Article del bloc: crisi i discurs

Frases cèlebres: "Hem viscut per sobre de les nostres possibilitats" 

Qui ho diu? Habitualment l'impresentable que exposa aquesta frase cobrà un salari bastant més alt que el SMI. I més alt que el que podríem considerar "digne". Alguns cops es fa dir "economista" o "polític".

És cert? Doncs depèn: depèn de la persona. Però si per "viure per sobre de les nostres possibilitats" es refereix a endeutar-se per obtenir un pis quan això és necessari; i en aquest país això vol dir hipoteca, això no és cap forma de vida "luxosa" que hàgim de castigar. Més aviat hauríem de facilitar el lloguer i abaratir el cost (així, zero deutes!).

Entre Espanya i Catalunya En el cas de Catalunya que pateix espoli fiscal d'un 10% del PIB no és cert. L'espoli és aproximat ja que si tinguéssim un Estat pagaríem "tot solets" les competències exclusives de l'Estat; i per desgràcia molts independentistes que no voten independència -ergo convergents- voldríen un gran Exèrcit. Això és car (i com sabreu és una partida que "No es pot retallar!"). Més enllà d'això i en resum; vivim per sota com a país.

Culpabilitat i responsabilitat Per altra banda, també és cert que la classe mitjana volia viure com si fos "petita burgesa" i això li ha passat factura: massa crèdit. I ara toca pagar-lo! Producte del consumisme i de tots plegats: que som ciutadans, tenim drets i deures i votem.

Perquè ho diu? L'economista i polític de torn és la mateixa persona que incitava al consum/isme i que parlava del fi de la divisió de classes socials. Fent-nos creure que per consumir ja érem petits burgesos. I que tot això de l'altre espoli (el social) no existia. Habitualment no vol perdre cap esgraó de la seva actual posició social. Per això, s'estima més que s'ensorri tot i que la gent pateixi. És un egoista. Ha après l'art de l'ànim de lucre. L''art de sentir-se capitalista!

La majoria de cops se'l pot veure per la pantalla de TV. També pot ser un "periodista informat" o un "opinòleg" i a vegades també l'anomenen "expert".

"Entre tots ens en sortírem d'aquesta; com sempre" 

Significat real: "els de sempre".

Raó: noves retallades.

Qui ho diu? Periodistes -amb absència d'ètica és clar- que parlen del tema però diuen que "ningú sap la solució". Llavors perquè t'estàs mitja hora opinant del tema? També diu que cal fer "majors sacrificis" amb l'afegit: "la crisi és una oportunitat". Com si la cosa fos per fer broma.

Matís històric: abans no calia justificar les barbaritats i les injustícies. Ara si cal. Hi ha democràcia (tot i això seguim votant al PP... la democràcia té aquesta "virtut").

Sacrificis socials: Mentrestant, els bancs -aquells grans gestors privats!- són salvats amb la nostra contribució (que hauria d'anar dirigida a prestacions socials! malpariiiits!); nosaltres rebem les bufetades i encara hem d'escoltar que "sort" del món privat que és "millor: més eficient i eficaç!". Si, clar... sort...

"M'agradaria donar un missatge d'optimisme"

Raó: justificar espoli (el social, vull dir)

Què vol dir? Amb això, l'interessat (la gent és així: interessada) vol mostrar "optimisme" i sobretot resignació/esperança.

Espai on s'introdueix el missatge TV, durant un programa o tema social (no polític, que no l'escolta ningú), a la tarda. Al "circ de la tele!" com dirien a APM!

Perquè a la TV? És l'espai més "suau" on introduir missatges de passivitat: precisament, mirar la TV és això, passivitat en escència.

Què no diu? Mentrestant ens parla d'optimisme i de bestieses, no ens indica els responsables de tot aquest sideral.

Què aconsegueixen? Aquests, (alguns) polítics i periodistes desinformen i emboliquen!

DIEM PROU ALS MISSATGES DE PASSIVITAT, DESINFORMACIÓ I DESORIENTACIÓ!