Recopil·lació de notícies i articles d'opinió sobre els indignats bagencs (2)
 |
| Membres del col·lectiu desmunten l'acampada que des d'aquest dimarts quedarà reduïda a un punt d'informació a la mateixa plaça Sant Domènec. |
Com podeu comprovar en la continuació d'aquest resum no tinc cap problema a adjuntar els articles que van en contra del moviment i l'intenten desprestigiar.
AQUELLS QUE NOMÉS APORTEN CRÍTIQUES
Indignats
Enviat per Antoni Daura en 18 juliol 2011Fa pocs dies que el grup d’indignats que, per espai de quasi dos mesos, acampaven a la plaça de Sant Domènec de Manresa, han plegat veles i han abandonat, finalment, aquest espai emblemàtic de la ciutat. Ho celebro. Penso que, si bé tots estem més o menys indignats davant el panorama político-econòmic actual, la veritat és que cada vegada més la plaça s’anava degradant sense cap sentit. És obvi que quan la ciutadania, amb un rampell prou justificat, pren possessió de l’àgora pública, el poder democràtic ha de ser condescendent. Així s’ha fet. Ara bé, allargar-ho tant de temps, sense uns interlocutors (fixeu-vos que no dic líders) amb noms i cognoms, i unes reivindicacions concretes i assolibles a curt o mitjà termini esdevenia pura rebequeria i un solemne i inútil brindis al sol. Tot plegat degenerava a marxes forçades en un cau de quatre arreplegats que ho criticaven tot amb una flaire antisistema pseudolúdica evident, però amb poques conclusions serioses i viables. La indignació és un estat d’ànim, però cal passar seguidament a l’acció asserenada i constant.
L’esperit assembleari portat a l’extrem i esdevenint alhora rutina (diuen tanmateix que no ens n’hem pas lliurat del tot, perquè han anunciat que hi mantindran un punt d’informació i hi continuaran fent assemblees setmanals) no serveix de gran cosa; potser satisfà només els qui hi participen i es creuen posseïdors de la solució a tots els mals del planeta. Tothom algun cop ha assistit a una assemblea —ja sigui d’un club, associació o de la pròpia comunitat de veïns— i sap prou bé que, malgrat que són imprescindibles, costa molt assolir un mínim consens i hom es perd filosofant en gran mesura, fent grans marrades i perdent el temps de vista.
En fi, sembla que ens alliberarem, doncs, d’aquest penós espectacle que potser feia feliços els que s’hi estaven i donava sentit a les seves vides, però a la major part de la ciutadania tants dies seguits ja molestava. Ep!, ja he dit que comparteixo la indignació per la situació actual on ens han ficat financers irresponsables, polítics pèssimament preparats i porucs, oligopolis globals, professionals de l’especulació, etc., però per lluitar-hi correctament no cal muntar només acampades cumbes. Potser cal començar a demanar a la ciutadania més implicació a l’hora de votar (encara que sigui en blanc), perquè és vergonyós que només votem poc més de la meitat de la gent, sigui quin sigui el sufragi. Que cal canviar el sistema d’acord, però això no treu que hi hagi major implicació.
Per altra part, és clar el seguidisme que s’ha fet de la iniciativa, originàriament madrilenya, amb un tuf espanyolista, amanit amb petites dosis de cosmopolistisme, prou evident en major o menor mesura. La manca d’una reivindicació nacional catalana ha estat, agradi més o menys, una greu mancança. No es pot obviar que bona part dels nostres problemes econòmics venen donats per l’espoli fiscal que patim sistemàticament i des de fa molts anys els catalans! I per la falta de poder de decisió de les nostres institucions públiques, sempre minoritzades i escarnides pel poder central.
Per altra banda, el món és i ha estat sempre molt complex, de manera que apel•lar a solucions fàcils és una pura quimera. I, si bé les societats democràtiques on vivim tenen moltes mancances de funcionament i de representativitat, hem de ser honestos i reconèixer que mai a la història havíem gaudit del confort, el benestar, la seguretat i la qualitat de vida que avui tenim. I en bona part del planeta això encara no s’ha assolit, ni de bon tros. Per tant, deixem-nos de romanços teòrics, fem propostes assenyades, imaginatives i graduals per millorar i fer més eficient l’administració i que la llei (ja sé que sovint és emprenyadora, però també ens garanteix els nostres drets) sigui més àgil i justa. I simplifiquem sobretot els mètodes d’elecció política. No pot ser que votem tantes vegades a gent, en gran part desconeguda, dins d’una llista tancada i blindada per uns partits. Caldria que poguéssim delegar als nostres representants locals (aquests sí que els coneixem de prop) bona part de la representació a la resta d’organismes nacionals, estatals i internacionals. Que els aspirants es portin després els seus col•laboradors de confiança, sense necessitat d’apuntar-los tots en un full per cobrir l’expedient. Així sempre tindríem un interlocutor responsable a qui podríem dirigir-nos quotidianament i exigir-li, quan calgui, resultats i responsabilitats. A veure què en surt de tot plegat!
