El bloc d'en Joan Gil.

«Per sobre de les nostres possibilitats» Una de les idees més habituals   que hem de sentir de forma regular en boca d'alguns polítics i economistes és la que diu que “tots hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”. Sembla ser que, durant els “anys de bonança" (això és, entre 1995 i l'esclat de la crisi, el 2008) en aquest país vam malgastar de forma irresponsable. Tothom comprava i venia pisos per especular, qui més qui menys tenia accions a la borsa i el més tonto se n'anava de vacances a algun país exòtic. Ara, és clar, en pagaríem la factura col·lectivament en forma de retallades...

Article publicat a Manresainfo.cat (secció Opinió "Bages" sobre tema "Política") Sobre el 12è Congrés del PSC La setmana que ve el PSC celebrarà el seu 12è Congrés . Més enllà de les quatre candidatures, hi ha tot un projecte i unes formes que canviar. Per això caldrà renovació d'idees i diagnosi de les equivocacions que s'han anat cometen. Els quatre candidats representen diferents sectors del partit i sensibilitat de les esquerres centristes, federalistes i social demòcrates / social liberals. Pot ser un bon moment per reflexionar sobre la crisi dels partits socialistes i social demòcrates europeus i la majoria absoluta del PP i el recolzament de la majoria de catalans -tot i les retallades- al projecte de (fals) pacte fiscal convergent.

I tot això de què ha servit? És la típica qüestió davant un fet (o fenomen)  que sembla que ha finalitzat o que ja no està en el seu punt àlgid. I sobretot són aquell tipus de preguntes davant les quals no saps com respondre adequadament. Al final tot dependrà de les expectatives creades per aquell o aquella qui pregunta. I també de la seva visió de les coses: qualsevol de les mil raons (o menys) que tu pots tenir en ment com a possibles respostes poden no ser pas la contestació esperada. Ni en perspectiva, ni en quantitat ni en qualitat. Però, realment que n'espera algú d'aquesta pregunta? El què en pensa l'altre? Una esperança d'"utilitat" de tot allò que fem?... Aquesta pregunta però, ja ens rebel·la quelcom important: les coses "no tenen sentit per si mateixes". O almenys això és el que pensa el qui fa la pregunta: no hi ha d'intrínseca, pròpia, ni paral·lela a un mateix o a un col·lectiu concret. I doncs, quants de nosaltres pensem així...

Aquest article el vaig escriure el 28 de desembre comunicat de dimissió Com a membre del CEUCAT per part de la UAB, representant dels seus estudiants en aquest òrgan, i com a membre del moviment estudiantil plural. Em dirigeixo al president del CEUCAT, Jordi Codony, i a tota la comunitat universitària; en especial el moviment estudiantil i els estudiants de la meva Universitat. Per fer pal·lès la meva dimissió del CEUCAT com a representant de la UAB. Abans emperò, voldria posar de manifest alguns agraïments: Agraïr la feina ben feta del president del CEUCAT, autèntic impulsor de tota l'activitat d'aquest organisme de la Generalitat de Catalunya dels i pels estudiants universitaris Agraïr la companyonia i la feina del meu company de la UAB Carlos Pérez per creure's la importància d'aquesta tasca representativa i institucional Agraïr també tots els companys d'altres universitats, presents al CEUCAT per haver fet realitat la idea de ...

Sóc membre d'aquesta blocosfera Voldria informar que he canviat els meus usuaris a la xarxa (tant el perfil d'usuari de Youtube "jgolaweb"  com el compte de correu).

Frases cèlebres: "Hem viscut per sobre de les nostres possibilitats"  Qui ho diu? Habitualment l' impresentable que exposa aquesta frase cobrà un salari bastant més alt que el SMI. I més alt que el que podríem considerar "digne". Alguns cops es fa dir "economista" o "polític".

Nosaltres ens hem adherit a la vaga; no ocupem. Els universitaris confien coronar la vaga de dijous amb una gran manifestació (Notícia EP)           Alumnos ocupan la Facultad de Políticas de la UAB y obligan a suspender las clases han ocupado este martes la Facultad de Políticas y Sociología para protestar contra los recortes en la enseñanza superior , y han obligado a suspender las clases el martes y miércoles.