RESUM DE PERQUÈ APOSTO PER VOTAR UN “NO” AL GRAU DE CIÈNCIES POLÍTIQUES I GESTIÓ PÚBLICA (PART 8)
(Aquest apartat l'he canviat)
LA MECANITZACIÓ DEL PROFESSORAT
Volen acabar amb la Llibertat de Càtedra (llibertat d'expressar a l'aula qualsevol dels anàlisis científics existents) en certa mesura a través de la avaluació continuada i la estructuració "Competències-Avaluació" que ofereix el Nou Pla d'Estudis (Grau).
El Grau a part de comportar la ingerència alhora de fer el Pla d'Estudis de múltiples agents d'avaluació de qualitat, a part de perdre aquesta autonomia de la Junta de Facultats, oobliga segons els cànons de la ANECA a fer una gran tasca als juntaris. Ens van obligar a fer un llistat de competències que havíem d'aprendre en cada assignatura. Algun cop algun juntari es posava nerviós i ho volia posar tot a rodar perquè li semblava absurd. I ho és. Recordo com jo li vaig dir que calia fer-ho bé perquè de les competències bevia la avaluació de la assignatura. Si volem tenir competències en expressió oral, caldrà fer una avaluació o activitat en concordància.
Però això, aquesta estupidesa, què significa? Significa que passem de tenir-ho tot reglamentat a mecanitzar-ho tot de tal forma que si l'estudiant es converteix en un robot (macdonalització), el professor i el seu becari es converteixen en "màquines d'avaluar". Com més treballs, més avaluacions, i caldrà fer molts perquè per cada competència del llistat cal fer una avaluació específica i concreta. Tot està reglamentat, i a vegades es bo, que no hi hagi flexibilitat si es tracta de garantir drets. Tot i això, quan la feina està tant reglamentada i protocol·litzada es converteix en una feina inútil i pesada. Aquest llistat obliga als alumnes i als professors a cenyir-se a un sistema d'avaluació continuat. Això comporta que els alumnes que treballin no tenen altra via que la via de 6 anys (via lenta) ja que hauran de passar pel mateix sistema d'avaluació. Tot i que el llistat pot ser més curt o llarg segons les competències que la facultat vulgui que tingui l'alumne, considero que aquestes s'aprenen de forma no tant reglamentada a través del dia a dia i que això no comporta estudiar i garantir que tothom surt amb aquestes "característiques professionals", sinó que al fer-ho tant increïblement pesat, es converteix en un esquema tancat del qual el professor no se'n pot sortir i tenint en compte que a vegades quan el professor es surt del guió del programa s'aprenen moltes coses més interessants. Em sembla innapropiat. I més tenint en compte el sistema de beques i la quantitat tant elevada d'estudiants treballadors/es assalariats/es.
Els pedagogs de la ANECA estan contents però no s'adonen que estan creant un protocol tant agossarat i ampli que vist des de fora de la universitat (que és d'on provenen la majoria dels de la ANECA) pot semblar molt bo, però que pot ser nefast. (Continuarà)
LA MECANITZACIÓ DEL PROFESSORAT
Volen acabar amb la Llibertat de Càtedra (llibertat d'expressar a l'aula qualsevol dels anàlisis científics existents) en certa mesura a través de la avaluació continuada i la estructuració "Competències-Avaluació" que ofereix el Nou Pla d'Estudis (Grau).
El Grau a part de comportar la ingerència alhora de fer el Pla d'Estudis de múltiples agents d'avaluació de qualitat, a part de perdre aquesta autonomia de la Junta de Facultats, oobliga segons els cànons de la ANECA a fer una gran tasca als juntaris. Ens van obligar a fer un llistat de competències que havíem d'aprendre en cada assignatura. Algun cop algun juntari es posava nerviós i ho volia posar tot a rodar perquè li semblava absurd. I ho és. Recordo com jo li vaig dir que calia fer-ho bé perquè de les competències bevia la avaluació de la assignatura. Si volem tenir competències en expressió oral, caldrà fer una avaluació o activitat en concordància.
Però això, aquesta estupidesa, què significa? Significa que passem de tenir-ho tot reglamentat a mecanitzar-ho tot de tal forma que si l'estudiant es converteix en un robot (macdonalització), el professor i el seu becari es converteixen en "màquines d'avaluar". Com més treballs, més avaluacions, i caldrà fer molts perquè per cada competència del llistat cal fer una avaluació específica i concreta. Tot està reglamentat, i a vegades es bo, que no hi hagi flexibilitat si es tracta de garantir drets. Tot i això, quan la feina està tant reglamentada i protocol·litzada es converteix en una feina inútil i pesada. Aquest llistat obliga als alumnes i als professors a cenyir-se a un sistema d'avaluació continuat. Això comporta que els alumnes que treballin no tenen altra via que la via de 6 anys (via lenta) ja que hauran de passar pel mateix sistema d'avaluació. Tot i que el llistat pot ser més curt o llarg segons les competències que la facultat vulgui que tingui l'alumne, considero que aquestes s'aprenen de forma no tant reglamentada a través del dia a dia i que això no comporta estudiar i garantir que tothom surt amb aquestes "característiques professionals", sinó que al fer-ho tant increïblement pesat, es converteix en un esquema tancat del qual el professor no se'n pot sortir i tenint en compte que a vegades quan el professor es surt del guió del programa s'aprenen moltes coses més interessants. Em sembla innapropiat. I més tenint en compte el sistema de beques i la quantitat tant elevada d'estudiants treballadors/es assalariats/es.
Els pedagogs de la ANECA estan contents però no s'adonen que estan creant un protocol tant agossarat i ampli que vist des de fora de la universitat (que és d'on provenen la majoria dels de la ANECA) pot semblar molt bo, però que pot ser nefast. (Continuarà)
Comentaris