El Futur del Moviment Estudiantil: comentari sobre l'article del Guillem (Junts)

Al final he comentat l'article de Guillem Cassòliva sobre el moviment estudiantil a la UAB, publicat a la immillorable revista autogestionada per estudiants de Comunicació, la Rebotiga Informativa. Us deixo l'enllaç al seu article on l'he comentat de forma força més llarga del que pretenia. Us poso en lletra gran, el fragment que considero més interessant del que li he comentat:

"La qüestió de futur és: Quin paper volen jugar Junts i EPA en un futur? Quin paper volen jugar la majoria estudiantil: s’associaran més? seran més actius en el món estudiantil? Teixiran un moviment estudiantil de facultat fort? Té futur Junts i EPA a les seves respectives facultats sense un suport més ampli dels estudiants de les respectives facultats?

 

Jo crec que no. I a més, crec que el moviment assembleari no està acabat; està adormit, i que els que l’han liderat no deixaran per res que aquest estatus quo estudiantil el puguin perdre i que algú els pugui substituir en l’espai assembleari i en l’espai institucional i mediàtic. Les assemblees dures (Polítiques i Lletres) fa dècades que existeixen, i continuaran existint, i jo crec que en un futur per més bé que pel que van servir fa tot just un curs. Com en els millors temps de les lluites contra Iraq a la UAB, amb un lideratge ferm de les assemblees de la UAB. Però, i nosaltres què? Millor dit, i els que agafin les regnes de Junts i EPA els dia que nosaltres deixem la Universitat, què passarà?

La PEF ens ha donat un bon exemple d’això si no es duen a terme, re impulsos dels projectes que han sorgit com a alternativa assembleària a la UAB. Molts ens recolzen, però, n’hi ha pocs d’estudiants que vulguin ser actius a les seves facultats i formar part d’EPA (no sé que passarà amb Junts). Una reflexió que faig a l’aire i que m’agradaria que em responguessis, públicament o privadament."

Aquí va tot el meu comentari:

Com bé sabràs, company Guillem, la vostra feina a Junts la valoro molt positivament. Com també, aquest article a la pàgina web informativa de la teva facultat(Rebotiga). Crec humilment, que calen aquest tipus de reflexions a títol personal sobre el què ha estat el moviment estudiantil fins a dia d’avui. Possiblement coneixeràs la meva crítica al lideratge del Moviment Estudiantil (a la UAB també) des del Maig del 2008. Em sembla recordar que un dia al restaurant de Lletres t’ho vaig poder comentar amb els nostres amics comuns de la Plataforma d’Estudiants de la Facultat (PEF).

Sense voler encetar un debat llarg i interessant, i aprofitant que vaig exposar que ja no criticaria mai més al sindicat d’estudiants que va liderar les últimes protestes estudiantils (SEPC); faré solament un breu esment al teu article (la primera part d’aquest) a títol personal, reflexionant sobre el futur d’aquest moviment. Si et sembla bé.

- El Moviment Estudiantil a la UAB s’ha estructurat des de fa molt temps per moviments assemblearis de Facultat, que en ocasions tocaven temes universitaris, i en d’altres no pas. Però, històricament, la UAB, el Moviment Estudiantil a l’Autònoma; és principalment, assembleari. Aquestes s’han anat estructurant, amb alts i baixos a cada facultat, a través de la coordinadora (CAF).

- Com sempre, hi ha veus dissidents o elements estudiantils diferenciats de les Assemblees de Facultat. Però, i després d’haver estudiat part de la història del moviment en aquesta universitat, crec que és actualment quan amb la presència de Junts a la teva facultat, i d’Estudiants per a una Política Activa (EPA) a la meva facultat (Polítiques i Sociologia), hi ha un moviment estudiantil amb certa presència i activisme que no s’estructura entorn la CAF.

- Tot i això, aquests crítics amb la línia de la CAF també han vingut des de dins de les Assemblees. Sense anar més lluny, jo i un altre company d’EPA, havíem format part, sobretot pel meu cas, del moviment assembleari de la nostra facultat. Generalitzar doncs, crec que és un error en el teu article, ja que caus en la dinàmica dels “meus” i els “teus” que no ens du a fer un anàlisi complexe i real de la situació estudiantil a la UAB. Dinàmica sectària, que alguns líders assemblearis també han propiciat.

