El bloc d'en Joan Gil.

Aquest vídeo el vaig enregistrar fa uns mesos. Em quedo amb les frases: "és ridícul que hi hagi 3 associacions [de representació estudiantil] en una facultat" i "no tinc temps per associar-me".

Content per la medalla a una professora (Teresa Freixes) que vaig tenir , i arribat de l'Aragó on la CHA està fent molt bona feina pel català, l'aragonès i pels avenços socials ; escric el meu últim post de l'any 2009 desitjant-vos un molt bon any nou! Al final, el que som o deixem de ser respecte als altres, és allò que donem a conèixer o allò que opinen "els grans xerraires" ( opinòlegs ). En una facultat, la comunicació sobre el món estudiantil és més minsa del que ens podem imaginar. Jo em pensava que els estudiants arran de la pluralitat d'organitzacions d'estudiants (Assemblea, PEF, EPA), estaria més informada i participaria més en la que més si sentís identificada. Peró la participació ha minvat molt a la Facultat. Això és així, l'augment de la pluralitat no ha dut molta més participació estudiantil. Electoralment, però si que s'ha notat molt, però participació continuada no. I això ha passat en les tres organitzacions per igual, però...

Que cadascú faci el que vulgui. Així de senzill. I que entre tots col·laborem, quan sigui necessari i hi estiguem d'acord, amb formules clares d'acord comú i amb respecte mutu. Sense sectarisme, joc brut o "superioritat moral". Tres nivells en el Moviment: creació d'estat d'opinió, sindicalisme i microsindicalisme En algunes ocasions, el dirigisme (com a guia amb discurs) sindical conjuntament amb una fragmentació partidista del mapa estudiantil per joventuts polítiques és lògic en el Moviment estudiantil. Un sindicat d'estudiants s'ha de nodrir de joventuts organitzades, i aquestes te les proporcionen les joventuts dels partits. Tot i això, i tot i que hi ha sindicats estudiantils que eviten aquesta simplificació; hi ha sindicat per joventut política. Potser també ho du la simpatia ideològica i el coneixement mutu. I tampoc és negatiu que el moviment estudiantil tingui estructures estables d'organització en un moviment tant basat en alt i baixos h...

Un semestre post-lluita contra Bolonya, post-aturar el procés, "post-bolonya": Alguns interessants vídeos i notícies d'aquest primer semestre. (Protestes a Medicina i Arquitectura per la nova estructuració de carreres de Bolonya) Els antibolonya intenten accedir a la Plaça Sant Jaume durant una manifestació (Mobilització de 500 o 1.000 estudiants organitzada per SEPC, CAF i FEL on hi havia En Lluita i AEP) Alumnes de psicopedagogia de la UdL es manifesten contra l'obligació de cursar un Màster per treballar a secundària (Mobilització a Lleida contra l'estructuració nova de títols elitista econòmicament parlant) (Errors en la nova selectivitat de Bolonya) Watch 11144201_converted.avi in Activism & Non-Profit (Recordant velles protestes anti-Bolonya a Lletres) Continua la precarietat financera universitària Mentrestant, Enric Canela ens informa de la fallida de les Universitats catalanes i la seva precària situació financera ... també ens ensenya com la Unive...

Quins temps aquells quan el Claustre tenia poder! Quins temps aquells quan el pas de la dictadura i la direcció de les universitats des del Règim dona pas a la democràcia interna universitària! Quins temps aquells quan el Claustre de la UAB podria declarar persona non grata a Aznar! Quins temps aquells quan la UAB es declarava insubmís a la LOU per la decisió del Claustre! Llavors va arribar el Govern de Zapatero i la LOMLOU. Era una reforma de la LOU que feia que el Claustre no desaparegués, però que no tingués competències importants, lo qual, comportava el mateix. El Claustre era l'òrgan representatiu democràtic i decisori per excel·lència. Hi formaven i hi formen part els 3 estaments de la comunitat universitària que en democràcia interna, en vot ponderat però amb certa conjunció anti-PP, anteriorment decidien molts aspectes claus de la Universitat. Ara, però, ho decideix l'exterior: el Consell Social. Una representació molt desdibuixada de la societat catalana: els amics...

