El bloc d'en Joan Gil.

Quins temps aquells quan el Claustre tenia poder! Quins temps aquells quan el pas de la dictadura i la direcció de les universitats des del Règim dona pas a la democràcia interna universitària! Quins temps aquells quan el Claustre de la UAB podria declarar persona non grata a Aznar! Quins temps aquells quan la UAB es declarava insubmís a la LOU per la decisió del Claustre! Llavors va arribar el Govern de Zapatero i la LOMLOU. Era una reforma de la LOU que feia que el Claustre no desaparegués, però que no tingués competències importants, lo qual, comportava el mateix. El Claustre era l'òrgan representatiu democràtic i decisori per excel·lència. Hi formaven i hi formen part els 3 estaments de la comunitat universitària que en democràcia interna, en vot ponderat però amb certa conjunció anti-PP, anteriorment decidien molts aspectes claus de la Universitat. Ara, però, ho decideix l'exterior: el Consell Social. Una representació molt desdibuixada de la societat catalana: els amics...

Gràcies companys d'EPA per dir-me a la cara el que pensàveu, per criticar la meva reflexió personal, per defensar el què representa EPA. Així funciona una organització. Us demano perdó si sembla que com a fundador, hagi fet aquesta reflexió emparant-me amb el vostre paraigües ; però ja he deixat prou clar en el meu missatge que és personal. Potser hauria d'haver comentat la tàctica, l'apropament, a vosaltres, abans d'haver publica't. Cert. Seria el més llest i hagués estat menys problemàtic. Veig que les crítiques les feu perquè sabeu què representa EPA i així ho defenseu. El futur doncs, està assegurat pel que fa al curs vinen t. Això m'alleugera els meus temors del llarg termini, i m'alegra el dia: us ho agraeixo. I tranquils -ja us ho he dit a la cara, també- jo també crec en el què penseu vosaltres: EPA continuarà sent el projecte que integri els estudiants progressistes de la facultat , i en cap cas, debilitarem per res el nostre sentit d'existir...

(Del reglament de la facultat de Filosofia i Lletres) Article 32. Naturalesa i funcionament 1. L’Assemblea d’Estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres és l’òrgan de representació, deliberació i decisió en les matèries pròpies del seu àmbit. L’Assemblea s’ha de regir d’acord amb l’article 149.i dels Estatuts de la UAB, que garanteix el dret dels estudiants a associar-se lliurement. 2. L’Assemblea d’Estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres es regeix pel seu propi reglament, la ratificació del qual és competència de la Junta Permanent. Aquest reglament ha de garantir la representació de tots els estudiants de la Facultat. 3. El degà facilitarà una franja horària variable perquè es duguin a terme les assemblees ordinàries dels estudiants en la qual se suspendrà la docència. Aquesta suspensió serà, com a màxim, dues vegades cada semestre, a més d’una vegada la primera quinzena d’octubre. Amb el nou reglament del Consell d'Estudiants, serà possible confondre Consell d...

La participació de les dones als òrgans de govern Gerard Sentís (JEV-UAB, Junts, Rebotiga Informativa) reflexiona sobre les desigualtats de gènere a les universitats públiques catalanes, en especial atenció a la nostra. I ho fa a partir de l'Observatori de l'Igualtat de la UAB. Tot i que ja en tenia constància, he constatat que és interessant fer-ne més i millor difusió. Des dels juntaris de l'EPA, a la nostra facultat estem promovent la creació juntament amb la delegada d'Igualtat a la facultat, en crear una comissió contra tot tipus de discriminacions . També en el cas dels discapacitats, ja que EPA i ADUAB mantenen una relació associativa d'amistat. Espero doncs, que per fi serveixi d'alguna cosa.

