El bloc d'en Joan Gil.

Entrevista oberta al Degà de la facultat Ara gràcies al Procés de Bolonya és públic. Després de la llicenciatura hi havia un curs de doctorat (màster en ciència política) i la tesi. L’onada de màsters va venir fa dos anys. La taxa de graduació ha pujat la d’abandonament també potser perquè la gent estudia i treballa. També pot ser per la nota de tal, molt baixa ara i que fa que entri molta gent poc convençuda o no gaire intel·ligent i implicada en els estudis. Això passa des del 199 fins el 2004. Les aules s'han anat adaptant a les necessitats de la avaluació continuada substituint bancs per cadires lliures per incentivar la participació. Els problemes que li troba a la docència a la facultat són: La falta de coordinació del professorat que fa que molts treballs es concentrin en una mateixa setmana i això és estressant. El sorgiment de pràctiques inútils a assignatures teòriques. Pràctiques en comptes de teoria (cal menys teoria i més hores de pràctica). La r...

Entrevista oberta al Degà de la facultat El degà ens [grup de treball de SHPI i promotors del PIF] va explicar la estructura dels estudis i la seva evolució històrica: El 1988 la carrera s’iniciava després del Primer Cicle d’una altra carrera d’una altra facultat (3 anys) que calia aprovar-lo tot per fer un curs pont que consistia en complementar al formació (el que ara és primer de llicenciatura del pla pilot). Després es van fer dos anys de CCPP i Sociologia (separats). El curs pont era molt difícil, no com ara. Amb la reforma del Ministeri d’universitats (MEC) per passar de 5 a 4 anys les llicenciatures, la reforma del pla d’estudis del 1992-1993 va anar en el sentit de crear una llicenciatura de 1r i 2n cicle. Una carrera pròpia de 4 anys amb un primer curs comú entre els dues titulacions (sociologia i polítiques) i 3 itineraris per cada carrera. El Josep Maria Vallès com a Rector [antic degà] passa de fer assig...