------------Indigna-nació
JORDI RODÓ I RODÀ
Fa dies que els ciutadans s'indignen molt. Com gairebé passa sempre ens aquests casos, no tot és blanc o negre i tothom té les seves raons; però, la demagògia, el populisme, la candidesa, el cinisme, la hipocresia, la ignorància i tantes altres actituds personals i col·lectives es barregen a banda i banda dels posicionaments contraris. Sembla que trobar-se en una posició crítica, objectiva, reflexiva, assenyada o simplement incrèdula davant els problemes sigui mal interpretat i injuriat.
Per això no penso ser imparcial amb els fets que passen darrerament en el nostre país. Ja que m'obliguen a prendre-hi part, jo també vull indignar-me. Primer, m'indigno amb els polítics que són corresponsables de la situació financera en què es troba la Generalitat i que es mostren indignats amb les retallades del Govern català. A sobre, mentre aquests critiquen els ajustos, des de Madrid s'exigeix a Catalunya que encara retalli més (i a sobre, no ens paguen el que ens deuen!). Indignant. Tot i que m'afecten molt, entenc els pressupostos restrictius perquè són necessaris si volem salvar -o millor, reformular- l'estat del benestar per als nostres fills. Per això també aprovo el copagament de la sanitat i de l'educació per part dels ciutadans. Si són tan importants, la salut i l'ensenyament, per què no contribuïm a pagar-ho (els que puguem) encara que sigui simbòlicament? Si podem pagar un cafè, no podrem pagar un euro per una visita al metge? Què hi ha de més prioritari que la salut o l'educació dels fills? I què passaria ara si tothom que té una assegurança mèdica de cop i volta anés de consulta al CAP? El que res no costa, res no val.
Segon grup d'indignats: els acampats. Entenc que cal millorar "El Sistema" (he escrit moltes vegades sobre les seves fallides i m'apunto a moltes queixes), però, sisplau, que facin un partit polític ja i guanyin les properes eleccions, però que no atabalin més amb les cassoles. I, sobretot, que facin les consignes i les pancartes en català: si hem de fer la revolució, fem-la ben feta i deixem-nos de falsos internacionalismes alliberadors que defensen el "pueblo mapuche" a la plaça de Catalunya mentre passen de l'espoli català.
Tercer grup d'indignats: pels resultats dels discursos xenòfobs de PxC en algunes ciutats i del PP a Badalona. Si amb la situació de crisi que tenim el feixisme d'Anglada treu els vots que treu (sense representació al Parlament), és que potser no n'hi ha per tant. I si els populars han guanyat a Badalona, doncs que governin i que els altres partits els posin en evidència. Per exemple, que demanin al senyor Garcia-Albiol si quan relaciona immigració amb delinqüència té en compte que a la segona meitat del segle passat la llengua materna de la immensa majoria dels presos comuns era el castellà. Voldria dir això que els emigrants d'Espanya eren delinqüents com avui diuen que ho són els romanesos i els moros? Hauria dit PxC "primer els de casa"?
Si no fos perquè em fan mandra aquestes coses dels tuïters i els feisbucs, muntaria un grup d'indignats amb els indignats. Som un país de nou-rics, de nens mimats i de torradaixonses. Potser sí que som una indigna-nació.
AQUELLES QUE ENS DONEN SUPORT A TRAVÉS DE LA XARXA I QUE PUNTUALMENT PARTICIPEN DEL MOVIMENT A MANRESA
Ja fa setmanes que segueixo el moviment dels indignats a Manresa. En el seu dia vaig publicar una entrada en la que em mostrava entusiasmada pel ressò va tenir la primera assemblea que es va convocar a la meva ciutat, no ja tant pel nombre d’assistents, sinó per que entre ells hi érem representats tots els ciutadans: joves, els que ja no ho som tant, jubilats, aturats, treballadors, famílies senceres… en fi, una mica de tot.
