El bloc d'en Joan Gil.

Defensa d'un Model de Facultat Estudiants per a una Política Activa (EPA) hem anat, a l'unísono amb el conjunt dels estudiants de la Facultat, avançant pel que fa a termes de respecte al mobiliari comú, convivència a la Facultat i defensa de la llibertat d'expressió .  Des d'un bon principi, vàrem acordar -amb l'Equip del Degà- fixar-nos un sistema pel qual la Facultat no estigués empantanegada de propaganda i informació. Per això, vàrem usar -i continuem usant- els plamfons, l'espai propi per a les associacions i suros per penjar els nostres cartells informatius; i en cap cas (altres associacions de la Facultat si que ho han fet) ens hem saltat el compromís que vàrem pendre pel que fa a no penjar pancartes per les escales i els passadissos. És cert, que en una ocasió, varem penjar els comunicats en contra del boicot a Ibarretxe en alguna porta; pel fet que els suros estaven plens d'altres cartells que evidentment, no pensaven treure. Com vaig ser jo q...

Una nova breu reflexió sobre la neu: "Estat social, Si. Estat paternalista, No. Societat aburgesada, No. Societat responsable, Si. No us queixeu tants barcelonins, més enllà de les vostres fronteres ja teníem problemes. No em refereixo als problemes sobre comunicació, o bé, en la millora de la planificació del Pla Neu Cat; sinó a les crítiques "gratuïtes" d'alguns "senyorets" que volen que tot li ho solucioni l'Administració i que alhora no critica que Endesa l'hagi deixat sense llum, ni la fa responsable de cap mena de problema en la línia elèctrica. El mateix senyor que potser és president d'escala i no ha anat a netejar el seu carrer perquè li fa mandra . Que consti que em refereixo a casos puntuals i ho escric de cara a la reflexió i no per treure-li responsabilitats a l'Administració". Mentrestant alguns li fan una bona campanya a UPyD, (el company d'EPA, Joan Miquel ho comenta: Ibarretxe i Rosa Díez ). L'...

Els únics estudiants que varem estar presents en la Jornada d'Anàlisi sobre la docència varem ser l'Oriol Ibàñez i jo mateix, tots dos d'EPA. Va tractar sobre els canvis docents arran de l'aplicació dels graus, de la qual he penjat un resum al Butlletí informatiu de la Facultat. Jo vaig participar força en el debat, a títol personal. Entre propostes que vaig proposar, felicitacions pel treball del Deganat i les propostes presentades per millorar alguns punts docents, em vaig queixar durament de la poca sensibilitat social que es respirava a la sala, entorn el perfil d'estudiants que cal atraure, obviant el perfil d'estudiant que treballa a temps parcial. Menys la professora, Teresa Sordé, que va dir que la diversitat de perfils enriqueix la mateixa docència; la resta de professorat va trobar bé, que aquest perfil d'estudiants tingués problemes per accedir als nostres graus. Us copio un fragment que he enviat a un professor perquè entengueu la meva decep...

El que els membres d’EPA hem aconseguit a la Junta de Facultat Al web d’EPA ens volem fer ressò d’ un escrit del Joan Gil , membre fundador d’EPA, en el qual s’expliquen alguns dels objectius assolits gràcies al treball institucional dels representants d’estudiants d’EPA a la Junta de Facultat. Consell d’Estudiants: EPA impulsa la figura dels delegats de curs El Gerard Domínguez, l’Oriol Ibàñez (com a representants d’estudiants per EPA) i jo (com a portaveu d’EPA) hem treballat en la Comissió per la creació del reglament del Consell d’estudiants de la facultat (juntament amb el sistema de delegats que EPA ha impulsat i que va ser una de les propostes amb la qual PEF (i) EPA es va presentar a les eleccions d’estudiants). La idea general ha estat que el Consell no es posicionés políticament, i que els delegats tinguessin un perfil tècnic i no polític com si el tenen els representants d’estudiants. A més, hem reivindicat, delegats pel torn de tardes seguint amb la nostra especi...

