Més finançament universitari (la clau però no l'únic problema)
El degà de la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona va expressar el 30 de desembre en una carta enviada al president del Govern català i al president del Govern central que "Si les dues administracions persisteixen en la manca de resposta real i creuen que amb els condicionaments actuals són els únics amb què hem de comptar sense reconèixer que els recursos econòmics són necessaris, és millor no enganyar-nos ni enganyar ningú. És incomprensible que vulguin perseguir aquesta qualitat a cost zero o reconèixer que no serà de qualitat". També expressa el seu descontentament amb "els aspectes que creiem poc treballats, en primer lloc s'hauria de produir un debat horitzontal i considerar quines són les necessitats de la comunitat universitària i educativa del país, exercir un lideratge responsable des de les diferents administracions i reconsiderar el tema de la professionalització que es vol perseguir amb l'adaptació a l'espai europeu d'educació superior i no substituir-lo pel concepte de l'ocupació que subordina les finalitats de la Universitat als interessos del mercat. A més, cal que els estats no redueixin la inversió en educació i que la funció fiscalitzadora de les agències de qualitat es realitzi amb criteris clarificadors, de manera que sigui veritat que avaluïn els graus d'eficàcia, d'eficiència i de productivitat de les universitats i de les institucions educatives en general."
Evidentment jo estic d'acord amb els criteris privats que el degà li semblen tant bé, i no repetiré les raons perquè són ben senzilles: "El que és del mercat, pel mercat; el que és l'Estat del Benestar, per l'Estat del Benestar". I la professionalització de les carreres teòriques és per fer-les més atractives al mercat laboral ja que són carreres que tenen pocs llocs de treball o com Polítiques: molt indefinits encara. És bo que tota carrera contingui elements científics, humanístics, reflexius, crítics i també elements de caire professional però no cal convertir un pla d'estudis en un simple llistat d'elements pràctics pel treball, perquè es trenca en milers d'anys d'història de transmissió de coneixement més enllà de la seva aplicació actual o que l'alumne en cada anàlisi científic li pugui donar. En els nostres graus això va succeir amb els plans pilot.
Però hi doncs que podríem estar d'acord amb el degà? Amb el finançament de les universitats públiques. I doncs, perquè no unim forces? Almenys en aquest aspecte, en d'altres ja ens oposarem. Ja vaig exposar que és el moment de fer un salt qualitatiu.
Com exposa un company amb molta experiència dintre del moviment estudiantil és el moment de ser un moviment útil i capaç d'endegar canvis: "La possibilitat d’incidir de forma determinant en aquests processos de reforma va íntimament lligada a la reconstrucció i recuperació de les organitzacions i els mecanismes de pressió que en totes les èpoques han caracteritzat la lluita pel progrés en l’educació superior: els sindicats de classe i els òrgans democràtics de base."
Per això, tal com exposa en el bloc (a la revista del PCC: l'Avant): "cal construir un espai de trobada, això és, una proposta programàtica àmplia, que esdevingui catalitzador de tot el malestar existent a tots els nivells, i sigui capaç d’aglutinar en una sola interlocució les inquietuds i les propostes d’estudiants, professorat i personal de serveis davant l’escenari immediat que se’ns planteja: el procés de reforma i tramitació parlamentària de la nova Llei d’Universitats de Catalunya i el debat entorn als pressupostos destinats a l’educació superior, que si no ve determinat per aquesta caldrà fer emergir a la llum pública. La recepta no és nova: finançament, beques, autonomia i democràcia universitàries".
Evidentment jo estic d'acord amb els criteris privats que el degà li semblen tant bé, i no repetiré les raons perquè són ben senzilles: "El que és del mercat, pel mercat; el que és l'Estat del Benestar, per l'Estat del Benestar". I la professionalització de les carreres teòriques és per fer-les més atractives al mercat laboral ja que són carreres que tenen pocs llocs de treball o com Polítiques: molt indefinits encara. És bo que tota carrera contingui elements científics, humanístics, reflexius, crítics i també elements de caire professional però no cal convertir un pla d'estudis en un simple llistat d'elements pràctics pel treball, perquè es trenca en milers d'anys d'història de transmissió de coneixement més enllà de la seva aplicació actual o que l'alumne en cada anàlisi científic li pugui donar. En els nostres graus això va succeir amb els plans pilot.
Però hi doncs que podríem estar d'acord amb el degà? Amb el finançament de les universitats públiques. I doncs, perquè no unim forces? Almenys en aquest aspecte, en d'altres ja ens oposarem. Ja vaig exposar que és el moment de fer un salt qualitatiu.
Com exposa un company amb molta experiència dintre del moviment estudiantil és el moment de ser un moviment útil i capaç d'endegar canvis: "La possibilitat d’incidir de forma determinant en aquests processos de reforma va íntimament lligada a la reconstrucció i recuperació de les organitzacions i els mecanismes de pressió que en totes les èpoques han caracteritzat la lluita pel progrés en l’educació superior: els sindicats de classe i els òrgans democràtics de base."
Per això, tal com exposa en el bloc (a la revista del PCC: l'Avant): "cal construir un espai de trobada, això és, una proposta programàtica àmplia, que esdevingui catalitzador de tot el malestar existent a tots els nivells, i sigui capaç d’aglutinar en una sola interlocució les inquietuds i les propostes d’estudiants, professorat i personal de serveis davant l’escenari immediat que se’ns planteja: el procés de reforma i tramitació parlamentària de la nova Llei d’Universitats de Catalunya i el debat entorn als pressupostos destinats a l’educació superior, que si no ve determinat per aquesta caldrà fer emergir a la llum pública. La recepta no és nova: finançament, beques, autonomia i democràcia universitàries".
Comentaris