RESUM DE PERQUÈ APOSTO PER VOTAR UN “NO” AL GRAU DE CIÈNCIES POLÍTIQUES I GESTIÓ PÚBLICA (PART 6)

2. Augment del preu de la matrícula

I això si no tenim en compte que cada any augmenta la matrícula per sobre de l’ IPC. Ho sigui, que la educació superior és menys valorada que els productes més consumits (bàsics). Tenint en compte que els salaris estan congelats i s’ha perdut poder adquisitiu (us enrecordeu “d’homologar” totes les monedes estatals en l’euro com també ens ho venien com allò genial?). Cada cop costa més pagar-se la carrera. Cada cop és més cara. I a sobre ara fem la matrícula per Internet, i en canvi, la despesa en materials no para d’augmentar. És una forma de privatització, de finançar privadament la titulació. Des de la reunió de degans es pressiona al Rectorat perquè l’augment (escollit entre un barem del Ministeri que després varia la Generalitat) sigui sempre un punt per sobre de l’ IPC. I el cost d’oportunitat que això comporta? I tampoc ens enganyem, hi ha poca oferta de beques, poques i mal repartides. I no crec que la situació millori, més que res perquè com he explicat abans la gran aposta del Conseller Huguet ha estat que en el Segon Cicle (Postgraus) l’estudiant s’hipotequi i no rebi una beca com les d’abans, perquè segons ell s’ha de “canviar el xip”. Es pren la educació com un regal o privilegi, i és un dret. És la lògica privada, mercantilista, que està a la ombra del Pla de Bolonya i dels seus ferms defensors. La nova "beca" és un crèdit bancari de tota la vida de moment a interès zero amb el qual ja estàs lligat a una entitat bancària amb la qual té convenis la UAB.

No hi ha beques, augmenta el preu de la matrícula cada any (aquest any un 5,2%), baixa el poder adquisitiu, i amb la mal anomenada “avaluació continuada” (ECTS, estudiant a temps complet) no es pot compaginar feina i estudis, i per tant, no et pots pagar els estudis. Amb tot això no ens estranyen les últimes dades sobre taxa d’abandonament, etc. Dades que des de Deganat no sembla que vulguin relacionar amb el Pla de Bolonya i el Pla Pilot sinó amb la “atractivitat” de la carrera, etc. Aspectes molt de mercat i no tant, de garantir la oferta. Al cap i a la fi es comença a entrar en una lògica de “captar clients” que durà a que algunes facultats com la nostra potser si puguin tenir un bon reguitzell d’estudiants, però que en total, les universitats catalanes vegi reduïda el seu número d’estudiants. (Continuarà)