Joan Subirats analitza les mobilitzacions i l'estudiant que es manifesta

El rerefons de les protestes

Les protestes dels universitaris, els aldarulls de les últimes setmanes a Grècia... tenen un perfil similar, tot i que com a casos concrets siguin diferents. La pregunta és si hi ha alguna mena de connexió, si són exemples d'un malestar més generalitzat de la generació que ara ronda la vintena. Ho hem preguntat a un catedràtic de Ciència Política i a un psicòleg especialista en joves.

El catedràtic, és el nostre professor i juntari, Joan Subirats.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El meu tercer article a L'ACTUAL: "Paciència".

Imatge
Paciència. Després del 10-J, després de la Diada. Escrit per:  Joan Gil       De les consultes al 10-J Paciència, que és la mare de la ciència. Després del 10 de juliol, "no hi haurà marxa enrere". "Res, tornarà a ser igual" . Són frases que es poden sentir en els debats de tertúlia que fan els conciutadans (de la Catalunya Central! no de l'AMB!). I és que va ser la primera gran manifestació per la independència. Amb tots els respectes pels no independentistes que hi van assistir. I és que una experiència d'acció col·lectiva, passió, voluntariat, democràcia participativa; d'aquestes característiques marca a tots els que hi hem estat involucrats. Vaig tenir la oportunitat de ser membre de la coordinadora comarcal Bages Decideix.
Més informació

Torno a reobrir el bloc

Imatge
Jo crec que he d'unificar els blocs que tinc en una mateixa pàgina web senzilla. I també reobrir aquest perquè el que parlar de la facultat parla de quasi tot i això no pot ser. L'Elliot fliparà quan s'adoni que he tornat a reobrir aquest xD. Això si, modernitzaré els blocs i els canviaré un xic la temàtica. Escriure molt poc aquí.
Més informació

Decidit: no aniré a la manifestació de dijous

Personalment crec que la falta d'informació, la presa de la decisió orquestrada de forma opaca i el poc consens entre les organitzacions d'estudiants (moviment estudiantil fragmentat) fan que pensi que aquesta manifestació (i vaga) no surt de la voluntat de la majoria dels estudiants; sinó d'uns pocs . Entre aquests pocs hi ha alguns estudiants compromesos que per inèrcia volen organitzar una vaga de forma precària, sense garanties, i sense convocatòria formal a dia d'avui. i hi ha d'altres, que prepotents, continuen imposant la seva agenda política. Doncs, no. Una vaga és una qüestió per debatre-ho entre tots: no un crapixet. Jo estava mig informat de rumors sobre la vaga, però jo sóc jo, i la majoria d'estudiants no són com jo: per ells la informació els ha de venir, no la han de buscar. El mateix passa quan jo he d'anar a una manifestació d'un moviment social al qual no pertanyo: la informació m'ha de venir donada, no he d'estar atent. Perquè ...
Més informació