Més despesa militar?

Això no és un film de ciència ficció bèl•lica. Això és tu i jo en un camp de batalla en un dels futurs possibles si no hi fem res. Estem en aquest punt perquè no s'ha aprofundit prou i no s'ha executat tota via diplomàtica, geopolítica i de pressió social i sanció econòmica viable. Per tant, hi ha marge; és un dels futurs evitables que està en mans de tots plegats. 

Hem passat del 2% del PIB al 5% en els estats de la UE, de dir que no hi hagués alarmisme a parlar d'un lot de supervivència... Això s'ha d'aturar.

Com més despesa militar, més sensació d'inseguretat; com més desconfiança entre estats, més pensament d'autodefensa; com més sensació de desprotecció, més escalada armamentística; com més tensió, més alerta; com més nerviosisme, més errors humans; com més improvització provocada per una situació d'incertesa i ansietat, més atacs preventius... I així funciona i creix el lobby del complex militar al món. I així és com creixen les víctimes humanes, majoritàriament, de classe baixa (militars i gent desprovista de recursos per protegir-se i fugir). Això també és una qüestió de classe.

Per alguna cosa que fa bé l'amic de corruptes i president que espia la oposició, Sánchez, el felicitarem.

Com diem a Justícia i Pau: tota guerra és un fracàs.