internacional per al desenvolupament d'aquests estats que és? Una farsa, que només persones honrades com el Bisbe Casaldàliga han entès. I per cert, aquesta Església, la solidaria, la que es relaciona amb els pobres i els voluntaris occidentals, és la que algun cop s'ha llegit la Bíblia com cal, i no com els alts eclesiàstics els interessa.
Jo crec que no. És un acte de dignitat. És un acte de justícia. Els problemes que tenen són per culpa de la colonització. Alguns s'atreviran a dir que és un discurs molt retrograda (igual passa amb el discurs independentista o de 300 anys d'ocupació), però és que quan les coses no se solucionen de soca arrel, passa el que passa.
Europa va colonitzar el Sud, va extraure els recursos d'allí, va fer grans genocidis a les tribus africanes, va violar les seves dones (costum molt practicada pels exèrcits, no tot soldat però ha de caure en aquesta generalització que jo faig per resumir la complexa realitat). I fins i tot, alhora de descolonitzar, deixar de robar-los els recursos (els recursos són poder, genera influència), etc. Europa la va cagar. I no sé si expressament. Van voler crear estats allí on hi havien tribus nòmades (actualment sedentàries però dividides entre estats). El concepte més coherent d'estat és el plurinacional o l'estat-nació, almenys per coherència interna. Però el que acaba sent més eficaç i menys desigualitari (almenys a nivell intern) és un estat independent per a cada nació o comunitat d'iguals.
Per estabilitat i convivència cal unir Estat i Nació, o fer un estat plurinacional on tothom hi càpiga, se senti lliure, representat i escoltat per la resta. Però les nacions poderoses s'acaben apropiant d'allò que deia Hobbes "l'home és el llop per l'home". Igual passa amb l'estat, aquella comunitat majoritària vol aconseguir més poder i control per part de la resta; i així tenir més recursos, influència, aliats ("imposats", o conjunturals), etc.
Bé. El cas és que van deixar per exemple zones de l'Àfrica desfetes totalment i els van dir "apa! espavileu-vos!" Centenars d'anys sent esclaus d'Occident i en quatre dies tenien de posar-se d'acord, formar projectes comuns, construir un Estat (delimitat per unes fronteres imposades per Occident que són els eixos del mapamundi, i que trenquen amb l'esquema una nació=un estat o una tribu=un territori). En quatre dies, els esclaus no van poder sortir-se'n. No sabien liderar el seu propi futur, no sabien ni com es construïa el desenvolupament econòmic, era feina dels colonitzadors, de la metròpoli.
I aquesta es va aprofitar de la situació dels estats africans independents descolonitzats i pobres. Va jugar al mercat. Un mercat monopolitzat per Occident. On les borses de Down Street a Londres, la de Madrid, a Nova York, etc.; controlen els grans moviments econòmics mundials. Occident tenia avantatge. Sabia de números. La economia de mercat era un invent seu. El Sud no sap jugar-hi, eren analfabets (i encara n'hi ha molts). Els havien construït uns estats a semblança d'Europa quan pot ser això no era el que necessitàvem. Necessitaven ajuda per saber per ells mateixos (cosa que s'oblida sovint) a desenvolupar-se i a crear vincles entre estats africans.
Les multinacionals occidentals controlen el mercat, que no és lliure, i que es decideix en els Bancs Centrals occidentals. El Sud té dependència del Nord ja que tota la tecnologia, coneixement, etc.; ve d'allà. Ells a canvi, ens venen les primeres matèries (la base del desenvolupament) però, que per coses de la economia, té un preu molt barat. I en canvi, el preu de les tecnologies, la manufactura, etc.; es cada cop més car.
Llavors la cooperació internacional per al desenvolupament d'aquests estats que és? Una farsa, que només persones honrades com el Bisbe Casaldàliga han entès. I per cert, aquesta Església, la solidaria, la que es relaciona amb els pobres i els voluntaris occidentals, és la que algun cop s'ha llegit la Bíblia com cal, i no com els alts eclesiàstics els interessa.
Comentaris