El bloc d'en Joan Gil.

Continua el debat sobre l' AJEC. Aquest és el meu últim comentari on copio comentaris d'un assembleari de Psicologia de la UAB: Anònim, tens molta raó en moltes coses. I per això, vull altre cop contestar-te. "A mi sincerament hem deixa força xocat que una assemblea es presenti a unes eleccions. Això no te ni cap ni peus. Una assemblea no ha de ser una organització política , sinó un espai de decisió i debat de la comunitat." Molt d'acord amb tu, però hi ha que volen que tingui altres funcions. "Per altre banda també hem sembla increïble que una organització com la vostra que comenteu que es assembleària no vulgui participar de la vostra assemblea i debatir amb els vostres companys i organitzar la vida de la vostra facultat des del consens." 1 any i mig intentant canviar-la em sembla suficient. No ens van acceptar cap reglament intern bàsic de qualsevol manual de moviments socials i democràcia radical. "Preferir crear una organització que copi càrre...

Que cadascú faci el que vulgui. Així de senzill. I que entre tots col·laborem, quan sigui necessari i hi estiguem d'acord, amb formules clares d'acord comú i amb respecte mutu. Sense sectarisme, joc brut o "superioritat moral". Tres nivells en el Moviment: creació d'estat d'opinió, sindicalisme i microsindicalisme En algunes ocasions, el dirigisme (com a guia amb discurs) sindical conjuntament amb una fragmentació partidista del mapa estudiantil per joventuts polítiques és lògic en el Moviment estudiantil. Un sindicat d'estudiants s'ha de nodrir de joventuts organitzades, i aquestes te les proporcionen les joventuts dels partits. Tot i això, i tot i que hi ha sindicats estudiantils que eviten aquesta simplificació; hi ha sindicat per joventut política. Potser també ho du la simpatia ideològica i el coneixement mutu. I tampoc és negatiu que el moviment estudiantil tingui estructures estables d'organització en un moviment tant basat en alt i baixos h...

D'entrada enllaçar a: Medalles Narcís Monturiol Avui, un familiar m'ha preguntat: " I què, que diuen els estudiants? Què ha passat al final amb Bolonya?" La meva resposta ha estat clara: "Malament. Ens l'estan aplicant [sense haver fet cap canvi]." I ell em contesta: "Ja és estrany. Ja és curiós, perquè ara és quan a Europa sembla que s'estiguin estenent les revoltes". Jo li contesto: "Si. Això és el més greu, però el moviment estudiantil té alt i baixos, i aquest és un moment molt calmat. A part, de les "joventuts de les CUP" [és una forma de generalitzar però que fa més fàcil la conversa] que sempre emboliquen la troca una mica (...) La diferència és que aquí criticàvem [sobretot] allò que podia venir, les pors que teníem. I ara Europa ja s'ha aplicat i critiquen amb més raó, perquè estan patint ja les conseqüències . És diferent. Aquí quan l'AEP parlava de Bolonya, la majoria d'estudiants passaven del tema (.....

Els últims anti-Bolonya que no s'adonen del nou context Fa 3 anys, més de 5000. Ahir, 500. Algú em pot explicar perquè s'ha destrossat el moviment estudiantil? Aquest comentari d'un company a Kaos en la Red ho evidencia. Un fracàs de convocatòria. Uns 500 estudiants segons la Guàrdia Urbana s'han manifestat avui. Per altres, poc més d'un miler . S'ha fet tot molt tard, i a excepció d'alguns casos com a UB Raval , i parlant amb coneixement de causa (ho sigui, de la meva facultat), la informació ha estat inexistent. Cartells si. I ahir, algun escrit penjat per Kaos en la Red o l' ETC. Com tants d'altres, però sense argumentari al darrere, sense discurs, sense que ningú es presti a defensar la vaga i la manifestació. Una pena, de debò. No calia fer cap convocatòria així. No té ni estratègia, ni objectius , i els pamflets tenen algunes grans veritats (la crítica al PRIM) però també grans estupideses (eliminar càrrecs com els de Degà, Rectora, ...)....

Extret de: "Reflexions d'un arqueòleg glamurós" NO a l'assemblearisme Segons les ideologies més hippies i ultraidealistes de l’esquerra (anarquisme i socialisme utòpic), si les persones fossin educades en el respecte mutu i l’amor, l’assemblea seria una forma perfecta de prendre decisions polítiques a nivell mundial i podríem eliminar qualsevol democràcia parlamentaria canviant-la per aplecs kumbayà al voltant d’una llar de foc. Doncs bé, jo des de que tenia 15 anys tota la meva vida la he passat amb l’agenda atapeïda de reunions: que si l’Esplai, que si la Colla de Diables, que si Clubs de Rol, associacions gais, cases okupes, estudiants de la UAB, Grups d’investigació en Arqueologia… I analitzant tota la meva experiència empírica acumulada en interminables reunions he arribat a una conclusió determinant: l’assemblearisme, tot i ser desgraciadament necessari, és la forma més absurda e inútil de govern polític pels següents motius: 1.- Es la dictadura dels cari...