No sóc un membre actiu del moviment, però els segueixo a través de la xarxa, difonc el seu missatge dintre de les meves possibilitats i assisteixo als actes que puc per donar-los suport, perquè trobo que, tot i que la meva feina individual no pugui ser de gran ajut dintre d’aquest moviment, la meva presència pot ser útil en unes concentracions que cada vegada més semblen manifestacions de quatre gats, amb perdó, amb tot el seu dret a lluitar, però que si no tenen el suport de la ciutadania no crec que mai puguin arribar enlloc.
Estic indignada. Indignada amb el sistema polític i financer que ens ha portat a la fallida de l’estat del benestar pel qual tanta gent va lluitar i pel que molts ja ni treballant (els que encara podem) no el podem mantenir si no és fent un esforç extraordinari que la majoria ni es mereix ni el pot assumir, mentre una minoria, aprofitant la confiança que el poble els va dipositar, ha malbaratat en benefici propi.
Però també em sento indignada, o potser només desencisada, perquè no em considero amb dret de recriminar ningú, per l’apatia de la societat que m’envolta. Estem adormits quan no som capaços de valorar l’esforç que uns pocs fan per reivindicar allò que precisament nosaltres només ens atrevim a fer en petit comitè, però sense voler-nos significar massa. Se’ns omple la boca parlant però no ens atrevim a donar la cara. Jo la primera, ho reconec, no tinc cap dret moral de recriminar ningú j a ho he dit, només intento tornar a recuperar i alimentar l’esperit que va presidir aquella primera assemblea del 20 de maig, on m’hi sentia més acompanyada per gent com jo, que ni som joves aturats, ni desnonats per culpa de la hipoteca, ni lluitadors per una revolució social ni política, però que no ens agrada l’estancament social i moral que ens envolta.
--------------------------------Avui he assistit a la concentració convocada davant l’Ajuntament amb motiu de la constitució del nou consistori i m’ha caigut l’ànima als peus. Érem quatre gats comptats, o millor dir quatre del moviment dels indignats i nosaltres, i potser un parell de parelles més, com a pràcticament únics representants d’un poble que hauria de manifestar millor el seu suport al moviment si no volem que acabi abans d’aconseguir res.
L’acte d’avui no era, al meu entendre, en contra dels polítics en general, sinó per manifestar la nostra intenció d’estar alerta als seus moviments, que no estem disposats a consentir qualsevol tipus de pràctica per a la que no han estat autoritzats pel poble. També perquè facin acte d’humilitat i siguin conseqüents i solidaris amb les retallades que tots estem entomant per culpa de males gestions amb les quals no han estat suficientment vigilants.
És cert que s’han cridat diferents consignes. Unes les he secundat, altres no, no les he considerat pertinents. Tot i que, parlant de pertinència, les actituds d’alguns dels nostres representats vers la nostra presència, ha deixat molt que desitjar. Bé, hi ha hagut de tot, des del que ha agafat el pamflet informatiu, més per obligació que per iniciativa, el que s’ha parat a llegir amb desdeny la pancarta, el que ha entrat tot murri pel lateral per no encarar-nos i el que ens ha dirigit alguna paraula més o menys desencertada “si voleu alguna cosa anem al darrera i en parlem”, i és que aquest últim personatge, que no sé qui és, sí que apunta maneres.
DES DE LA COMISSIÓ DE POLÍTICA LOCAL APORTEM UN NOU FULL DE RUTA LOCAL: MÉS PARTICIPACIÓ CIUTADANA I TRANSPARÈNCIA DELS COMPTES PÚBLICS
Ajuntament i Manresa Indignada acorden abordar la millora dels mecanismes de participació ciutadana en els polítiques públiques
De: Noemí Iglesias
Cinc representants del moviment social Manresa Indignada versus tres representants de l'Ajuntament de Manresa, amb l'alcalde Valentí Junyent al capdavant, es van reunir ahir al vespre per fixar posicions i mirar de trobar un marc de col·laboració que permeti incorporar les aspiracions de canvi que planteja el col·lectiu en aspectes com la transparència en la gestió política o la capacitat de l'Ajuntament d'influir en el teixit econòmic local per fomentar polítiques que millorin la situació econòmica, laboral i social de tants ciutadans que es troben en una situació de vulnerabilitat. La primera presa de contacte s'ha valorat positivament per part del consistori des d'on es reconeix que "el sistema és millorable". Les dues parts van acordar mantenir noves reunions, la següent, després de les vacances de l'estiu.