- Pel que fa al Procés de Bolonya, es pot criticar al moviment per no visualitzar el seu rebuig a les reformes estatals, molt abans. Tot i això, mai se’ls pot donar la culpa de la mala aplicació del Pla de Bolonya, ja que com bé saps, la participació estudiantil és molt minsa a les universitats públiques, tot i que és existent i si poden impulsar alguns canvis importants a nivell de facultat.

- Els 30 anys de democràcia sembla que hagin acabat amb tota mobilització social important. Si només exposés la reducció de la mobilització estudiantil, altre cop redueixes el teu anàlisi, i fas un biaix poc clarificador dels fets. A més, cal saber que el moviment té alts i baixos. Per exemple, contra la LOU del PP, tota la xarxa del PSOE a les Universitats Públiques Espanyoles es van mobilitzar en contra (amb tancades andaluses, legitimades per l’actual president Zapatero). Entenc doncs, que calia fer un breu anàlisi, i que no és intencionat; però entendràs, que jo vulgui doncs, intentar explicar-lo, humilment, una mica més de forma més complexa.

- Les joventuts dels partits polítics no han perdut pas la batalla, però si que tenen un espai institucional irrisori, però interessant, que encara mantenen i que pot fins i tot, augmentar, segons el context i els interessos del seu partit (si està a la oposició, cal fer més merder a la universitat). A part, el SEPC i l’AEP, els dos sindicats estudiantils més importants del Principat, que tu prou bé esmentes, també estan formats per algunes joventuts polítiques. Joventuts properes a tesis marxistes; certament. Però no deixen de ser joventuts polítiques.

- Altre cop, s’usa el terme “antisistema”. Jo el prohibiria, com el terme “democràcia”. Se’n fa un ús tant barruer que és una simple formula per etiquetar (amb connotació negativa o positiva, respectivament), que no és explicativa de res. Què vol dir “antisistema” en el món estudiantil? Quantes associacions estudiantils polítiques poden dir que mai han dut a terme una protesta que ha sobrepassat els límits legals o haver generat algun conflicte amb la institució? Poques, bé que ho saps. A la FMUAB, totes -i n’hi havia de molts colors- podríem estar etiquetades perfectament com a “antisistema”.

- No crec que els moviments assemblearis -que tu denomines neocomunistes i antisistema- representin menys del 5%. En moltes facultats, són votats per més del 10%, i encara que et pugui pesar, són representatives. Si les haguessin votat menys d’un 1% també serien els “legítims i legals representants d’estudiants”. Saps prou bé que es presenten a les eleccions, i que en la majoria de les facultats -menys en les nostres, d’aquí com he dit abans, la nostra “excepcionalitat històrica”- guanyen les legítimes eleccions convocades legalment per la institució universitària. En tot cas, si és ben cert, les Assemblees com a tal organització estudiantil, representen els estudiants que hi van. Que en aquest cas, si, serien molt menys del 5%: posem un 1% com a molt..

- “Res més lluny de la veritat, perquè segueixen existint petits grups dispersos, lliures i democràtics més enllà dels mencionats que treballen el dia a dia difícil de la mobilització estudiantil sense la cobertura de cap sindicat.” Molt cert, aquests grups que et refereixes són la Plataforma d’Estudiants de la Facultat i Estudiants per a una Política Activa a la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, i Junts a la facultat de Comunicació de la UAB. No tenir aquesta cobertura sindical comporta:

- No tenir estudiants organitzats en joventuts polítiques que nodreixin la associació política estudiantil sense sindicat.

- No tenir gaires recursos econòmics ja que no disposen de subvencions públiques al no tenir estructura sindical (registre d’associacions d’estudiants a la llista civil de la Generalitat de Catalunya que et don dret a Ajuts per a associacions d’estudiants).

- No disposar de cobertura mediàtica o qualsevol altre recurs que joventuts polítiques (que formen i nodreixen els sindicats estudiantils) tenen.

