El bloc d'en Joan Gil.

Les noves generacions del Capital Sobre aquesta columna d'opinió digital caldria exposar vàries coses. I ho farem per ordre cronològic d'escriptura seguint el text. La primera sobre el segon paràgraf que he escrit: L'arribada a qualsevol "èxit" o "meta" és aconseguida a base de favors, silencis i complicitats desagradables. Feina, estudis, relacions socials. Ningú pot negar que la majoria de feines són assignades per "endoll" . És un aspecte prou conegut però que té un munt de dades que el recolzen. Quan busqueu feina, o els que  ja ho heu fet, sab(r)eu de que parlo. El primer contacte amb una feina remunerada és per ajuda d'un amic, familiar -que té una botiga de tradició familiar, o conegut.

Les noves generacions del Capital «L'exitologia com a dogma d'estrès representa la solitud desesperada de l'èxit sense resultat, de la gratificació en la marginació» Enllaç:  http://www.naciodigital.cat/manresa/opinio/12615/noves/generacions/capital  

Nadie nos podrá arrebatar esta victoria, El Algarrobico ilegal ¡Gracias! : El Algarrobico, un hotel de 411 habitaciones, de 21 plantas. Lo conoces bien. Su emplazamiento, mordiendo una ladera del Parque Natural del Cabo de Gata - Níjar y destrozando una playa sin urbanizar, no dejaba lugar a dudas: El hotel era ilegal desde el mismo momento en el que se puso el primer ladrillo. Ayer, nos llevamos Degut a l'activisme ecologista i als ciberactivistes s'ha aturat.

Article publicat a Kaosenlared.net en la etapa nova d'articulista d'opinió. Enllaç a: Responsabilitat en part compartida | Kaos en la red Responsabilitat en part compartida Primer article publicat a Kaosenlared.net en la nova etapa. Por Joan Gil “Responsabilitat en part compartida” expressa que les solucions i reflexions han d’anar mes enllà del victimisme.  Això va a part de la bona feina d’aggenda setting i “polítiques” reals d’habitatge i lluites contra els desnonaments que han realitzat les PAHs i les PACHs . La crisi immobiliària de l’Estat espanyol és una branca espanyola de la crisi econòmica mundial del 2007-08 que va iniciar-se als Estats Units d’Amèrica (EUA) amb la crisi dels actius tòxics, de les hipoteques deixalla, conegudes en anglès com a subprime. Més aviat que iniciar, podríem dir que va esclatar i que es va produïr, ja que les crisis econòmiques del capitalisme són cícliques i era d’esperar.

Article publicat a Kaosenlared.net en la etapa nova d'articulista d'opinió. Responsabilitat en part compartida | Kaos en la red (És un article repetit, pitjor escrit, però més resumit). Responsabilitat compartida Article que pretèn humilment recordar que és l’acció social dels ciutadans la clau. Tan per omisió com per acció. Por Joan Gil La crisi immobiliària de l’Estat espanyol és una branca espanyola de la crisi econòmica mundial del 2007-08 que va iniciar-se als Estats Units d’Amèrica (EUA) amb la crisi dels actius tòxics, de les hipoteques deixalla, conegudes en anglès com a subprime. Més aviat que iniciar, podríem dir que va esclatar i que es va produïr, ja que les crisis econòmiques del capitalisme són cícliques i era d’esperar.

Article publicat a Kaosenlared.net en la etapa nova d'articulista d'opinió. Responsabilitat en part compartida | Kaos en la red

Un compte de la xarxa social twitter.com, anomenat @AzoteLiberal, em va fer pensar en la llibertat. La qual cosa ja és positiva. I generava una preocupació nova: per què a  hores d'ara, la gent que defensem la llibertat, la igualtat i la fraternitat, els comuns, la gent d'esquerres, ens hem d'explicar millor. Comencem pel principi: en un debat al canal de televisi Cuatro sobre l'abolició o no de la prostitució, un dels ponents de la taula va publicar el títol “Se debe abolir” que era la pregunta del debat. A això va rebre la resposta d'aquest piulador, que s'afegeix a continuació. Los prohibicionistas siempre os hacéis las preguntas equivocadas, @radiocable . ¿Se PUEDE abolir? — AzoteLiberal (@AzoteLiberal) October 24, 2015 Per mi em sembla lògic demanar primer que farem i després com. Per exemple, primer decidim que no s'ha d'abolir i després potser no cal parlar de com abolir perquè s'ha decidit que no s'ha d'aboli...