Qui sóc?

Manresà orgullós

Nascut a Manresa el 10 de novembre del '88, en el sí d'una acollidora família amb arrels catalanes, aragoneses i murcianes. Em van ensenyar els valors del cristianisme sincer, del cristianisme de base, del que podríem anomenar el "cristianisme diari".

Valors familiars

La tradició familiar, cristiana, catalana i obrerista; ha sembrat moltes de les idees que constitueixen la meva ideologia catalanista i d'esquerres. M'han inculcat els valors de la solidaritat i el mirar pels demés, i n'he d'estar agraït. A casa, el reciclatge, la defensa del català -venint la majoria de famílies castellanoparlants- i el respecte mutu; han estat valors que s'han exemplificat dia rere dia en l'acció dels meus familiars.

Una mena de definició més o menys personal

Per sobre de diferències estèrils, em considero un ferm defensor de la pluralitat, i la llibertat d'expressió, i tothom que em coneix et podria explicar que el fet de no ser sectari, és una de les maneres per definir-me millor.

Intento ser cristià, tot i que no sempre ho aconsegueixo; i ho sóc, de la branca marxista. Entenc doncs, que la religió, la ciència i la ideologia no tenen perquè ser incompatibles si segueixen un fil conductor que fa que actuem, pensant en consciència i actuant en conseqüència, sempre que puguem. Demanem ajuda pel que necessitis, potser hi podré fer quelcom. I si tens un bon projecte social o empresarial; també!

Influències polítiques, socials i ideològiques

A l'ESO, a l'Escola catòlica concertada Ave Maria, tot i que no gaire visiblement, vaig defensar les tesis religioses i vaig començar a forjar un pensament defensor del respecte mutu, de la protecció de la diversitat de cada personalitat; i vaig anar en contra dels cànons socials i el que marcava la moda. La qual cosa, bé recorden molts dels meus amics que llavors van ser companys de classe. M'agrada dur la contrària, quan això és infinitament necessari. A l'institut, vaig començar a interessar-me molt més per la política i vaig fer-me fan de Zapatero. Representava allò que no representava el PP i l'Aznar. L'esquerra, el socialisme, la llibertat, la pau, l'Espanya plural, federal i plurinacional. Anys més tard, vaig descobrir que el més progressista dels progressistes del PSOE; seria una marioneta del FMI. Llavors però, ja m'havia començat a llegir alguna cosa de Karl Marx, i m'havia adonat de les contradiccions dels partits polítics. Em començava a declarar de l'esquerra radical a la Universitat Autònoma, i continuo, pensant que així és com millor em puc definir en l'eix social. Tot i que hi hagi tants malentesos i interpretacions del que això vulgui arribar a dir. També sóc conscient que segons el context, la formula política s'ha d'actualitzar, ja que la política és l'eina per conduir a la justícia i al benestar social. Per això, em vaig passar del federalisme amb Espanya, al federalisme europeu i el sobiranisme català. La felicitat es construeix en aquest marc, però sobretot, en base a les teves pròpies relacions socials i humanes, en l'àmbit més personal i privat de cadascú.

No re interpretaré la meva biografia, he canviat; però continuo mantenint en l'horitzó, per guiar-me, els mateixos principis, visions, i objectius, tant de projecte personal, com d'utopia social.

Ara bé, ho reconec; vaig triar la opció de fer la llicenciatura de Polítiques, l'últim dia, per intuïció, i per sort.

Activisme social i hobbys

Ballo al cos de dansa de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages, des de fa molts anys; perquè m'agrada fer dansa d'arrel tradicional catalana. També hi balla la meva germana.

A l'ESO vaig ser subdelegat i a l'institut públic Lacetània, delegat. A la Universitat Autònoma, vaig ser molt actiu en el Moviment estudiantil durant el Procés de Bolonya. Vaig ser representant d'estudiants a la Junta de Facultat per l'Assemblea durant un curs. Després em vaig desmarcar de les formes utilitzades. Seguidament, vaig fundar una associació d'estudiants democràtica, d'esquerres, plural i catalanista: Estudiants per a una Política Activa, l'EPA. De la qual en vaig ser portaveu fins a juliol de 2010. I també impulso l'AE (L'Alternativa Estudiantil).

També, escric articles d'opinió a NacióDigital.cat.; tot i que els enllaço al meu bloc constantment.