El nostre pressupost de facultat s'ha reduït un 15% (diria que ja ho havia explicat). Això ha fet que en la reunió de degans al Rectorat "s'enbalentonessin" i es consensués que es reduís entre un 15% i un 20% del pressupost de l'UAB d'aquest curs. A la nostra facultat serà dia lectiu el dia de la FMUAB cancelada, ja es va informar a tots els estudiants. Tot i això, sembla ser que forces grups de PDI, de PAS i d'estudiants tenen ganes de que canviï la política de la Rectora (recordem que el seu entorn més proper està dividit); alguns ho voldrien aprofitar per la FMUAB i altres -majoria pel que tinc entès- com a "toc d'atenció". A la nostra facultat com era de preveure (no sé si ho vaig explicar ja) a la Junta de facultat de finals de juny, EPA va presentar els resultats del referèndum per una moratòria d'un any pels graus i no ens van fer cas. D'acord amb el nou Estatut de l'Estudiant -parlat des del ministeri amb la CREUP, SE i ...

------> OCUPACIONS: Una reflexió sobre el cost per Joan Gil Oliveras Les estratègies a qualsevol preu no serveixen de gaire i menys sense assolir cap objectiu rellevant; i dividint i creant tensió entre l'alumnat que són els nostres propis companys, també, de lluita. De cara al curs vinent i sense voler molestar a ningú en concret; caldria tenir en compte totes les variables alhora de fer noves mobilitzacions. No és una crítica al passat. Millor que quedar-se a casa, és manifestar el teu rebuig a aquestes reformes educatives neoliberals. Simplement, com que el que cal és sumar i això resta; he trobat interessant -estiguin del tot bé o no les dades- exposar-les aquí. Que ningú s'ho prengui de forma personal. Només aporto informació útil per a la reflexió, no per als reaccionaris o per la conformació amb l'estatus quo; sinó no seria informació útil. Segons les estimacions de la UAB, el cost per despeses de reparació i neteja dels béns malmesos en ocasió de les pro...

El bloc "Think that" http://joangilsobrebolonya.blogspot.com se centrarà en l'anàlisi de la actualitat de la política educativa, sobretot, del Pla de Bolonya. Faré un resum de la setmana sobre allò que passi al món educatiu i a la UAB. Això és degut al intent d'unificar la meva activitat a la xarxa d'internet i dividir en dos blocs especials tota la informació, opinions i anàlisis sobre el Pla de Bolonya, el moviment estudiantil, la facultat, la Junta de facultat, la Assemblea d'estudiants, etc. A Què passa a la facultat de Polítiques i Sociologia? "El meu bloc com a juntari i activista del moviment estudiantil català" informaré sobre la feina duta a terme com a juntari -representant d'estudiants-, seguint amb la transparència i les converses que mantinc a la facultat per donar a conèixer la activitat institucional de la Assemblea i aquest cop més centrat en la meva feina especial. A més, escriure sobre tot allò que passi a la facultat. És el ...

Aquesta setmana he rebut un premi de LV.es. I tot i que vaig contestar una entrevista de LV.es massa a la lleugera i de forma poc suau, l'equip de LV.es m'han deixat fer uns petits retocs ja que vaig escriure'l massa ràpid. Sobre els expedientats algun dels estudiants m'han explicat que els hi han dit alguns estudiants que ja ho volen desvincular de la lluita contra el Pla de Bolonya. Mentrestant en aquest bloc exposava els últims actes -plens d'incoherència- contra els expedients . I creient que el millor que cal ara és demanar perdó, i un procés dialogat perquè cap altra universitat els veti la entrada (per buits en la normativa de permanència i entrada) així com els menors greuges pels expedientats/des. M'he adonat d' una notícia que dona ales a la exagerada afirmació de que la universitat es convertirà en una F.P. Per altra banda, m'he assabentat de notícies positives sobre universitats: La biotecnologia catalana anirà a Índia Medicina a...

http://www.3cat24.cat/pnoticies/1024ItemImprimir.jsp?item=noticia&idint=332906

Encadenats "contra el tripartit" Ahir es van encadenar estudiants a "títol autònom" a les tres seus dels partits del govern català ( article de l'ABC penjat al meu bloc), com si no sabessin prou bé que cap dels tres partits polítics tenen res a veure amb una instrucció d'expedients i posterior resolució que fa la pròpia universitat en pro de la autonomia universitària. I per tant, si no fos per una causa justificada i prou meritòria per la intervenció del govern català, el Govern no hi ha de fer res. Ans al contrari, ha de respectar la decisió deixant ben clar qui és competent i qui no en les qüestions internes de la UAB. Reflexió personal sobre la tensió creada entre ambdues parts Molts hem donat suport -Plataforma pel diàleg de PAS i PDI, CGT, En Lluita, AEP, SEPC, Assembles, USTEC-SES, Estudiants contra Bolonya de la UCM i la UAM, etc.- a que tot acabés en un procés dialogant entre ambdues parts. Entenen que tampoc la UAB ha respòs contra les irregularit...