-----------------------------------------------------------------------------------Aquest dimarts no va començar cap tipus de negociació però sí es va donar el tret de sortida a un marc de diàleg destinat a posar damunt la taula el posicionament de cada una de les parts respecte de les reivindicacions que planteja el moviment social de la Manresa Indignada que aquest dilluns va aixecar l'acampada de la plaça Sant Domènec, un mes i mig després d'haver-s'hi instal·lat
Tal com ha explicat el regidor de l'equip de Govern, Toni Llobet, —un dels membres del govern present en aquesta trobada— hi ha punts, com és la via adoptada per influir en el procés de presa de decisions de les polítiques públiques, que són "irreconciliables" però les dues parts entenen que, a banda de les formes, hi ha un fons en el qual sí es podran trobar punts d'entesa, això sí, "tenint clar que en aquest moment, com a Govern de Manresa, hem d'acabar de fixar les prioritats, els criteris". Amb tot, Llobet assegura que "tenim clar que els sistema és millorable però també que el sistema que tenim és un sistema democràtic".
Trobar eines per millorar els mecanismes de participació en el procés de presa de decisions és un dels aspectes que el govern municipal analitzarà tot i que, segons Llobet, aquest fet no significa "que anunciem la convocatòria d'un referèndum" per a l'aprovació dels pressupostos o del nou POUM, com demana el col·lectiu. En aquestes qüestions en concret, Llobet aposta per aprofundir més en el coneixement de l'estat dels números de l'Ajuntament de manera que "es pugui valorar" quines partides poden ser més o menys prioritàries. Pel que fa a les demandes directament relacionades amb el context econòmic Llobet valora de forma "positiva" el diàleg mantingut amb l'objectiu d'abordar "en quina mesura l'Ajuntament pot influir sobre el teixit econòmic local" per millorar les xifres d'atur o pot destinar més recursos per ajudar al cada vegada més important nombre de persones que es troba en una situació de "vulnerabilitat".
Llobet qualifica de "lògiques" les inquietuds plantejades pels representants del moviment social i assegura que "això ens porta a entendre perquè la indignació ha anat aflorant, no només en les persones que participen directament del moviment, sinó de molta altra gent que sap que hi ha motius per a la indignació i a mi em sembla que no poder entendre això seria un greu error per part nostra". La delegació municipal que ahir es va reunir amb els cinc representants del moviment Manresa Indignada estava formada per l'alcalde Valentí Junyent, el regidor Toni Llobet i també el gerent municipal, Francesc de Puig.
Les valoracions de l'altra part implicada sobre aquesta primera trobada es donaran a conèixer un cop l'assemblea, que es celebra aquest vespre a dos quarts de nou, consensuï el seu posicionament.
Desacampats, però no desapareguts
De: Noemí Iglesias
Desacampen, però no desapareixen. El moviment de la Manresa Indignada cambia de forma per adaptar-se a les noves circumstàncies: el marc de diàleg que s’ha obert amb l’Ajuntament de Manresa. Ho deixaven clar els portaveus del moviment Manresa que ahir traslladava la decisió presa per l’assemblea d'aquest diumenge. La cita amb els representants municipals estava prevista per a les nou del vespre d'aquest dimarts.
"La intenció nostra no és plegar, ans el contrari, articular-nos millor per poder exercir més bé la nostra tasca de pressió sobre la vida política, econòmica i social a nivell global i de Manresa". Ho deia ahir al vespre un dels portaveus del moviment social, el Joan, mentre altres companys recollien l'acampada instal·lada a la plaça Sant Domènec des de mitjans del passat mes de maig. I què és allò que ha passat? Doncs que enceten una nova etapa amb la qual donen resposta a la demanda d'iniciar la via del diàleg amb l'Ajuntament de Manresa: "Recollim la proposta que han fet pública des de l'Ajuntament de que estan disposats a negociar amb nosaltres però desacampem perquè volem" —matitza– "no descampem per una demanda municipal".
El contingut de les demandes que planteja el moviment social
|
Comentaris
Espero que tot vagi bé. Una abraçada.