El bloc d'en Joan Gil.

<< Espanya 'no aprova' en alfabetització digital i mediàtica >> Aquesta és la mala notícia que ens arriba des del web de l' UAB. Com tots sabeu la fractura digital, ja no generacional, sinó entre grups socials, serà una nova important escletxa de desigualtats socials. Compte doncs, amb indicadors com aquests que ens alerten del perill d'aquesta fractura. I això, no s'ha d'aprendre a la Universitat. Com alguns pedagogs del nou Pla de Bolonya voldrien a través de les competències transversals i tota la pesca. Les eines bàsiques de les TIC es poden aprendre de forma complementària a través de les classes habituals a la ESO i al Batxillerat i abans i tot, si cal.

Enric Canela penja dos articles sobre la situació de l'educació a Espanya: L’educació no aixeca cap i Manca de vocacions científiques , en relació amb els últims informes de la OCDE que situen Espanya en una mala situació educativa (com sempre), però amb un èxit assolit (per fi la meitat dels adults han fet estudis postobligatoris -Batxillerat, CFGM, CGFS o carrera universitària-). Alguna de les raons per les quals ha augmentat la demanda d'estudis universitaris aquest any ha estat la crisis, i és que val més "invertir" en estudis (tot i que avui en dia una carrera no t'assegura res) que no treballar amb qualsevol porqueria cobrant per sota del salari mínim, amb contractes mig en negre i amb unes condicions laborals deplorables. Des de que el PSOE els anys '80 va començar a obrir la beda a les ETT's "por el pleno empleo", la precarietat laboral sobretot en la joventut és el pa de cada dia. El treball digne, un salari mínim professional adequat a...

Inspectores de todo el Estado contra Ciudadanía en inglés de Camps Los menús escolares sacan un aprobado raspado Educación multiplica las vías para repescar a los jóvenes sin la ESO Botín pide que se mantenga el gasto universitario "Es preocupante que España tenga un 30% de fracaso escolar" Un instituto de Bilbao exige que el Gobierno vasco autorice la jornada continua Facultades de Filosofía y la profesión de profesor

Enric I. Canela ha dit... Joan, Des de l'any 1983 (LRU) el consell social decideix sobre els temes econòmics dels títols, no sobre els continguts, tot i que sempre, en qualsevol discussió, s'acaba tocant tot. No és una novetat. Ho va decidir el PSOE aleshores. Vaig viure fa anys moltes discussions, en els sentit britànic, de títols amb el consell social. El procediment que exposes, de la UAB, és el clàssic, el que s'ha seguit sempre a la UB, el que determina i determinava la llei orgànica. 5 / gener / 2009 15:41 David ha dit... Hola Joan, Jo vaig ser membre del Consell Social d'una universitat (concretament la Pompeu Fabra) durant un parell d'anys i et puc assegurar que les decisions no es prenen al dictat de les multinacionals ni res per l'estil ;-) La idea del Consell Social és que sigui un òrgan de control de la universitat, per part de qui té interessos sobre ella (els membres de la comunitat universitària, els graduats, sindicats, patronals, corporac...

Campanades a TV3 i nou portal “informatiu” de la UAB Bon resum d'Especial Bolonya del malestar generalitzat a la UAB amb la aplicació del Pla Bolonya per part del Rectorat després de la gerencialització dels serveis del PAS, dels plans pilot i alguns nous graus. Comenta el document de Seguiment de l'EEES a la UAB amb la especial crítica de tota la comunitat educativa al poc consens per dur a terme la reforma. També surten esmentades les accions de la Junta del PAS, dels treballadors de Gestió Acadèmica contra la Gerència. Esmenta també l'última acció dels estudiants, evidentment, tenia que ser la sortida de to (les campanades de tv3). No obstant, s'oblida d'esmentar les lluites per millorar la situació laboral de la Assemblea de la Precarietat i la Assemblea de Tercer Cicle pel nou reglament dels becaris/es de col·laboració que podríem considerar un èxit. O dels "Sid's en lluita!" (serveis informàtics). Molts d'aquests col·lectius del PAS però, llu...