1. Etapa post-bolonya i crisi Les crisis econòmiques serveixen per crear oligopolis econòmics: les grans empreses es mengen bona part dels pressupostos públics generals. Alhora, compren les accions d'algunes mitjanes empreses estratègiques però altament endeutades (sense suport dels pressupostos públics) i que estan en situació crítica. I en conseqüència augmenten les seves quotes de mercat, i disminueixen la competència en el mal anomenat "lliure mercat". Fent pagar les conseqüències d'una estructura econòmica "anàrquica" per al poble treballador que controla i beneficia els grans magnats de l'estatus quo econòmic. Mentrestant passa això, en plena època de desmoralització i desmobilització social, s'està aplicant "Bolonya" a la Universitat Pública. Primer, havia de ser a "cost zero", després de les mobilitzacions anti-Bolonya van exposar que alguns increments hi hauria, però amb la excusa de la crisi, finalment, si serà a quasi ...

El mes de desembre vaig començar a llegir-me un estudi -de la Fundació Autònoma Solidària (FAS UAB)- coordinat pel professor Jordi Tolrà que parlava del perfil social  dels anys noranta, dels estudiants de la UAB . Un estudi força interessant, tot i que les conclusions que se n'extreuen són de fa forces anys ja que l'estudi està fet l'any 1999. Aquells dies vaig escriure'n un resum perquè ens fem una idea del tipus d'estudiant que hi havia a l'Autònoma. Molts cops caldria actuar en conseqüència. La importància de la religió en el dia a dia era minoritària però important (26,7%).   Preferències polítiques L'estudiant de la UAB era d'esquerres (53%) , tot i que també n'hi havia molts de centre esquerra (23,3%), d'altres es consideraven o bé de centre dreta (10,4%) o bé de dreta (4%). La majoria es consideraven post materialistes (56,9%). Els que "només se sentien catalans" eren minoria (34,7%). El 86% reconeixien que parlaven de polític...

L'Equip de Govern va presentar a l'Equip de Deganat i al  nostre professorat, les retallades pressupostàries; basades en el PRIM [tot i que no ho esmentin gaire]. Un pla d'austeritat, d'eficiència en l'ús dels recursos i també, per desgràcia, en aquest cas, de retallades socials. La crisi doncs, fa que la Generalitat de Catalunya i l'Estat no paguin (com també s'explica en l'enllaç), retallin (com en el cas de Ciència i Innovació) partides pressupostàries, i demanin sacrificis a unes universitats ja prou endeutades . Em pensava que volíem canviar de model productiu, tant  que parlen de la innovació i de la societat del coneixement. Em pensava que els preocupava la educació. Em pensava que potser encara al PSOE quedava algun nou keynesià que sap que sense inversió pública, no podrem sortir de la crisi a que ens ha dut el model neoliberal.  Aquests mateixos sacrificis són els que demana la Rectora de la UAB a les seves respectives facultats. Si és ben ce...

Al final he comentat l'article de Guillem Cassòliva sobre el moviment estudiantil a la UAB , publicat a la immillorable revista autogestionada per estudiants de Comunicació, la Rebotiga Informativa. Us deixo l'enllaç al seu article on l'he comentat de forma força més llarga del que pretenia. Us poso en lletra gran, el fragment que considero més interessant del que li he comentat: "La qüestió de futur és: Quin paper volen jugar Junts i EPA en un futur? Quin paper volen jugar la majoria estudiantil: s’associaran més? seran més actius en el món estudiantil? Teixiran un moviment estudiantil de facultat fort? Té futur Junts i EPA a les seves respectives facultats sense un suport més ampli dels estudiants de les respectives facultats?   Jo crec que no. I a més, crec que el moviment assembleari no està acabat; està adormit, i que els que l’han liderat no deixaran per res que aquest estatus quo estudiantil el puguin perdre i que algú els pugui substituir en l’espai assemble...

Aquest vídeo el vaig enregistrar fa uns mesos. Em quedo amb les frases: "és ridícul que hi hagi 3 associacions [de representació estudiantil] en una facultat" i "no tinc temps per associar-me".

