El poder és del poble o no em facis riure siusplau

La sobirania la té el poble! criden alguns.

Vols dir? Vols dir que anar a votar a quatre polítics que no cobren el salari mínim (i que per tant, no toquen de peus a terra) és exercir la teva sobirania, el teu poder?

Home, hi ha de tot, no exageraré. Hi ha polítics honrats. Com botiguers que no declaren a Hisenda certes coses... L'única diferència és que el polític/a toca més poder, per tant, pot corrompre més.

Perquè no ens preguntem certes coses? Qui finança els partits? Qui és el que paga aquell diari?

Amb això ho saps tot.

Els diners regulen moltes coses, és la clau del sistema.

Dahl parlava d'una democràcia ideal (poliarquia). Per arribar allà crec primer que caldria abolir els diners. Sense diners no pots presentar un partit polític, i no tindràs un aval d'un banc si tens un programa polític comunista...

Qui té el diner, té el poder.

Els governs tenen por dels grans empresaris perquè saben qui és el que mana.

Qui mana a Espanya? Botin o Zapatero? Jo ho tinc molt clar.

Un altre capitalisme keynessià és possible. Amb competència i sense oligopolis. Però mentrestant que els estats no es facin valdre malament. Tot ho controla el món privat. Tampoc voldria que tot ho controlés el govern. Equilibri de poders, competència, nacionalitza els recursos importants per a l'estat (energia i aigua). No pot ser que quan comenci (si no ha començat) la guerra per la aigua (degut al Canvi climàtic), les empreses que controlen el recurs més bàsic estiguin en mans privades. Estem lligats a quatre empresaris. Ells decideixen. Tu votes, i pots influir, però ja no tant com abans.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Gràcies per ser el meu amic