El foment de les Matemàtiques Una molt bona iniciativa. De debò, les matemàtiques són útils i no ens n’adonem de que estem creant nens inútils amb calculadores. Comentari per Joan Gil Oliveras Joan, Llatí, filosofia i matemàtiques les hauria d’estudiar tothom, ciències i lletres. Estructuren la ment, ensenyen a pensar ordenadament, a relacionar, a construir. Comentari per enriccanela

La Universitat de València elevó hace varias semanas a exposición pública las primeras 18 propuestas de grado, pactadas en cada facultad, para que la comunidad universitaria presentara las correcciones que considerase necesarias. El plazo se cerró el lunes con un total de 300 alegaciones. La mitad de ellas fueron promovidas por alumnos. Algunas de ellas provienen de las asambleas de estudiantes que se oponen al proceso de Bolonia y otras, en cambio, afectan a "cuestiones menores" de la nueva ordenación de las carreras, indican fuentes de la universidad. Estudiants a temps complet i amb sou Un estudiant danès de Ciències Polítiques i Filologia Hispànica durant els seus anys d’estudiant, va percebre mensualment del seu govern al voltant de 630 euros, un ajut que li ha permès emancipar-se i pagar-se la carrera. Com a contrapartida, la seva dedicació als estudis universitaris ha estat gairebé total: del seu pas per la facultat recorda un ensenyament molt pràctic, amb un fort pr...

Què li passa a la universitat pública? La puresa d'allò públic, pertanyent a la societat; per part de "falsos" progressistes i persones d'una mal interpretada "cultura de l'esforç"; ens estan destrossant anys de drets universals com la educació superior, i anys de millora constant de la qualitat investigadora i docent on Catalunya ha estat capdavantera. És ben senzill. Els perills que sempre ha tingut la universitat pública ara s'han vist més clars que mai amb la aplicació estatal del Pla de Bolonya. El que ens venien com una declaració d'intencions magnífica (declaració de 1999), i que part del moviment estudiantil va aplaudir; és una autèntica farsa . La lògica privada, en definitiva, s'està incorporant al sistema públic universitari per tal de desprestigiar-lo, reduir-lo i acabar amb ell perquè les universitats privades puguin competir -ara si- amb condicions d'igualtat de mercat. Quin és el màxim problema -actualment ja visible- de la...

Aval de Europa al sistema educativo sólo en catalán Un informe del Consejo de Europa recomienda a las comunidades bilingües la "inmersión total" Según los expertos el País Valenciano, Baleares, Navarra y Euskadi deberían desarrollar un modelo “de inmersión total” en catalán, gallego o euskera en lugar de uno bilingüeb o por líneas que acaba perjudicando a estas lenguas. En Catalunya la inmersión se usa desde los 80 y garantiza un uso mayoritario del catalán al menos en primaria.

Algunas claves para entender el porqué del proceso de Bolonia La mundializacion y la educacion formal. Modelos educativos y sistemas de dominación social Nuestro gran maestro de la sociología de la educación, Carlos Lerena, nos había dejado claramente especificado el sentido de las diferentes reformas universitarias españolas que habían ido acompañando a los sucesivos modelos educativos: el escolástico, el liberal y el tecnocrático o tecnicista 3 . Los tres modelos comparten y asientan una misma estructura del sistema de enseñanza como "institución facultada mediante una delegación de poder, otorgada en última instancia por las clases dominantes, para imponer e inculcar una particular cultura como legítima y auténtica, cuerpo de especialistas que encuentra en dicha institución la fuente y respaldo de su autoridad, funcionarización de ese sistema de agentes, continuidad y homogeniedad de la inculcación y, por último, examen y diploma" (Lerena, 1986:110). Dentro de ...

El movimiento contra Bolonia se extiende y multiplica por todo el estado Desocupacions, tancada i expedients

I com es viu això a la universitat? A la universitat sempre hem estat en "crisi"... sempre se'ns ha exigit que féssim reformes sense augmentar els costos. Abans, perquè la riquesa tenia altres prioritats, i ara, perquè la política només ens vol relacionar amb l'avarícia. Finalment sempre rebem el mateix missatge: no hi ha riquesa per a les necessitats de l'estudi. És per això que a la universitat hi ha una presa de pèl específica quan ara ens vénen a justificar la pràctica de sempre com una nova "crisi". La veritable desgràcia -i no una "crisi"- és no voler enfrontar-se a les causes dels fenòmens que estem vivint a la universitat . I quines serien aquestes causes? En els últims anys s'ha experimentat un excés en dos extrems. Per una banda han crescut els excessos burocràtics, i per l'altra, els excessos del lucre privat. En el meu àmbit, el de la universitat, ja fa temps que hi ha una hiperburocratització i alhora una imitació admin...

ACTE INFORMATIU: L’esborrany de Reial Decret d’Estatut del PDI Dijous 11 de desembre, a les 11:30, a la Sala d’Actes de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (edifici B6, Campus Nord). Presentació a càrrec de Vera Sacristán. Es tracta d’un acte on informarem de com aquest projecte de Reial Decret… … modifica les retribucions del PDI; … crea diversos graus dins cada categoria de professorat; … canvia el sistema actual de sexennis; … estableix diversos perfils de professorat, segons la seva dedicació a la docència i a la recerca; … facilita la mobilitat, dins i fora de la universitat, especialment per a tasques de transferència; … precaritza la situació laboral del PDI a les seves primeres etapes de vinculació a la universitat.