Des de fa temps, Estudiants per a una Política Activa (EPA), està animant -amb moltes ganes- a que la comunitat universitària i la societat en general firmi a la UAB unes postals en defensa del català. A partir del facebook s'ha creat un debat que voldria esmentar perquè he volgut deixar clara la meva postura i aclarir algunes qüestions: x Em sembla una reivindicació localista. Les universitats als països petits han d'ésser el lloc on es generi coneixement, ciència i cultura. Les universitats catalanes haurien de oferir possibilitats en català, castellà i angles per atraure els millors alumnes i els millors professors del mon. A Quebec hi ha universitats en angles. No confonguem les reivindicacions nacionals amb esdevenir un poble tancat que es mira el melic!!! Per crear una Catalunya de poble, no compteu amb mi, per crear una Catalunya com Dinamarca o Suècia, si. Jo mateix: Ian: aquesta campanya no ataca els plans del multilingüisme de les universitats, sinó que ens ...

Un escrit que vaig redactar jo per fer publicitat de l'EPA: QUÈ SOM I QUÈ HEM FET DES D'EPA? Deixo l'apartat més interessant: A EPA som demòcrates, som plurals, ecologistes i feministes. I sobretot, actius , per això, VOLEM aglutinar tots els progressistes! Perquè associar-se? - L'associacionisme en les organitzacions estudiantils permet conèixer l'àmbit universitari des d'un esperit crític - L'activitat sindical és necessària per defensar els drets dels estudiants, i per això, cal ser-ne partícip, sense sindicalistes, no hi ha defensa de drets, i esperar que ho facin els altres no és la solució - Les organitzacions estudiantils obertes permeten aportar el millor de cada estudiant en pro del col·lectiu estudiantil - Els estudiants de classe treballadora han d'agrupar-se per respondre als greuges comparatius amb els quals es troben - Els problemes diaris en els estudis poden ser, en forces casos, problemes contextuals o estructurals que una bo...

Més enllà del dèficit universitari -greuge històric de les Universitats Públiques espanyoles-, la Universitat tira endavant . L'esforç de molts docents i treballadors de les Universitats Públiques fa que en aquests moments encara la Universitat Pública pugui mantenir donant els serveis bàsics (docència i recerca) d'una forma més o menys digne. Ho estem fent més bé del que ens podríem imaginar. I això que a nivell institucional també hi ha disputes, com la crisi a la UB. La comunitat universitària però, segueix treballant i avançant. El problema és que és massa passiva. I es dona per descomptat que és la que més té dret a queixar-se. La Universitat Pública però, des de fa temps que ha vist com la seva massificació -positiva per una societat culte- i el seu estancament financer, així com l'incrementalisme burocràtic i la mala gestió dels recursos públics; reduïen les seves possibilitats. Alhora, el Batxillerat, repetia temaris, i la qualitat de l'ensenyament universita...

Que cadascú faci el que vulgui. Així de senzill. I que entre tots col·laborem, quan sigui necessari i hi estiguem d'acord, amb formules clares d'acord comú i amb respecte mutu. Sense sectarisme, joc brut o "superioritat moral". Tres nivells en el Moviment: creació d'estat d'opinió, sindicalisme i microsindicalisme En algunes ocasions, el dirigisme (com a guia amb discurs) sindical conjuntament amb una fragmentació partidista del mapa estudiantil per joventuts polítiques és lògic en el Moviment estudiantil. Un sindicat d'estudiants s'ha de nodrir de joventuts organitzades, i aquestes te les proporcionen les joventuts dels partits. Tot i això, i tot i que hi ha sindicats estudiantils que eviten aquesta simplificació; hi ha sindicat per joventut política. Potser també ho du la simpatia ideològica i el coneixement mutu. I tampoc és negatiu que el moviment estudiantil tingui estructures estables d'organització en un moviment tant basat en alt i baixos h...

