Entrevista al Degà de la facultat de Polítiques i Sociologia

Entrevista oberta al Degà de la facultat

El degà ens [grup de treball de SHPI i promotors del PIF] va explicar la estructura dels estudis i la seva evolució històrica:

• El 1988 la carrera s’iniciava després del Primer Cicle d’una altra carrera d’una altra facultat (3 anys) que calia aprovar-lo tot per fer un curs pont que consistia en complementar al formació (el que ara és primer de llicenciatura del pla pilot). Després es van fer dos anys de CCPP i Sociologia (separats).
• El curs pont era molt difícil, no com ara.
• Amb la reforma del Ministeri d’universitats (MEC) per passar de 5 a 4 anys les llicenciatures, la reforma del pla d’estudis del 1992-1993 va anar en el sentit de crear una llicenciatura de 1r i 2n cicle.
• Una carrera pròpia de 4 anys amb un primer curs comú entre els dues titulacions (sociologia i polítiques) i 3 itineraris per cada carrera.
• El Josep Maria Vallès com a Rector [antic degà] passa de fer assignatures anuals (totes) a semestrals a tota la UAB inclosa la nostra facultat. A partir d’aquest canvi, es fa el pla del 1998. Amb el pla vell només es feia un examen al juny. Els estudiants no havien de fer gaire cosa durant el curs. Hi havia poques pràctiques. El model tradicional eren classes magistrals. Després, les lectures i els exàmens parcials depenien del professor.
• Els treballs pràctics com a sistema d’avaluació s’ha incorporat amb el pla pilot (2004-05). Algunes pràctiques era impossible en algunes assignatures dur-ne a terme i planejar-les. Des del pla pilot del 2004-05 van passar de 160 places a 140 places [a sociologia en sobren]. Es van reduir les places perquè potser la UB i la UPF amb noves carreres de ciència política van reduir la demanda. Abans era un 6’70 per passar i ara és un 5 per falta de demanda.
• El 1998 les assignatures pràctiques es van incorporar (Pràctiques Instrumentals) perquè no era una carrera professional, útil i orientada de cara a la professió posterior. Era massa teòrica. Ho deien professors i estudiants també ho criticaven.
• Al Màster de Gestió Pública és on hi havia la majoria d’estudiants de CCPP que volien fer màsters però era privat.