ÈPICA: jornada de vaga universitària


Nosaltres ens hem adherit a la vaga; no ocupem.
Els universitaris confien coronar la vaga de dijous amb una gran manifestació (Notícia EP)         

Alumnos ocupan la Facultad de Políticas de la UAB y obligan a suspender las clases han ocupado este martes la Facultad de Políticas y Sociología para protestar contra los recortes en la enseñanza superior , y han obligado a suspender las clases el martes y miércoles.

Durant aquests últims dies, i sobretot durant aquestes últimes setmanes hi hagut jornades de mobilitzacions dels universitaris. Han estat rebudes amb entusiasme i han estat secundades la majoria pel moviment estudiantil assembleari (a l'entorn del sindicat SEPC), pel propi SEPC, per l'AJEC (els membres de l'AJEC a la UAB participen d'ÈPICA), de la pròpia coordinadora d'estudiants, etc. La plataforma PUDUP fou la organitzadorai la que convocà a la jornada de vaga i manifestació.


Plataforma Unitària
Jo com a membre d'ÈPICA he participat d'això. En dues assemblees de la PUDUP. La primera fou una de les originàries. Però, no m'hi vaig poder estar gaire i la meva participació fou nul·la. I la última fou la de divendres prèvia a la setmana de mobilitzacions fortes, en la qual sí vaig intervenir, però molt poc. Primer, per la mala organització. Segon, perquè em faig "gran": cert desordre em cansa! I tercer perquè últimament contemplo com noves generacions d'estudiants ho lideren! M'agrada! Veig empenta (desordre, també...). I molta il·lusió. És el que té la renovació. I me n'adono que ja hi ha nous lideratges. Per cert, dues noies les coneixia (vinculades al moviment AcampadaBCN: d'aquí el desordre?)!

Això de la PUDUP però no ha sumat als membres del PAS (informàtics i altres treballadors universitaris com els de gestió acadèmica, suport logístic i informació)!

Una llàstima. Certament. Perquè es necessita més gremialisme i més unitat! Mes comunitat universitària, societat civil... i menys "capelletes"!

Això de la PUDUP al cap i a la fi és un entremig entre la PMDUP (liderada per l'AEP i també pel SEPC) i la CAE (liderada per UB-Raval i SEPC). La primera fou més tècnica, més "plataforma de sindicats i assemblees". I l'altre fou més "coordinadora d'assemblees". Evidentment menys tècnica, amb menys comissions permanents. I per tant, menys sòlida: un moviment social necessita elements d'estabilitat com sindicats. Però bé, això seria un altre tema: al final la CAE es creà per l'estratègia radicalitzadora del SEPC. Marginant així AEP.

ÈPICA
Com bé sabeu, ÈPICA, la coordinadora d'estudiants plural que vàrem impulsar uns companys d'EPA i JUNTS fa dos anys; també s'hi va adherir. Creiem doncs que cal reivindicar el nostre posicionament contrari a l'augment dels preus de les matrícules de graus i postgraus, la reducció de màsters (postgraus) sense participació estudiantil, així com l'acomiadament de personal docent, i altres retallades!

Totalment d'acord amb la vaga i la manifestació: en canvi no opinem el mateix de les ocupacions. Jo personalment no. Penso que no cal trepitjar els drets per reivindicar! És més: així no sumes!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras L'ésser humà és un ésser social, i això vol dir polític -que molts ho obliden i d'altres volen que ho oblidem. Però també és un ser únic amb consciència pròpia i personal. Tant quan patim dolor físic, espiritual, com mental/emocional, ho fem com a éssers individuals i alhora com a pertanyents a diferents col·lectius, entre els quals, la humanitat. És conegut per tothom que compartir aquest dolor sana, alleuja la càrrega, el pes que tots portem a sobre. I per qui ho escolta i acompanya, també el fa relativitzar els seus propis problemes; tot i que a cops, i portat a l'extrem, pot conduir al Síndrome de Desgast per Empatia. En tot cas, voler transitar aquest dolor i respondre-hi com cal necessita una reacció personal, no només d'un acompanyament col·lectiu, tant sigui professional com no. La típica frase “si ell no vol canviar, ningú el pot ajudar”, pot ser u...
Més informació

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? (Part 2)

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? (Part 2) Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras Continuo l’article redactat amb el mateix títol, com a segona part. En aquesta, em centraré en el que indica el filòsof Byung-Chul Han en “L’agonia de l’eros” (2012) i en “Capitalismo y pulsión de muerte” (2019). El filòsof, preocupat per la societat/cultura de la vigilància, de l’excessiva positivitat i de la transparència, expressa com alguns valors culturals actuals, algunes dinàmiques socials, estan minvant la salut mental de la població mundial. Dit d’una altre forma, com el sistema neoliberal està generant majors maldecaps en termes de salut emocional de moltes persones que podrien recuperar-se d’un trastorn, mantenir-se sanes o conviure de forma normalitzada amb problemàtiques de salut mental sense aquesta estructura socioeconòmica i cultural que ens oprimeix. Alguns dels mantres que ens estan fent mal són el <<Tu pots!>>:    ...
Més informació

Solidaritat, anàlisi i dimissions (article a l'Unilateral.cat)

Solidaritat, anàlisi i dimissions Joan Gil https://unilateral.cat/2024/11/05/solidaritat-analisi-i-dimissions/ Com a valencià del nord he pogut estar amatent a tota mena d'informació (també de desinformació) sobre la gestió política i tècnica pel DANA al país dels nostres germans, el País Valencià. És cert, que també ha afectat als nostres cosins aragonesos, etc., per la qual cosa, voldria mostrar també el mateix condol i solidaritat. Però em voldria centrar allà on hi ha hagut major mortandat, major incompetència, major maldat, majors danys emocionals, físics i materials. Perquè necessita que tots i totes reflexionem sobre què ha passat i què segueix succeint. Hi haurà gent que considerarà que s'han de centrar tots els esforços només en el suport mutu, la solidaritat i en “la unitat fa la força”. I que no és temps d'anàlisis ni d'esperit crític. Jo pensava així abans d'analitzar la situació a Galiza. Hem de remuntar-nos a la catàstrofe ecològica i humana (recor...
Més informació