Article d''opinió publicat a OpinióNacional.com (Grup Nació Digital)
Sortir de la crisi (4): I el cooperativisme?
A l'ombra, i sense fer gaire soroll, s'està consolidant una altre forma de producció i distribució de la riquesa. El cooperativisme. L'economia social. El moviment d'indignats també l'ha posat sobre la taula. Per cert; moviment que a la comarca continua amb força i que a les Espanyes ha rebut la visita del Premi Nobel d'Economia J. Stiglitz fa unes setmanes.
Per a mi, l'economia social és la del segle XXI. Alguns diran que no són una alternativa global al sistema capitalista, però jo crec, que formen part de la solució. Certament per economies d'escala l'intracooperativisme és difícil, però Mondragon ha demostrat que tampoc ho és tant.
No ens n'adonem, però, les cooperatives ja són el 50% de la producció agrícola europea. I a Catalunya, signifiquen el 6% del Producte Interior Brut (PIB) i l'11% dels llocs de treball. L'ex secretari general de la CONC, José Luis López Bulla; en Marc Vilanova, investigador d'ESADE; el doctor en Ciències Econòmiques i catedràtic de Ciència Política, Joan Subirats; i l'Antoni Comín i Oliveres, membre de Ciutadans pel Canvi i professor d'ESADE; són algunes de les personalitats d'aquest país que donen suport al cooperativisme com la base d'un sistema alternatiu al capitalisme, al quals ells anomenen “democràcia econòmica”. D'entrada sona bé això de democratitzar l'economia, i més, quan ens hem adonat que està en mans d'uns pocs, que molts cops actuen al límit de la legalitat i que influeixen molt més en les nostres vides que els polítics als quals elegim democràticament. Els partits polítics han de tornar-los els favors a aquells bancs que els hi paguen les seves campanyes electorals i això no pot continuar així.
En el discurs inaugural de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) el 1864, un dels personatges històrics claus per a les esquerres, Karl Marx, ja exposava que “el moviment cooperativista ha demostrat que la producció a gran escala i d'acord amb els requeriments de la ciència moderna és possible sense l'existència d'una classe de propietaris que contracti una classe de treballadors”. Seria doncs, la fi de l'explotació capitalista. Fins i tot els liberals igualitaristes, seguidors de John Rawls, també tenen entre les seves propostes, el cooperativisme. Com a base del seu sistema de socialisme liberal. Per tant, podríem unir diverses corrents ideològiques –a la dreta i a la esquerra- en la defensa i promoció de la empresa cooperativa. I crear una nova utopia, en base a les velles reivindicacions històriques que van a l'arrel del problema socioeconòmic. Què us sembla?
Es tracta doncs, d'un sistema econòmic democràtic en el qual tots els treballadors són els propietaris de la empresa cooperativa. La forquilla de sous és mínima entre els que dirigeixen estratègicament la empresa i els altres treballadors. Les grans decisions es prenen en Assemblea de socis, per part de tots els treballadors. I el treball se supedita al capital, i no al revés, com passa actualment, i amb la qual cosa es promou la irresponsabilitat dels accionistes i la falta de compromís amb el futur del projecte empresarial. En comptes de més aturats faríem com a Mondragon, on les respostes són col·lectives: reducció salarial de tots els treballadors, dirigents inclosos i augment de les hores extres. Sembla doncs, que ètica i economia podrien anar de la mà; ho intentem? Aquí a Manresa existeix un espai de creació d'empreses d'economia social creades per l'ex regidor d'ICV i EUiA, i algunes cooperatives ja han visitat el moviment d'indignats a la ciutat. Som al principi d'una nova economia basada en cobrir les necessitats socials i no en especular amb els aliments? Potser sí, potser no: veurem si entre tots ho aconseguim, oi?
Per a mi, l'economia social és la del segle XXI. Alguns diran que no són una alternativa global al sistema capitalista, però jo crec, que formen part de la solució. Certament per economies d'escala l'intracooperativisme és difícil, però Mondragon ha demostrat que tampoc ho és tant.
No ens n'adonem, però, les cooperatives ja són el 50% de la producció agrícola europea. I a Catalunya, signifiquen el 6% del Producte Interior Brut (PIB) i l'11% dels llocs de treball. L'ex secretari general de la CONC, José Luis López Bulla; en Marc Vilanova, investigador d'ESADE; el doctor en Ciències Econòmiques i catedràtic de Ciència Política, Joan Subirats; i l'Antoni Comín i Oliveres, membre de Ciutadans pel Canvi i professor d'ESADE; són algunes de les personalitats d'aquest país que donen suport al cooperativisme com la base d'un sistema alternatiu al capitalisme, al quals ells anomenen “democràcia econòmica”. D'entrada sona bé això de democratitzar l'economia, i més, quan ens hem adonat que està en mans d'uns pocs, que molts cops actuen al límit de la legalitat i que influeixen molt més en les nostres vides que els polítics als quals elegim democràticament. Els partits polítics han de tornar-los els favors a aquells bancs que els hi paguen les seves campanyes electorals i això no pot continuar així.
En el discurs inaugural de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) el 1864, un dels personatges històrics claus per a les esquerres, Karl Marx, ja exposava que “el moviment cooperativista ha demostrat que la producció a gran escala i d'acord amb els requeriments de la ciència moderna és possible sense l'existència d'una classe de propietaris que contracti una classe de treballadors”. Seria doncs, la fi de l'explotació capitalista. Fins i tot els liberals igualitaristes, seguidors de John Rawls, també tenen entre les seves propostes, el cooperativisme. Com a base del seu sistema de socialisme liberal. Per tant, podríem unir diverses corrents ideològiques –a la dreta i a la esquerra- en la defensa i promoció de la empresa cooperativa. I crear una nova utopia, en base a les velles reivindicacions històriques que van a l'arrel del problema socioeconòmic. Què us sembla?
Es tracta doncs, d'un sistema econòmic democràtic en el qual tots els treballadors són els propietaris de la empresa cooperativa. La forquilla de sous és mínima entre els que dirigeixen estratègicament la empresa i els altres treballadors. Les grans decisions es prenen en Assemblea de socis, per part de tots els treballadors. I el treball se supedita al capital, i no al revés, com passa actualment, i amb la qual cosa es promou la irresponsabilitat dels accionistes i la falta de compromís amb el futur del projecte empresarial. En comptes de més aturats faríem com a Mondragon, on les respostes són col·lectives: reducció salarial de tots els treballadors, dirigents inclosos i augment de les hores extres. Sembla doncs, que ètica i economia podrien anar de la mà; ho intentem? Aquí a Manresa existeix un espai de creació d'empreses d'economia social creades per l'ex regidor d'ICV i EUiA, i algunes cooperatives ja han visitat el moviment d'indignats a la ciutat. Som al principi d'una nova economia basada en cobrir les necessitats socials i no en especular amb els aliments? Potser sí, potser no: veurem si entre tots ho aconseguim, oi?
Comentaris