Tal i com explica el butlletí de la facultat: COMISSIÓ D’ECONOMIA I FINANCES I REGLAMENT DEL CONSELL D’ESTUDIANTS El dimecres 25 de novembre, es van reunir dues Comissions de la Junta de Facultat. El Programa d’Assessors d’Estudiants de la facultat (PAE), la revista REPOSOC 2.0 , la Plataforma d’Estudiants de la facultat ( PEF ), un representant d’ UNANIMUN , i Estudiants per a una Política Activa ( EPA ) juntament amb Xavier Rambla en nom de l’Equip de deganat, van ser presents en la segona reunió per a l’elaboració del reglament del Consell d’Estudiants. En la Comissió d’Economia prèvia a la liquidació i aprovació dels pressupostos del 2008 i del 2009 i per definir les línies estratègiques del 2010, van participar la vicedegana d’Economia i Serveis, Ana Mar Fernández, el professor Joan Miquel Verd, l’administradora de Ciències Socials, la representant de Gestió Acadèmica, la representant de la Biblioteca i l’Oriol Ibàñez com a representant d’estudiants per EPA...

Personalment crec que la falta d'informació, la presa de la decisió orquestrada de forma opaca i el poc consens entre les organitzacions d'estudiants (moviment estudiantil fragmentat) fan que pensi que aquesta manifestació (i vaga) no surt de la voluntat de la majoria dels estudiants; sinó d'uns pocs . Entre aquests pocs hi ha alguns estudiants compromesos que per inèrcia volen organitzar una vaga de forma precària, sense garanties, i sense convocatòria formal a dia d'avui. i hi ha d'altres, que prepotents, continuen imposant la seva agenda política. Doncs, no. Una vaga és una qüestió per debatre-ho entre tots: no un crapixet. Jo estava mig informat de rumors sobre la vaga, però jo sóc jo, i la majoria d'estudiants no són com jo: per ells la informació els ha de venir, no la han de buscar. El mateix passa quan jo he d'anar a una manifestació d'un moviment social al qual no pertanyo: la informació m'ha de venir donada, no he d'estar atent. Perquè ...

Extret de: "Reflexions d'un arqueòleg glamurós" NO a l'assemblearisme Segons les ideologies més hippies i ultraidealistes de l’esquerra (anarquisme i socialisme utòpic), si les persones fossin educades en el respecte mutu i l’amor, l’assemblea seria una forma perfecta de prendre decisions polítiques a nivell mundial i podríem eliminar qualsevol democràcia parlamentaria canviant-la per aplecs kumbayà al voltant d’una llar de foc. Doncs bé, jo des de que tenia 15 anys tota la meva vida la he passat amb l’agenda atapeïda de reunions: que si l’Esplai, que si la Colla de Diables, que si Clubs de Rol, associacions gais, cases okupes, estudiants de la UAB, Grups d’investigació en Arqueologia… I analitzant tota la meva experiència empírica acumulada en interminables reunions he arribat a una conclusió determinant: l’assemblearisme, tot i ser desgraciadament necessari, és la forma més absurda e inútil de govern polític pels següents motius: 1.- Es la dictadura dels cari...

Tot i que no seria tan efusiu en la valoració general de cap de les dues festes majors autogestionades pels estudiants, però igualment crític amb la postura del Rectorat. Destaco un paràgrag que si m'ha agradat molt , del Comunicat sobre la FMUAB 2009 de la Federació de l'AEP a la UAB en el qual diu: Finalment, des de l’AEP valorem el resultat final com a clarament existós, si bé pensem que una organització de la festa que hagués aconseguit integrar al major nombre possible d’estudiants i col·lectius hagués resultat òptima . Ens desagrada comprovar com, a l’hora d’organitzar una festa per l’estudiantat, les fractures existents entre alguns col·lectius han portat a pràctiques que desaprovem. No obstant, les dificultats amb què ens hem trobat a l’hora d’organitzar la festa major d’aquest any i l’experiència que n’hem tret ens encoratgen per tal que l’any vinent, amb el beneplàcit o no del rectorat, la festa major de la UAB sigui, des de l’organització fins a l’esdeveniment, del...

Gràcies companys d'EPA per dir-me a la cara el que pensàveu, per criticar la meva reflexió personal, per defensar el què representa EPA. Així funciona una organització. Us demano perdó si sembla que com a fundador, hagi fet aquesta reflexió emparant-me amb el vostre paraigües ; però ja he deixat prou clar en el meu missatge que és personal. Potser hauria d'haver comentat la tàctica, l'apropament, a vosaltres, abans d'haver publica't. Cert. Seria el més llest i hagués estat menys problemàtic. Veig que les crítiques les feu perquè sabeu què representa EPA i així ho defenseu. El futur doncs, està assegurat pel que fa al curs vinen t. Això m'alleugera els meus temors del llarg termini, i m'alegra el dia: us ho agraeixo. I tranquils -ja us ho he dit a la cara, també- jo també crec en el què penseu vosaltres: EPA continuarà sent el projecte que integri els estudiants progressistes de la facultat , i en cap cas, debilitarem per res el nostre sentit d'existir...

