Religió: Dos veritats complexes
Hi ha dos religions, la que es practica (o s'intenta) i la que és de cara a la galeria.
La última és inútil en termes morals o de consciència, tot i que neteja la imatge.
Hi ha dos religiosos, els que es dediquen en llibertat, en pau i amb humilitat a la tasca de Déu i els que volen extraure benefici del tema.
Hi ha dos religions, aquella que fa que millorem i aquella que fa que a través d'interpretacions literals dels textos sagrats ens convertim en quelcom pitjor i acabem contradient allò que en el fons volen dir els textos sagrats.
Hi ha dos comunitats religioses, la poderosa i la pobre, la humil.
Hi ha dos maneres de portar a terme la religió i expandir-la (i no és amb o sense sotana); amb imposició o amb bon exemple, convencent a la resta i duent a terme bons actes.
Hi ha dos maneres d'entendre la relació ciència i religió, la estúpida i tancada o la que es poden complementar (allò que no explica la ciència ho explica la religió).
La fe és lliure, no és un control social, pot estar induïda o ingfluida pel context però és decissió teva (si hi creus i creus, sinó no).
No he fet diferències entre religions perquè totes creuen en un Déu o com diu la Filosofia en un "motor de l'Univers", o com diuen els expertes en mitologies en una "energia blanca", etc.
Tampoc he contraposat religió i humanisme, molts cops s'entrecreuen.
Fonamentalisme religiós no és religió. I cap Guerra és santa. Que és llegeixin per exemple el manaments que tirà Moisès al poble.
La última és inútil en termes morals o de consciència, tot i que neteja la imatge.
Hi ha dos religiosos, els que es dediquen en llibertat, en pau i amb humilitat a la tasca de Déu i els que volen extraure benefici del tema.
Hi ha dos religions, aquella que fa que millorem i aquella que fa que a través d'interpretacions literals dels textos sagrats ens convertim en quelcom pitjor i acabem contradient allò que en el fons volen dir els textos sagrats.
Hi ha dos comunitats religioses, la poderosa i la pobre, la humil.
Hi ha dos maneres de portar a terme la religió i expandir-la (i no és amb o sense sotana); amb imposició o amb bon exemple, convencent a la resta i duent a terme bons actes.
Hi ha dos maneres d'entendre la relació ciència i religió, la estúpida i tancada o la que es poden complementar (allò que no explica la ciència ho explica la religió).
La fe és lliure, no és un control social, pot estar induïda o ingfluida pel context però és decissió teva (si hi creus i creus, sinó no).
No he fet diferències entre religions perquè totes creuen en un Déu o com diu la Filosofia en un "motor de l'Univers", o com diuen els expertes en mitologies en una "energia blanca", etc.
Tampoc he contraposat religió i humanisme, molts cops s'entrecreuen.
Fonamentalisme religiós no és religió. I cap Guerra és santa. Que és llegeixin per exemple el manaments que tirà Moisès al poble.
Comentaris