El bloc d'en Joan Gil.

Cal una Alternativa Estudiantil a l'Autònoma Males notícies: “Errors” en el pressupost de la UAB: el gerent esdevé funcionari i es puja el sou 4000 €   I males notícies de l'aplicació de Bolonya: Com va això de Bolonya?   A destacar: Preocupación por la escasa inserción laboral de las carreras cortas de Bolonia  "Las universidades reconocen que los nuevos grados tienen poco valor en países como Alemania y Austria, donde el máster es la llave de un buen empleo - La reforma encara su fase definitiva." El meu comentari:   Vaja, que es confirma el què dèiem. Així el meu “No” als dos graus de la meva facultat, encara estan més justificats: ja no són pors, sinó fets. Per llavors, ja dèiem que a Itàlia ens estaven dient que valien menys; però clar, els professors ens deien que els estudiants i algun diari no eren fonts fiables i a més, les havíem perdut (les fonts). Bones notícies a la UB: La UB aprova una resolució sobre finançament i democràcia  ...

El degà de la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona va expressar el 30 de desembre en una carta enviada al president del Govern català i al president del Govern central que "Si les dues administracions persisteixen en la manca de resposta real i creuen que amb els condicionaments actuals són els únics amb què hem de comptar sense reconèixer que els recursos econòmics són necessaris, és millor no enganyar-nos ni enganyar ningú. És incomprensible que vulguin perseguir aquesta qualitat a cost zero o reconèixer que no serà de qualitat ". També expressa el seu descontentament amb "els aspectes que creiem poc treballats, en primer lloc s'hauria de produir un debat horitzontal i considerar quines són les necessitats de la comunitat universitària i educativa del país, exercir un lideratge responsable des de les diferents administracions i reconsiderar el tema de la professionalització que es vol perseguir amb l'adaptació a l'espai europ...

5 preguntes i 5 respostes sobre l'ocupació Hem de tenir en compte que els nous Graus suposen una enorme devaluació de continguts i atribucions professionals respecte a l'actualitat: una llicenciatura actual són 3.000 hores de classes (300 crèdits per 10 hores lectives) i els graus en són només 1.920 (240 crèdits per 8 hores lectives).

Abans no calia fer un màster per fer un doctorat. Els màsters oficials (públics) són ben cars. El 80% de la oferta a la UAB és privada. El Consell Social decideix el pressupost de la universitat. Hi ha un sindicalista, la resta empresaris i membres del consell de govern. Convenis, PUCE, càtedres-empresa (que de càtedres no en tenen res), etc. Sona tot molt malament.

LA MERCANTILITZACIÓ DELS GRAUS Xavier Rambla (30 juliol 2008) Sobre la majoria de les crítiques als graus plana la sospita, més o menys directa, que convertiran els estudis universitaris en un mercat. Tal com he fet abans amb la suposada degradació inevitable de la seva qualitat, aquí intentaré identificar i qüestionar els principals arguments d’aquest altre retret. Els objectius dels graus s’expressen en competències alhora que les empreses aprofiten les competències per fragmentar la contractació, aplicar una formació continuada selectiva, i fabricar excuses per a les promocions i acomiadaments. Jo no sé fins a quin punt avui en dia ha arrelat la gestió per competències a les empreses; a la Facultat hi ha molts especialistes que ens ho podrien aclarir. Però en principi no és inversemblant que es produeixi una coincidència de les dues tendències socials esmentades per aquesta crítica. Tot i així, permeteu-me que assenyali dos matisos important...

6. Treballar gratis per a una empresa (també per una institució pública) Abans dels plans pilot ja hi havia pràctiques externes a la nostra facultat, el Pla del 1998 en duia en les dues carreres per exemple. Pel que fa al Grau de Polítiques les pràctiques externes i continuaran sent, pel que fa al de Sociologia vaig aconseguir que fossin "optatives" perquè no se't imposi aquesta explotació formal.

