El bloc d'en Joan Gil.

La proposta s'ha debatut en període d'examens pels representants d'estudiants. M'ha arribat la mala notícia que a la meva antiga Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia (UAB), avui s'ha debatut el nou horari per les dues titulacions que ofereix en versió Grau (Pla de Bolonya). En aquest hi sortia un element preocupant: la desaparició del torn de tardes . Era un rumor i una proposta que ja s'havia debatut durant el curs passat quan jo era portaveu d'EPA (Estudiants per a una Política Activa, actualment EPS). Però semblava que la opinió contrària d'alguns professors amb els quals havíem parlat davant la nostra preocupació, havia frenat aquesta lamentable aspiració de l'Equip de Deganat liderat per l'excel·lentíssim Salvador Cardús.

El moviment estudiantil de la UB, concentrat en "perdre miserablement el temps amb autèntiques ximpleries". Quasi completament d'acord amb la postura de la Federació Nacionalista d'Estudiants de Catalunya (FNEC) sobre la capella de la UB : " El debat sobre la capella de la UB és una problemàtica fictícia. Ha aparegut del no-res i ha creat un conflicte inexistent. Des de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) així ho hem denunciat des del primer dia. Existeixi la capella des del 1988 i, fins ara, no havia generat cap mena de confrontació.

Intereconomia ens delecta amb un demagògic i polititzat vídeo sobre la UCM i la UB. Exposar que en algunes coses, el reportatge encerta en la seva crítica. Com per exemple, en el compliment de la llei del tabac.  Però que la exageració com a arma per fer por a les mares dels universitaris (discurs de la seguretat de la dreta) i per desprestigiar la Universitat Pública i promocionar la privada, és molt lleig. Jo crec que al darrere hi ha això i que els molesten les pintades per ser polítiques (d'esquerres) i per difondre la vaga general. Per cert, sobre l'estàtua d'Ortega i Gasset millor no en parlem. No sé que hi pinta en una universitat seriosa.  

Moltes felicitats a tots els que hi han participat, sobretot a me germana, la Ona i la Luz. Espero que a la propera no tingui "tants plans" i pugui ballar.

He volgut penjar aquesta notícia-anàlisi davant de les eleccions municipals i l'estratègia de Convergència i Unió (CiU) de Manresa, publicada a Manresainfo.cat . Espero que us agradi.

Durant la transició, el PDI progressista. El model tradicional d'Universitat Pública a Espanya i a Catalunya, és el fixat durant la transició democràtica. Un model que va diferir, en part, d'algunes de les reivindicacions de la comunitat universitària anti franquista, que es recullen prou bé en el document "Declaració de Bellaterra". On -tot sigui dit de pas-, no es reclamava que tot el professorat es convertís al funcionariat. Aquest model ha anat variant constantment, a través de diferents reformes universitàries (LDU, LOU, LOM-LOU) i de canvis en la jerarquia administrativa i executiva passant per diferents ministeris i conselleries. El Deparament (Generalitat) i la Secretaria (Ministeri) constantment han canviat de responsable i d'estructura de govern i de dependència executiva.

A vegades, reflexionant sobre la teva biografia més recent t'he n'adones que alguns passatges han tingut molta importància. Un d'aquests, fou el temps en que vaig participar del moviment estudiantil de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB i vaig ser redactor del seu butlletí informatiu digital.

Enllaçat a Indymedia Barcelona Center: Dades comparatives (ESPANYA-EUROPA) El president Zapatero i el que proposa canvis "liberals" per "reduir" l'Estat. Primerament, abans de trencar amb alguns tòpics, exposar que sempre i quan, la eficiència econòmica vagi de la mà de la eficàcia política, la qualitat de vida i la justícia social; jo estic d'acord en reordenar i reorganitzar el mapa del sector públic (funcionaris, estructura, salaris, etc.). Tornem doncs als tòpics que els (neo) liberals (en economia) llancen en el debat mediàtic català i espanyol, sobretot quan usen el raonament de "a Europa".

