El bloc d'en Joan Gil.

Així. Tal i com expresso en el meu titular d'avui. En Gerard Domínguez. Un bon amic de l'associació d'estudiants que varem fundar (EPA), i que ha presentant candidatura com a EPS amb d'altres estudiants de la facultat. M'ha explicat que avui cap assembleari s'ha presentat al debat electoral on havien de discutir sobre les propostes i el programa electoral que cadascú oferia, tant EPS com Assemblea . 

Aquests mes de setembre i aquests dies d'octubre he estat per Sabadell , per la Universitat Autònoma i per la capital catalana ja que encara estic creant-me un horari i encara he d'iniciar unes rutines . Qui em conegui sap que no he parat ni un dia. Faré un resum de tot el que he anant fent, que consti, que no el penso fer sovint aquest resum. Ja som llicenciats ( acte graduació ). I ara, què?

Article publicat al diari L'ACTUAl de Catalunya. Arriba la (pre) campanya electoral de CiU amb l'aprovació de les seves llistes. Per cert, amb molts noms que provenen del passat pujolista: sembla que el partit no es regenera gaire ràpid. I també amb l'aprovació del seu programa electoral, ara, que sí sembla que guanyaran les eleccions autonòmiques catalanes aquest 28 de novembre. En aquest programa electoral , els companys d'Iniciativa (les seves joventuts: JEV ) hi han trobat un exemple clarificador del model d'Estat de Benestar (reduït a la mínima expressió) que desitgen pel nostre país. Aquest és el seu model de país: la proposta 433 és tota una declaració d'intencions i avís de les retallades socials que ens esperen, ara, a Catalunya.

Una societat malalta que es pot curar (3):el debat social “ A tot arreu, hi ha de tot”. “I ningú és perfecte”. Ens recorda la saviesa popular.

Article publicat a OpinióNacional.com (secció: Bages) Manters: amagant el problema no solucionem res

Tot i que també estic caient -un amant "malalt" de la política com jo- en certa "desafecció política" (en les relacions amb Espanya ja fa anys); és ben cert que tindrem una interessant campanya electoral (i pre campanya sinó és que en la política mediàtica del segle XXI s'estigui permanentment en campanya). I segurament tindrem uns resultats anòmals -que sacsejaran (i bona falta que fa) el panorama polític català clàssic-, i amb això tindrem un Parlament amb més diversitat d'opcions -la qual cosa, per mi, a primera vista, seria positiu-.