- No crec precisament que l’AEP lideri res al moviment assembleari de la UAB. Els membres de l’AEP, com bé saps, són minoria a la majoria d’assemblees de la UAB, i per mi, una bona part dels seus membres, formen part de les veus crítiques de dintre el moviment assembleari, que com té dit abans, caldria diferenciar dels qui si lideren la CAF. Potser s’enfaden si llegeixen això de mi els de l’AEP; però és així de cert. Aquesta “guerra civil” entre els dos sindicats, fa temps, amb el document Regenerem el Moviment Estudiantil (maig del 08) del SEPC, la va perdre l’AEP. Per això mateix et dic que no han liderat pas les assemblees. No crec que l’AEP, amb un munt de xerrades amb esperit crític, hagin promogut cap pensament únic (ni comunista, ni capitalista). En tot cas, han exposat temàtiques que a la Universitat Pública no es donen gaire: desigualtats de gènere, Maig del 1968, etc. Per cert, xerrades molt interessants.

- El prejudici usat sobre l’assembleari gandul que està a “7è” de carrera si ben bé, és cert, per part d’alguns assemblearis no ho és pels altres. A més, d’entre els no assemblearis també hi trobarem una part d’estudiants que no s’acaben de treure la carrera mai i que no s’esmercen en estudiar gaire. Per tant, que siguin o no assemblearis no és una causa. La variable explicativa en aquesta hipòtesi que tu planteges, no és correcte.

Tot i això, en canvi, si que podríem trobar un indicador (per estudiar) entre els líders estudiantils, que és que provenen de classes altes i per això es poden permetre el luxe de fer tantes activitats fora de l’aula. Ja dic: per estudiar. No l’he comprovat, però tinc alguns casos que justifiquem la meva creença. Per cert, per líders estudiantils, no només, em refereixo a líders assemblearis.

- Molt encerta la teva crítica a la política de cadires buides. I és més, en alguns casos, algun cop teòricament es presentaven a les eleccions exposant que participarien de les institucions i no farien cadires buides i a la pràctica l’han fet igual ja que no han proposat cap canvi ni han assistit a gaires reunions o comissions de la Junta de facultat.

- Com bé dius, van perdre. Més aviat, vam perdre tots la oportunitat de canviar res de l’aplicació que ja s’estava produint a la Universitat Pública.

Com comentes a: http://www.rebotigainformativa.es/?p=517

El moviment assembleari estudiantil, a l’entorn de la estratègia del SEPC, ha quedat força tocat, tot i que hi hagut una vaga i diverses protestes.

Alhora però, puc preveure un intent de tornar a liderar protestes estudiantils el segon semestre des d’aquest sector. A més, de dedicar-se a altres temes, com històricament també ha fet el món associatiu i assembleari de la UAB.

La qüestió de futur és: Quin paper volen jugar Junts i EPA en un futur? Quin paper volen jugar la majoria estudiantil: s’associaran més? seran més actius en el món estudiantil? Teixiran un moviment estudiantil de facultat fort? Té futur Junts i EPA a les seves respectives facultats sense un suport més ampli dels estudiants de les respectives facultats?

Jo crec que no. I a més, crec que el moviment assembleari no està acabat; està adormit, i que els que l’han liderat no deixaran per res que aquest estatus quo estudiantil el puguin perdre i que algú els pugui substituir en l’espai assembleari i en l’espai institucional i mediàtic. Les assemblees dures (Polítiques i Lletres) fa dècades que existeixen, i continuaran existint, i jo crec que en un futur per més bé que pel que van servir fa tot just un curs. Com en els millors temps de les lluites contra Iraq a la UAB, amb un lideratge ferm de les assemblees de la UAB. Però, i nosaltres què? Millor dit, i els que agafin les regnes de Junts i EPA els dia que nosaltres deixem la Universitat, què passarà?

La PEF ens ha donat un bon exemple d’això si no es duen a terme, reimpulsos dels projectes que han sorgit com a alternativa assembleària a la UAB. Molts ens recolzen, però, n’hi ha pocs d’estudiants que vulguin ser actius a les seves facultats i formar part d’EPA (no sé que passarà amb Junts). Una reflexió que faig a l’aire i que m’agradaria que em responguessis, públicament o privadament.