" Educar no es dar carrera para vivir, sino templar el alma"  El gran farsant presentant un dels pocs èxits del seu Govern. Des de setembre de 2010 que no he enllaçat els articles d'opinió d'altres columnistes, sobre la Universitat Pública, com havia fet habitualment. Tres raons: qüestions personals, dificultat per compaginar la responsabilitat interna a la coordinadora d'ÈPICA amb l'actualització del bloc i el munt de reunions que he tingut fins a desembre. És per això, que en faig un recull per tal de contextualitzar en quina situació ens trobem. Crisi financera? Crisi econòmica? Crisi de l'Estat del Benestar? Crisi de la política? Crisi del sistema de valors? Com li afecta tot això a la Universitat Pública, a continuació.

Ja sabeu que tinc certa sensibilitat pel tema lingüístic. La importància que li dono no només recau en el fet que un idioma no és només un "mitjà de comunicació" com bé tots sabem; sinó perquè la situació de la llengua pròpia al nostre país, ja no a l'Estat o a la Unió Europea; no és pot defensar de cap manera. Després de 30 anys de democràcia, encara no podem viure plenament en català; i el pitjor, és que catalanistes, catalanoparlants i catalans, en general; no hi estan fent prou. En aquest cas, estem parlant dels postgraus de la UOC.

L'equip de la Rectora de la UAB serà present al nou Govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Artur Mas. Les persones que ocuparan els nous càrrecs al Govern català, deixaran els seus càrrecs institucionals de la UAB.

La fotografia no té cap vinculació amb el tema tractat: és un record de la feina duta a terme per EPA el curs passat Recentment, s'ha aprovat l'Estatut de l'Estudiant Universitari de l'Estat . Des de l'aprovació de la LOU del PP (2001 - com passa el temps, eh... -), que posteriorment fou modificada pel PSOE (2007 - estil promesa no complerta de ZP de refer-la de nou -), que s'havia de redactar i aprovar. 

Sortir de la crisi (3): noves teories econòmiques   Com deia en l’anterior article, cal donar pas a noves polítiques econòmiques . Per tal, doncs, de canviar de sistema de producció econòmica, ja que aquest no funciona. Fa anys que estic seguint per sobre, alguns dels economistes referents de les diverses escoles crítiques d'economia, que per cert, reben molt poc suport institucional.

En el  minut 17:11 i el minut 01:00:13 hi ha les intervencions del meu gran amic, Casanella. Jo penso que les millors del programa. Tal i com vaig dir per facebook, i sense desmereixer la resta de participants:  Felicitats pel meu amic  David Casanella Heredia  per la seva intervenció a Banda Ampla: els privilegis antics dels fumadors pels drets (de salut) dels no fumadors.

Elimino l'enllaç per adherir-se a la campanya pel català, liderada per la Plataforma per la Llengua . I aprofito per parlar d'aquesta temàtica. Com han exposat a l'Oracle de Catalunya Ràdio, cal "reglamentar el català a la Universitat".

Amb molta empenta i il·lusió, ha nascut "GEP, Grup d'Estudiants  de Postgrau" . D'entrada li volíem posar "GEEP", incloent el terme "ÈPICA", però totes les associacions alternatives de facultat són independents i sobiranes davant de la coordinadora, i per això em estimat treure-ho. No cal confondre aquesta associació de Postgrau amb la desapareguda "GEP -Grup d'estudiants amb propostes-" creat a la meva ex facultat, abans de la constitució de l'associació EPA. 

Tornem als orígens Fa temps que no actualitzo ; i des de 4rt curs de la titulació de Ciències Polítiques, que ho faig de forma poc habitual. Durant aquest primer "semestre" (no tinc semestres al màster) vaig canviar el contingut central del web (estudiantil i universitari) per fer-lo més ampli (sobretot, afegint articles d'opinió polítics i socials que anava publicant jo mateix en mitjans digitals o persones que tinc com a referents personals).