Després d'haver opinat sobre el què ens depara el nous curs postbolonya: Breu reflexió personal sobre el nou curs universitari 2009/2010 Voldria fer esment a un article publicat després de l'anàlisi del curs Anàlisis: un any d’intensa lluita contra Bolonya que van fer en un comunicat després de Setmana Santa els d'Estudiants en Lluita. Aquell article va ser publicat per tres militants de Corrent Roig i expressava una opinió i unes reflexions properes a les meves: La necesidad de un balance en el movimiento antiBolonia . En aquell article vaig fer uns quants comentaris: #12.- Bones notícies Joan Gil Oliveras10-07-2009 00:36 Com més reflexions d'aquest tipus millor. Més propers a la realitat estarem i més ens allunyarem d'estratègies -que per desgràcia (però carai! és així!)- han sigut frustrades per mal plantejades i que han conduit a divisió estudiantil. Valoración: 7 #20.- Te las INTENTO contestar Joan Gil Oliveras12-07-2009 23:58 Las situaciones ...

Algú ha publicat en nom meu el post d'aquest bloc titulat " Perquè la meva aniversió cap al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)? " en el portal de contrainformació d'Indymedia Barcelona. Ja he deixar clar amb el meu comentari que no l'he publicat jo i que per mi ja el poden eliminar: Re: Perquè la meva aniversió cap al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)? per Joan Gil 04 set 2009 06:58:09 Això ho he publicat al meu bloc per explicar-ho a unes quantes persones que debatien a Indymedia sobre un altre post I PER DEIXAR CLAR QUE ÉS L'ÚLTIM COP QUE ESCRIC RES CRÍTIC CONTRA EL SEPC PERQUÈ ÉS INÚTIL. Si el SEPC canvia d'actituds, col·laboraré amb el SEPC; sinó no ho faré, estic en la meva llibertat. AQUESTA ERA LA CONCLUSIÓ. Aquest escrit no genera cap mena de debat I NO L'HE PENJAT PAS JO A INDYMEDIA!Demano que el retirin immediatament perquè al final es creuran des d'Indymedia que els vull blocar la pàgina.DONO LA MEV...

Tranquils, aquest inici de curs no penso fer cap reflexió personal més per generar cap mena de debat ni tampoc penso criticar més al SEPC. Ara és l'hora que cada grup estudiantil faci la seva amb total llibertat. D'entrada exposar que critico les formes i l'estratègia del SEPC. No tant un discurs, unes reivindicacions i uns militants de base compromesos amb la lluita. I que això de fer autocrítica o criticar elements del moviment estudiantil, no hauria de ser tant estrany com es deixa entreveure en aquest moviment social en concret (l'estudiantil). -> Comentari exposat en el post del bloc d'Enric Canela en que s'esmenta el meu escrit sobre la meva aniversió contra el SEPC: Un nou ordre social I m’he deixat moltes coses per explicar; però creia que tampoc venien a compte ja que només volia exposar perquè les meves crítiques rauen tant en el SEPC i no en altres grups estudiantils dels quals també he fet crítica (o autocrítica); o quan he criticat l’establishm...

En aquest bloc he explicat com -no a nivell personal (mai ho faria!)- i perquè critico al SEPC més durament que a la resta de grups estudiantils (En Lluita, CR, AEP, FEL); però en faré un breu resum. D'entrada al ser l'únic sindicat que liderava les protestes i que s'apropiava de les manifestacions; considero que l'autocrítica al moviment estudiantil ha de passar sobretot per qui l'ha liderat. 1. NO "VAN DE BONES". VAN A LO QUE VAN: A MARGINAR L'AEP. Però té una raó fonamental. Jo sempre dono la mà oberta a qualsevol persona o grup organitzat. A l'Assemblea de la meva facultat tots anavem de bona fe però un dia va arribar un document del SEPC ("Regenerem el moviment estudiantil"). Allò constituia una assemblea més de debat i lluita sindical en el que la resta d'estudiants aliens marxen cames ajudeu-me (sobretot els que no estan en moviments socials) i que resta activistes. Aquí faig autocrítica a mi per en una assemblea...