El poder no és dels polítics si aquests no controlen els mitjans de comunciació
Que ens cal per votar? Saber els nostres interessos, tenir opinió, tenir sentiment de país, etc.
La opinió pública, el debat, el tenir sentit crític, idees, on es crea? Als mitjans de comunicació.
Allà hi ha el poder.
Els polítics depenen d'allò que es diu als mitjans de comunicació. Poden obviar-ho i no contestar preguntes al respecte d'un cas de corrupció del seu partit que tothom ho sabrà.
Altre cosa és el pensament únic. Els EUA, el neo Imperi, mana. Bé, manen les empreses transnacionals nord-americanes. Les que li dicten a Bush el que ha de fer a Iraq: destruïr-lo perquè després Occident (les empreses) s'enriqueixin reconstruint el país. Controlar el petroli que els països àrabs i Veneçuela a la OPEP poden crear crisis com les de 1973 a Espanya. I passar-te la ONU i les seves resolucions per on sigui. A tu el que t'importa, com diuen els realistes, és el poder, i si és el militar, millor que és el més útil (ara però queda malament usar-lo). Hem avançat però la OTAN és clau. La ONU és una assamblea per fer xerrades perquè s'enriqueixi Gore, i perquè EEUU veti tot allò que no lo agradi i que la resta d'estats vulguin resoldre.
Quin és el mitjà més usat? La Televisió. Allà expliquen quelcom interessant (a part de documentals de TV3 i la Sexta)? No. Com podem saber el que passa al món? És imparcial una persona per naturalesa? No. Podem saber la veritat doncs? No. Cal que els mitjans diguin "la editorial és de tal tendència i us informarem segons tal punt de vista d'observació de la realitat?" Si. Dir les coses clares. Transparència. Qui finança un diari? Com és que quatre o cinc editorials del món controlen tota la informació global (Europa Press, etc.)? Un empresari que et paga voldrà que cada dia diguis la informació corresponent a les desigualtats que produeix el sistema econòmic capitalista si ell viu d'això? No. Som racionals. I els empresaris son molt llestos.
La opinió pública, el debat, el tenir sentit crític, idees, on es crea? Als mitjans de comunicació.
Allà hi ha el poder.
Els polítics depenen d'allò que es diu als mitjans de comunicació. Poden obviar-ho i no contestar preguntes al respecte d'un cas de corrupció del seu partit que tothom ho sabrà.
Altre cosa és el pensament únic. Els EUA, el neo Imperi, mana. Bé, manen les empreses transnacionals nord-americanes. Les que li dicten a Bush el que ha de fer a Iraq: destruïr-lo perquè després Occident (les empreses) s'enriqueixin reconstruint el país. Controlar el petroli que els països àrabs i Veneçuela a la OPEP poden crear crisis com les de 1973 a Espanya. I passar-te la ONU i les seves resolucions per on sigui. A tu el que t'importa, com diuen els realistes, és el poder, i si és el militar, millor que és el més útil (ara però queda malament usar-lo). Hem avançat però la OTAN és clau. La ONU és una assamblea per fer xerrades perquè s'enriqueixi Gore, i perquè EEUU veti tot allò que no lo agradi i que la resta d'estats vulguin resoldre.
Quin és el mitjà més usat? La Televisió. Allà expliquen quelcom interessant (a part de documentals de TV3 i la Sexta)? No. Com podem saber el que passa al món? És imparcial una persona per naturalesa? No. Podem saber la veritat doncs? No. Cal que els mitjans diguin "la editorial és de tal tendència i us informarem segons tal punt de vista d'observació de la realitat?" Si. Dir les coses clares. Transparència. Qui finança un diari? Com és que quatre o cinc editorials del món controlen tota la informació global (Europa Press, etc.)? Un empresari que et paga voldrà que cada dia diguis la informació corresponent a les desigualtats que produeix el sistema econòmic capitalista si ell viu d'això? No. Som racionals. I els empresaris son molt llestos.
Comentaris