No vull més fracassos. I menys, quan un projecte (EPA) representa perfectament el què jo vull. Per això vull acabar amb el debat sobre el futur de la PEF. Ells decidiran. Com sempre el meu ímpetu activista acaba per no ser fi (sensible) alhora d'actuar; però és el que té voler anar al gra i haver estat en tants espais del moviment estudiantil. Et genera una visió força àmplia del moviment, i no et redueix a una sola visió, tancada i distorsionada, que genera frustració i impotència al no entendre, al no comprendre, globalment la situació. I menys; el context. Per això, faig reflexions obertes, per no caure en errors del passat. Per això, m'he pres tant seriosament des de final de l'anterior curs i amb el principi de curs d'aquest, el futur de la facultat, d'EPA. He comprès que cada facultat té les seves dinàmiques i que hi ha d'haver grups d'estudiants motivats i transformadors a totes les facultats per avançar en un projecte comú. Per això, fa temps que l...

El fil de debat ha suscitat més comentaris al facebook i també al bar i als passadissos de la facultat (al cap i a la fi, alguns som companys de classe, companys a EPA, amics, ...). Al facebook, Guillem Casòliva (líder Junts a Comunicació) apostava per això, i amb molta raó: Guillem Casoliva Cabana Pel meu petit bagatge en el moviment estudiantil, us aconsellaria que miréssiu cap a la unió. El pitjor enemic no el teniu, ni PEF ni EPA, en una resorgiment de l'Assemblea. E l problema real, més greu, és la desmobilització dels estudiants. Treballeu junts, i ho aconseguireu! La tasca és honrada i del tot altruista! Tot el meu suport! Alhora continuava el debat entre membres de PEF i jo mateix: David Casanella Heredia Se suposa que estic "enretirat", com diu algú que tots coneixeu, però, Joan, m'incites a dir-te de tot! Només ho faré en part. Primer, estic d'acord amb el Guillem, o sigui, continues entestat en l'esquerranisme, obviant l'interès general. "...

Al facebook s'ha creat un debat sobre la meva reflexió sobre la situació a la facultat . De moment sembla que només el Joan Alginet (PEF) em dona suport. El Guillem Carbó (PEF) i la Núria Garriga (PEF, ERASMUS) no aposten per això. Guillem Carbó (PEF) m'ha comentat: Joan, saps el que hem parlat i, a mi no em fa mal dir el que diré, i que consti que no ho dic com a membre de la PEF, sinó com a estudiant de la facultat o com a individu. Definició d'EPA: quatre membres d'esquerra verda o gent que es fa dir progressista o d'esquerres que volen fer política a la universitat només acceptant a gent que diu ser d'esquerres i progre, tot fent el que es critica de l'assemblea, i voler al costat a gent que pensi d'una sola manera o estigui dins un ideari comú. Això d'acceptar a persones progres o d'esquerres o voler ser una plataforma representativa de l'estudiantat només volent a progres o gent d'esquerres... això què és? ... Mostra'n més... S...

Publicat al facebook i enviat al mail pefuab@gmail.com i epauab@gmail.com Avui mateix he publicat "Coses sobre la facultat: Comissió d'Economia i PEF" sobre l'opinió d'un membre de la PEF sobre la situació d'aquesta a la facultat. Voldria doncs, analitzar les tres organitzacions d'estudiants de la facultat. No voldria ferir la sensibilitat de ningú però parlant amb companys de classe, amics i amigues i coneguts de la facultat; la situació podria situar-se en aquest context: Abans d'analitzar les organitzacions exposaré alguns dels criteris que usaré. Primer el de la visualització davant la majoria dels estudiants del col·lectiu (bàsic: el coneixement), després el de l'activitat (i per tant també, la seva durada i optimització), la quantitat de membres (evidentment, em fixaré en els més rellevants: els més actius) i al final utilitzaré diverses formes de mesurar el pes de qualsevol grups de pressió: representació en òrgans institucionals i creaci...