Benvolgudes/Benvolguts, Us comunico que avui dia 8 de gener de 2009, ha estat proclamat candidat provisional a les eleccions a Degà o Degana de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, el Dr. Salvador Cardús i Ros. Cordialment, Jordi Argelaguet i Argemí President de la Junta Electoral de la Facultat

Preus + cars Els graus són més cars que les llicenciatures Posem per exemple la carrera de Matemàtiques. El preu per crèdit de la llicenciatura és de 15 euros i el nombre total de crèdits és de 300, per tant, la carrera surt per un total de 4.500 euros (300x15). El preu del crèdit del grau és de 18,75 euros i el nombre de crèdits és de 240. El preu total és també, de 4.500 euros (240x18,75). ------------------------------------------- I jo em pregunto perquè ha agafat el cas de Matemàtiques: Menys crèdits, més devaluació? Jo diria que fins i tot incomplet, però es demostra que el Consell Social (empreses) és qui mana. Nou link sobre el Pla pilot de Sociologia. ...

El degà de la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona va expressar el 30 de desembre en una carta enviada al president del Govern català i al president del Govern central que "Si les dues administracions persisteixen en la manca de resposta real i creuen que amb els condicionaments actuals són els únics amb què hem de comptar sense reconèixer que els recursos econòmics són necessaris, és millor no enganyar-nos ni enganyar ningú. És incomprensible que vulguin perseguir aquesta qualitat a cost zero o reconèixer que no serà de qualitat ". També expressa el seu descontentament amb "els aspectes que creiem poc treballats, en primer lloc s'hauria de produir un debat horitzontal i considerar quines són les necessitats de la comunitat universitària i educativa del país, exercir un lideratge responsable des de les diferents administracions i reconsiderar el tema de la professionalització que es vol perseguir amb l'adaptació a l'espai europ...

Coses que els membres de la Assemblea com a Assemblea, militants dels diversos sindicats i de forma personal varem fer el 2008 durant la etapa Gener-Setembre: - Debats sobre Bolonya (allò que se li fa dir: "Assemblea oberta", quan totes ho són) i la evolució dels nous plans d'estudi - Assembles cada dimecres intentant engruixir els membres d'aquesta ja que estàvem patint una reducció temporal de membres (això realment costa molt i és molt sacrificat perquè la gent "mai" té temps) - Xerrada sobre els expedientats a la Sala de Graus per part de la Assemblea - Presència en els debats sobre graus fets a la Sala d'actes i organitzats per Ordenació Acadèmica - Eleccions a Junta de Facultat: campanya electoral (almenys jo me la vaig intentar curar) - Treball a les 3 comissions de la Junta de Facultat: Graus (Sociologia i Polítiques) i Economia (finançament de la facultat) - durant l'estiu - - Protestes davant els Consells de Govern. Com a Assemblees (CAF-UA...

Així, es pot dir que el naixement d’aquest moviment a Catalunya fou al 1956 quan el règim franquista va organitzar una manifestació en contra de l’ocupació soviètica de Hongria amb el crit de “Hungria libertad”. El problema sorgí quan, a l’alçada de Pl. Catalunya, aquests estudiants ja només cridaven “llibertat” i clar, això en un context de dictadura... De totes maneres, la universitat dels anys 50 encara era molt elitista, només estudiant els quatre fills de famílies “bones”, que anaven a classe amb americana i corbata. Així i tot, varen començar a sorgir focus de resistència al règim ja que, per una banda, alguns d’aquests eren fills de republicans moderats que, tot i no haver-los inculcat els seus valors, havien viscuts aliens al règim refugiats en col·legis laics com el Liceu Francès. Per altra banda, el discurs revolucionari del SEU no quadrava amb el fet de que haguessin de portar pistola (fent de polis a la uni), per la qual cosa molts d’aquests falangistes varen tornar revol...