(Aquest apartat l'he canviat) LA MECANITZACIÓ DEL PROFESSORAT Volen acabar amb la Llibertat de Càtedra (llibertat d'expressar a l'aula qualsevol dels anàlisis científics existents) en certa mesura a través de la avaluació continuada i la estructuració "Competències-Avaluació" que ofereix el Nou Pla d'Estudis (Grau). El Grau a part de comportar la ingerència alhora de fer el Pla d'Estudis de múltiples agents d'avaluació de qualitat, a part de perdre aquesta autonomia de la Junta de Facultats, oobliga segons els cànons de la ANECA a fer una gran tasca als juntaris. Ens van obligar a fer un llistat de competències que havíem d'aprendre en cada assignatura. Algun cop algun juntari es posava nerviós i ho volia posar tot a rodar perquè li semblava absurd. I ho és. Recordo com jo li vaig dir que calia fer-ho bé perquè de les competències bevia la avaluació de la assignatura. Si volem tenir competències en expressió oral, caldrà fer una avaluació o activi...

3. Macdonalització de l’estudiant i reducció de classes magistrals Fa temps, a la Assemblea Nacional del sindicat vaig nombrar la mala aplicació de la avaluació continuada com la "macdonalització de l'estudiant" (i la mecanització del professor/a). Vaig encunyar aquesta frase com a símbol del que està succeint a tot el sector públic a Espanya. La "robotització" de l'estudiant com de forma col·loquial anomena aquest procés, disposa d'aquests elements bàsics que un Grau recull: 1. Gran càrrega de treballs. No és important si són repetitius, plurals, fiables o de font primària. El que importa és que l'estudiant sigui tan eficient com un simple robot, i que en dugui a terme molts en un temps limitat. No interessa que l'estudiant es llegeixi amb calma el text per dur a terme una recessió, sinó que sàpiga usar el que sigui (wikipedia, rincón del vago, altres companys/es) per tal de fer-ho en el menor temps possible. La qualitat és el de menys...

2. Augment del preu de la matrícula I això si no tenim en compte que cada any augmenta la matrícula per sobre de l’ IPC. Ho sigui, que la educació superior és menys valorada que els productes més consumits (bàsics). Tenint en compte que els salaris estan congelats i s’ha perdut poder adquisitiu (us enrecordeu “d’homologar” totes les monedes estatals en l’euro com també ens ho venien com allò genial?). Cada cop costa més pagar-se la carrera. Cada cop és més cara. I a sobre ara fem la matrícula per Internet, i en canvi, la despesa en materials no para d’augmentar. És una forma de privatització, de finançar privadament la titulació. Des de la reunió de degans es pressiona al Rectorat perquè l’augment (escollit entre un barem del Ministeri que després varia la Generalitat) sigui sempre un punt per sobre de l’ IPC. I el cost d’oportunitat que això comporta? I tampoc ens enganyem, hi ha poca oferta de beques, poques i mal repartides. I no crec que la situació millori, més que res perquè ...

(Nou apartat davant la demanda de la classe de rebre una explicació al respecte) LA DEVALUACIÓ DEL TÍTOL A TRAVÉS DE LA AVALUACIÓ CONTINUADA A LA FACULTAT S'han creat Postgraus a la facultat on el primer curs tenen les mateixes assignatures que la llicenciatura del Pla Pilot i el Grau. Què passa doncs? A través de la avaluació continuada es redueixen el número de classes magistrals. Tenint en compte que algunes assignatures els propis professors (no totes) criticaven que no tenien prou temps per ensenyar el temari. A través de la mal aplicada avaluació continuada que deriva del "no jugar-te-la a un examen final" (això és estrictament avaluació continuada) i que s'ha substituit per fer un treball de cada assignatura cada dues o tres setmanes (més o menys) es redueixen les classes teòriques. Això també comporta la nula compaginació d'estudis i sindicació estudiantil, feina laboral o voluntariat. Aquestes classes teòriques que no es fan per culpa de la avaluació cont...