Debat al Facebook sobre models d'universitat. Joan Gil Oliveras el 06 desembre a les 21:04 Nerea. Com has comprovat els nostres models d'universitat disten molt. Això no és un problema. És normal. Som diferents. Tu entens la universitat com la entenen les èlits polítiques i el Círculo de Empresarios en el seu document "La universidad al servicio de la sociedad". És respectable. Ara, no vulguis que et doni la raó perquè jo no opino el mateix. Jo crec en la universitat en el seu sentit històric i que ara es vol acabar: com a transmissió del coneixement més elevat i creació d'èlit intel·lectual; així com un espai de debat plural i crític. A més hi intento incorporar una nova esfera, com ho fem els socialdemòcrates radicals o els eurocomunistes: la universitat com a espai per a la posterior transformació social. Sona idealista però de la universitat surten èlits i aquestes tenen una mentalitat que ha variat per la seva experiència universitaria i pels lligams qu...

Els estudiants de la UAB mostren la seva voluntat negociadora malgrat l'actitud d'algunes autoritats acadèmiques. Les assemblees valorin els moviments relatius a la negociació i, si ho creuen convenient, iniciïn un procés parcial de desocupació de les aules per tal de que les negociacions avancin amb garanties. Otoño caliente en Italia. El movimiento estudiantil italiano contra el desmantelamiento de la educación pública. Declaraciones de nuestros dirigentes universitarios (Extremadura). Análisis y réplicas ante las declaraciones de nuestros políticos, decanos y rector. Comunicat dels repressaliats polítics de la UAB davant la seva compareixença al jutjat de Cerdanyola. Aquest matí han declarat, al Jutjat de Cerdanyola, els estudiants de la UAB imputats en el procés penal.

Camps reclama a los estudiantes que trabajen más y se manifiesten menos

OKUPACIÓ A LA FACULTAT (una mica de conya dels de Polònia de tv3) Reunió a la UAB entre Palmada i el rector El Consell Interuniversitari accepta convocar consultes sobre el Pla Bolonya L'acord haurà de ser ratificat pels alumnes que des de fa gairebé dues setmanes mantenen tancades en diverses universitats catalanes Más de 7.500 personas marchan en Madrid contra la privatización de los servicios públicos Imputado por desórdenes un alumno anti-Bolonia Encierro de estudiantes contra del plan de Bolonia Imputado por desórdenes un alumno anti-Bolonia Desafección universitaria Los rectores defienden el proceso de Bolonia Los rectores piden una campaña como la del euro sobre Bolonia El sector de la enseñanza apoya el manifiesto por la mejora educativa • Padres, profesores, patronales y Govern elogian el compromiso que suscriben 35 entidades cívicas • El 'conseller' Maragall considera que la sociedad catalana coloca la educación como "prioridad" Unos 80 estu...

Els estudiants ocuparan aquest dilluns la facultat de Biologia de la UB La tancada contra el Pla Bolonya a la UAB s'estén a les facultats de Psicologia i Biologia Ciències de l'Educació es converteix en la quarta facultat de la UAB aturada contra Bolonya La Generalitat sotmetrà a consulta alguns aspectes del Pla Bolonya 150 professors de la Universitat Autònoma demanen l'absolució dels estudiants expedientats Els dos candidats a rector de la UAB coincideixen que els estudiants contraris al pla Bolonya estan desinformats Manifest per l'educació

La universitat anglesa ajuda a l’economia

Mites i contramites: El discurs legitimador de l’EEES fa aigües Luis Fernando Valero: Tensión en las universidades europeas La historia no se repite pero los paralelos o ciclos históricos son evidentes (Toynbee, Burkhard), o quizás, como diría el refranero, el ser humano es el único animal que tropieza dos veces en la misma piedra. En 1918 se desarrollo un movimiento por la Reforma Universitaria, que nacida en Córdoba, Argentina, se extendió por toda Iberoamérica y lo que pedía era autonomía universitaria, cogobierno, extensión universitaria, modernización científica y la gratuidad. En la década de los 60 hubo otro movimiento en la universidad de Berkeley y otras universidades norteamericanas que traspasó el Atlántico y dio como consecuencia el mayo francés del 68, en la Universidad de Nanterre: “la imaginación al poder”. Ahora hay otro en Europa, bajo el nombre de Proceso Bolonia, en memoria de la primera universidad europea que se constituyó en esa ciudad. Ya ha habido m...