La chispa griega o un nuevo Mayo del 68 "Los jóvenes tienen peores perspectivas que sus padres", asegura un sociólogo "Hay ecos del 68; quizá sea una revuelta cultural", dice un antropólogo "Los estudiantes del sur de Europa sienten su futuro bloqueado" "La sociedad griega tolera demasiado la violencia", advierte un profesor heleno La juventud helena se alza contra el Gobierno y sus ecos recorren Europa - Los expertos advierten de que no debe subestimarse el alcance de la revuelta. Cuatro días después, justo en la misma jornada en la que Grecia quedaba paralizada por una huelga general, pequeñas réplicas del terremoto social heleno se extendieron hasta Italia, Alemania, Francia, Dinamarca y España (donde arrecia otra protesta estudiantil: la que se opone a la Declaración de Bolonia). Sociólogos y antropólogos coinciden en un consejo: no se debe menospreciar el alcance de la revuelta. "Brutalidad policial y corrupción pol...

El rerefons de les protestes Les protestes dels universitaris, els aldarulls de les últimes setmanes a Grècia... tenen un perfil similar, tot i que com a casos concrets siguin diferents. La pregunta és si hi ha alguna mena de connexió, si són exemples d'un malestar més generalitzat de la generació que ara ronda la vintena. Ho hem preguntat a un catedràtic de Ciència Política i a un psicòleg especialista en joves. El catedràtic, és el nostre professor i juntari, Joan Subirats.

Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia JORNADES DE REFLEXIÓ SOBRE LA DOCÈNCIA 2009 Divendres 13 de febrer de 2009 Diu que seré ponent a la taula rodona sobre Pràctiques Externes de la Jornada de Reflexió sobre la Docència del febrer. Vaig ser l'únic estudiant juntari que es va dignar a baixar a l'Institut d'Estudis Catalans on hi havia un empresari opinant sobre els plans d'estudi i dir-li quatre coses ben clares. Vaig usar un document de CCOO sobre les pràctiques externes, però la veritat és que sobre això estic bastant fluix. M'ho hauré de preparar millor.

Entrevista oberta al Degà de la facultat Ara gràcies al Procés de Bolonya és públic. Després de la llicenciatura hi havia un curs de doctorat (màster en ciència política) i la tesi. L’onada de màsters va venir fa dos anys. La taxa de graduació ha pujat la d’abandonament també potser perquè la gent estudia i treballa. També pot ser per la nota de tal, molt baixa ara i que fa que entri molta gent poc convençuda o no gaire intel·ligent i implicada en els estudis. Això passa des del 199 fins el 2004. Les aules s'han anat adaptant a les necessitats de la avaluació continuada substituint bancs per cadires lliures per incentivar la participació. Els problemes que li troba a la docència a la facultat són: La falta de coordinació del professorat que fa que molts treballs es concentrin en una mateixa setmana i això és estressant. El sorgiment de pràctiques inútils a assignatures teòriques. Pràctiques en comptes de teoria (cal menys teoria i més hores de pràctica). La r...

Entrevista oberta al Degà de la facultat El degà ens [grup de treball de SHPI i promotors del PIF] va explicar la estructura dels estudis i la seva evolució històrica: El 1988 la carrera s’iniciava després del Primer Cicle d’una altra carrera d’una altra facultat (3 anys) que calia aprovar-lo tot per fer un curs pont que consistia en complementar al formació (el que ara és primer de llicenciatura del pla pilot). Després es van fer dos anys de CCPP i Sociologia (separats). El curs pont era molt difícil, no com ara. Amb la reforma del Ministeri d’universitats (MEC) per passar de 5 a 4 anys les llicenciatures, la reforma del pla d’estudis del 1992-1993 va anar en el sentit de crear una llicenciatura de 1r i 2n cicle. Una carrera pròpia de 4 anys amb un primer curs comú entre els dues titulacions (sociologia i polítiques) i 3 itineraris per cada carrera. El Josep Maria Vallès com a Rector [antic degà] passa de fer assig...