LA TRAMPA DE BOLONYA – ELITITZACIÓ – DESIGUALTATS SOCIALS - Per aconseguir atribucions professionals per a treballar en la professió que podies exercir amb una llicenciatura (que et garanteix el fet de tenir un 2n Cicle) serà necessari fer un Postgrau ja que el Postgrau és el Segon Cicle de la nova estructuració de les titulacions. Això comporta un greuge comparatiu. El cost d’oportunitat d’estudiar un any més agreuja la situació dels qui no poden esperar més per a treballar a temps complet, o el d’aquelles i aquells qui amb el Pla de Bolonya ja no poden ni compaginar la feina (temps parcial) amb els estudis. Això comporta un filtre econòmic, una desigualtat social. I més si tenim en compte que no existeixen beques en els Postgraus. L’estudiant s’hipotecarà (abans d’emancipar-se) amb un crèdit bancari de tota la vida que de moment és a interès zero però que evidentment cal retornar. A això se li dirà “préstec beca” i ja s’estan oferent a canvi de les antigues beques qu...

1.2. GRAU DE POLÍTIQUES A LA JUNTA DE FACULTAT “EL GRAU COM A EXCUSA” – Crítica al Grau de Polítiques - Joan Gil Oliveras (juntari) Concretant els greuges de la seva aplicació, el Pla de Bolonya ha comportat a nivell de facultat importants implicacions negatives que el Grau establirà per a tota la vida. Molts voldran veure només els canvis ocorreguts entre el Pla d’estudis del curs 2007/2008 i l’actual. Però s’equivocaran; el procés de Bolonya a la nostra facultat parteix des de fa anys. Alguns dels aspectes de la seva aplicació arreu d’Europa aquí ja es duien a terme feia uns anys (professionalització, pràctiques externes, mobilitat d’estudiants i professors). No obstant, ha estat el Pla Pilot el que ha deixat al descobert l’enorme caos que s’està creant en el món de la educació superior perquè uns quants en treguin profit. El Pla Pilot (2004/2005) s’ha dut a terme fins l’any passat. La seva valoració, ha estat totalment negativa per part d’estudiants (Referèndum que...

(DEIXO UNA PART QUE NO US PENJO PER NO CANSAR-VOS, ÉS UNA PÀGINA I MITJA) CRÍTICA PERSONAL ALS NOUS PLANS D’ESTUDI 1. LOU I ANECA O PERQUÈ UN GRAU ÉS PITJOR QUE UNA LLICENCIATURA? Com tota llei que s’aprova en un parlament, sense pressupost al darrere, és paper mullat. I això és el que li passa a tot nou pla d’estudis adaptat a Bolonya. Una reforma educativa a “cost zero” és una activitat suïcida que només crearà més caos als estudiants, professorat i PAS. Els Plans Pilot van demostrar les crítiques a la adaptació del Pla de Bolonya a la facultat (en uns documents sobre la seva aplicació) i a tota la UAB (amb els documents de Seguiment de la EEES). 1.1. PRESSUPOST El pressupost de tota la UAB (a on va destinat, en quina quantitat) el decideixen les grans empreses del Consell Social de la UAB (una forma de privatització de les decisions públiques). El pressupost que dona el Conseller Huguet no arriba per eixugar el dèficit de 11 milions de la UAB. La solu...

Us faré un resum del document (que em podeu demanar, penjat al campus virtual) perquè varem votar "No" (resum i opinions personals) des de la Assemblea: RESUM DE PERQUÈ APOSTO PER VOTAR UN “NO” AL GRAU DE CIÈNCIES POLÍTIQUES I GESTIÓ PÚBLICA El 2001 la UAB va ser insubmisa a la LOU, anys més tard, la LOU reformada no va ser substancialment millor. L’únic que va sortir guanyant va ser la oposició política a la LOU en aquell moment i que són els que ara governen el Govern Central: el PSOE. El “ Sindicat d’Estudiants” , llavors molt crític i vinculat majoritàriament al PSOE amb el Govern de ZP va desaparèixer del mapa reivindicatiu estudiantil per art de màgia. Joan Gil Oliveras, juntari Qui pot arribar a creure en un Procés de Bolonya a nivell europeu quan és la Unió Europea la que explota (65h), oprimeix (Directiva) i inicia la censura (Nou sistema de control informàtic)? Qui pot creure que el Procés de Bolonya, o millor dit, la seva aplicació, és benefi...