Entrades

Missatge al Facebook: comentaris i reflexions interessants

Imatge
Només cal estimar a la gent que ens envolta i que tenim més a prop. Hi ha gent d'esquerres que no sap que ho és, no surt al carrer però estima a la gent, l'ajuda i pateix per ella. Hi ha gent d'esquerres que surt al carrer i cada dia urgeix a la gent a la rebel·lió, però no estima a ningú. Potser semblarà molt cristià (jo no crec que ho sigui necessàriament), però faríem bé de repassar les nostres accions i reconèixer els nostres errors, reflexionar sobre les nostres dinàmiqu es equivocades en els darrers vint anys. Mentre hi havia diners, poca gent es queixava i qui més qui menys seguia les dinàmiques i el camí que el sistema marcava. Segur que hi ha excepcions, però ara no ens fem passar tothom per íntegres sis plau! Llavors la pregunta és; perquè vam estar tants anys despistant i seguint el joc alegre del sistema?  Buli Bulibuli  al seu bloc  http://ferlacarrera.blogspot.com.es

Article al Facebook sobre el dèficit fiscal

Imatge
La realitat econòmica de les  # CCAA  és que la solidaritat territorial es converteix en un  # espolifiscal  i sabent cap a on es dedica, també, en un  # espolisocial . Això passa perquè les Comunitats Autonòmiques "més pobres" augmenten la seva posició econòmica -tot i quedar-se en un nivell baix i no millorar massa el seu teixit productiu. I alhora la nostra nació no manté l'ordinalitat, que és un element que el  # TC  alemany té molt en compte  # aalemanya , però clar, allà l'aportació p er l' # equilibriterritorial  -que defenso, no arriba al 4% mentrestant a Catalunya és del 10% -al mateix temps que les inversions de l'estat (obligades per llei) no es compleixen ni al 1/4.

Article per Facebook sobre l'operació diàleg

L'estafa més gran de la història de Catalunya La CUP-CC és la única força política que s'enfronta a l'estat. I per això els seus van als tribunals espanyols per les investigacions dels Mossos. Els Mossos fan la denúncia s'apunten els noms dels líders, que és a qui volen fer caure. Col·laboració Generalitat-Estat a la perfecció. Res de sometiment. Mossos entrant a la caserna de la Guàrdia Civil. Postfranquisme en estat pur: subordinació dels catalans insurgents al poder de la força del Regne espanyol. Dreta catalana i espanyola treballant junts. No ha canviat massa la història més enllà de que a Convergència ja parlin d'independència després d'anys de no fer-ne ni cas. Parlar-ne, no fer-ne. Així de senzill. I aquí és on paral·lelament a enmanillar joves independentistes, comença la operació Diàleg. Perquè així ja no parlem de l'operació catalunya de F. Diaz. És de jutjat de guàrdia la incoherència de les dues notícies juntes però ens intenten ins...

Article de Kaosenlared.net, pel bloc i el facebook: Per què Hillary Clinton és pitjor que Donald Trump

Imatge
Per què Hillary Clinton és pitjor que Donald Trump Redactat per Joan G. Clinton és a l'establishment nordamericà, el que el bipartidisme monàrquic és a l'estat espanyol. Són pur sistema. Són cloaques de l'estat . Clinton diuen que serà, si guanya els delegats, un èxit “pels drets humans, per la democràcia, per les esquerres”. Clinton critica el “racisme sistèmic”. I què ha fet durant tots aquests anys? Fou la secretària d'estat que va impulsar la guerra a Líbia, segons Bernie Sanders cobra de Goldman Sachs per fer discursos, ha tingut molts escàndols per usar les cloaques de l'estat. És una terrorista d'estat que ha instigat moltes guerres al món. El que és clar és que Clinton és el millor per l'estabilitat política i econòmica del país: perquè no canviarà cap coma. Capitalisme salvatge i intervencionisme econòmic i militar al planeta. Pitjor que Obama? Evidentment.

Article publicat: "Sirians i afganesos: explicació senzilla de per què les coses que passen, passen"

Imatge
Sirians i afganesos: explicació senzilla de per què les coses que passen, passen Por  Joan Gil A vegades, tot i que l’empatia és positiva i ha d’aflorar, mai s’ha de perpetuar l’ancorament d’una anàlisi simplista emocional dels fets ocorreguts. Només amb plors i dolor no solucionarem la problemàtica. A vegades, tot i que l’empatia és positiva i ha d’aflorar, mai s’ha de perpetuar l’ancorament d’una anàlisi simplista emocional dels fets ocorreguts. Només amb plors i dolor no solucionarem la problemàtica. Ja se sap, però cal recordar-ho. Altre cop cal passar de la indignació a la organització. De la barbàrie a la alternativa. De l’angoixa a la fortalesa. De la injustícia a la humanitat.

Carta d'Oriol Ges a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)

Us adjunto la carta en la que l'ex coordinador de l'ANJI Bages fa efectiva la seva baixa de l'ANC .  Ha sigut (estat) un plaer treballar amb vosaltres però el rumb que ha pres l'entitat és incompatible amb l'assoliment de la independència real de la nostra pàtria. A reveure “En el cas que l’Estat espanyol, mitjançant decisions polítiques o jurídiques, bloquegi l’autogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència i a l’aprovació de la Llei de transitorietat jurídica”. Això s’afirma al full de ruta de JxSí, avalat per la CUP, amb la investidura del President Puigdemont. Res més lluny de la realitat. La pregunta del milió és, què consideren ells com a “bloqueig”. El ministre Montoro amenaça Catalunya amb nous ajustaments pressupostaris, acusa Catalunya de ser la culpable del dèficit espanyol, el TC impugna el decret de pobresa energètica, la immersió lingüística en algunes escoles ja no es practica i fins i tot el 21...

Matisos a "Les noves (...)"

Les noves generacions del Capital Sobre aquesta columna d'opinió digital caldria exposar vàries coses. I ho farem per ordre cronològic d'escriptura seguint el text. La primera sobre el segon paràgraf que he escrit: L'arribada a qualsevol "èxit" o "meta" és aconseguida a base de favors, silencis i complicitats desagradables. Feina, estudis, relacions socials. Ningú pot negar que la majoria de feines són assignades per "endoll" . És un aspecte prou conegut però que té un munt de dades que el recolzen. Quan busqueu feina, o els que  ja ho heu fet, sab(r)eu de que parlo. El primer contacte amb una feina remunerada és per ajuda d'un amic, familiar -que té una botiga de tradició familiar, o conegut.