Sobre el fenomen migratori

El fenomen migratori és un repte, no un problema. Les persones tenen dret a la lliure circulació com ho té el capital, sinó seria un greuge comparatiu. Òbviament cada territori s'estructura en base a unes normes de convivència que un ha d'adoptar o intentar canviar democràticament.


Tot fenomen social aporta avantatges i desavantatges, en aquest cas, ja que ens centrem en la nostra perspectiva (també caldria escoltar la del migrant), per la població autòctona. Avantatges: d'entrada, riquesa cultural.

Catalunya és efectivament la tercera regió del món que més immigració ha rebut en menys temps la última dècada i mitja. En una dècada i mitja hem crescut de 6 milions a 8 milions. La natalitat no ha estat la gran causant d'això perquè tot i la fecunditat alta de moltes nouvingudes, la fecunditat (majoritària) autòctona és molt minsa. Com arreu d'Europa, el creixement demogràfic ve per la immigració i no per la fecunditat dels autòctons. Venen molts nouvinguts joves en edat de treballar (i sobretot, amb ganes de treballar). Això és el que fa que sigui sostenible el sistema públic de pensions.

El problema de fons és que vivim en un país pensat per 6 milions, en què hi habiten 2 més. Les retallades socials de Mas i Zapatero no s'han revertit i sense recursos no es fan miracles. La immigració genera riquesa. Totes les nacions que s'han tancat en si mateixes (autarquia, proteccionisme, majors fronteres) han caigut en desgràcia. Llegiu el llibre "Per què fracassen els països?" Però la immigració, com tot procés d'adaptació i arrelament genera uns costos afegits (aules d'acollida, cursos d'integració, etc.).

El procés d'arrelament a Catalunya és un complet desastre i ho venim denunciant fa anys alguns que hem treballat en polítiques d'acollida. Ha millorat en algun aspecte (hem passat del NIE sense dret a treballar a que tots els NIE tinguin dret a residència i treball). L'acollida a Catalunya es fa per ser espanyol i en castellà. Això és un drama, perquè no volgudament, l'immigrant es converteix en un agent de desnacionalització. Jo he treballat (i fet hores extra no remunerades) per fer més cursos de català a Barcelona. Però el model català d'acollida no dóna resposta a la demanda de voluntat d'integració de molts immigrants. I sinó, per què es queden milers de nouvinguts sense plaça de català però no de castellà, a la mateixa Catalunya?

Si el catalanisme vira cap a l'extrema dreta, oblida't d'integrar ningú

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Torno a reobrir el bloc

Imatge
Jo crec que he d'unificar els blocs que tinc en una mateixa pàgina web senzilla. I també reobrir aquest perquè el que parlar de la facultat parla de quasi tot i això no pot ser. L'Elliot fliparà quan s'adoni que he tornat a reobrir aquest xD. Això si, modernitzaré els blocs i els canviaré un xic la temàtica. Escriure molt poc aquí.
Més informació

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? (Part 2)

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? (Part 2) Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras Continuo l’article redactat amb el mateix títol, com a segona part. En aquesta, em centraré en el que indica el filòsof Byung-Chul Han en “L’agonia de l’eros” (2012) i en “Capitalismo y pulsión de muerte” (2019). El filòsof, preocupat per la societat/cultura de la vigilància, de l’excessiva positivitat i de la transparència, expressa com alguns valors culturals actuals, algunes dinàmiques socials, estan minvant la salut mental de la població mundial. Dit d’una altre forma, com el sistema neoliberal està generant majors maldecaps en termes de salut emocional de moltes persones que podrien recuperar-se d’un trastorn, mantenir-se sanes o conviure de forma normalitzada amb problemàtiques de salut mental sense aquesta estructura socioeconòmica i cultural que ens oprimeix. Alguns dels mantres que ens estan fent mal són el <<Tu pots!>>:    ...
Més informació

Per què no s'ha de votar Ciutadans?

Imatge
Podeu trobar l'entrevista sencera a Google, però ho va dir. El concepte dictadura i democràcia no el té massa clar. No m'agradava la idea de fer un article d'opinió política al meu bloc en contra de cap partit polític . En tot cas m'encanta criticar la partitocràcia, que al meu humil entendre com a politòleg i ciutadà de classe treballadora, representa un model de democràcia parlamentària i/o presidencialista que està segrestada pels partits polítics. Tot i això, hi ha coneguts que saben de la necessitat de que Ciudadanos no arribi a governar la Generalitat de Catalunya, més enllà de si hi ha llistes electorals alternatives a aquests que, tot i ser molt millors, els convencin com caldria. També cal recordar que Ciutadans pel que fa a acabar amb l'amnistia penal i polític, l'impunitat judicial i policial i la falta de transparència i informació veraç sobre els crims del franquisme per part de les institucions espanyoles,  Ciutadans ha estat majoritària...
Més informació